Paremiologia catalana comparada digital

Fer com fan no és pecat

63 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1919.

Fer com fan no és pecat

35 fonts, 1951.
Suele usarse cuando se quiere disculpar la venganza.
Equivalent en castellà: Justa razón, engañar al engañado.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «F», p. 66. Comercial Denes, SL.
Amb la llarga mostra restant no classificada, encara podem fer dos grups: Per una banda aquells que podríem anomenar com sentències que proposen una determinada conducta.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XVI. D'altres amb criteris filosòfics, educatius (o... deseducatius)», p. 146. Autoedició.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Març», p. 27. Ajuntament de Cocentaina.
Albinyana, Pep (2011):. Twitter.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 87.
Mots de patxanga.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Alietes el del Corralot (2009): El Penjoll «Mots de patxanga (V): Sentències». Web.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1138. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 54 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Lloc: Vall d'Albaida.
Claustre del CEIP Verge dels Desemparats d'Atzeneta d'Albaida (2010). Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. La convivència familiar i social», p. 92. Xàbiga.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 179. Autoedició.
Sinònim: Fer com fan, no hi ha res que dir.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 1268», p. 975. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Ho diu u mateix a contracor quan es cansa d'actuar bé, justament o cabalment, i de ser l'excepció al comportament majoritari, acabe fent com els altres.
Sinònim: Similar: La coentor s'apega.
Equivalent en castellà: Similars: Donde estuvieres, haz como vieres | Al son que te tañan, a ése baila | Al son que me toca bailo | Quien hurta al ladrón, gana/ha cien años de perdón.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 271. Web.
Sol dir-se quan u que no compartia algun mal comportament dels altres es disposa a actuar com ells per a no resultar comparativament perjudicat.
Equivalent en castellà: Donde estuvieres, haz como vieres | Si entre lobos vives, aúlla, y si entre burros, rebuzna | Si entre burros te ves, rebuzna alguna vez.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 461. Web.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pecat», p. 216. Edicions Polígrafa.
Vol dir que si a u li fan una mala faena i es torna de la mateixa manera no passa res.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «F», p. 154. Juli Jordà Mulet.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys sobre religió». Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Les lleis i la justícia. Els costums i la moral», p. 140. Editorial l'Esquer.
Font: BM, AL, CO, FX, G, ME, MR, MS, PR, TC, VJ, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Cos i ànima», p. 35. Instituto de Estudios Turolenses.
Oliver, Elena (1999): Recull de dites populars catalanes «Altres». Web.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Callosa d'en Sarrià (Marina Baixa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Gandia (Safor).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Pedreguer-Xàbia (La Marina Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sueca (Ribera Baixa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vallada (Costera).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 398. Edicions 62.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Roig, Francesc (2003): L'Estel «Refranys», p. 20. Revista L'Estel.
Roig, Francesc (1999): L'Estel «Refranys populars (II)», p. 11. Revista L'Estel.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. F», p. 138. Edicions Víctor.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.
I fins i tot poden prendre un sentit proverbial.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Presentació», p. 3. Tàndem Edicions.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 67. Edicions del Bullent.

Fer com fan, no és pecat

11 fonts, 1933.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Març», p. 24. Ajuntament de Cocentaina.
Refranys mariners d'aspectes socioeconòmics.
Lloc: Peníscola.
Ayza i Roca, Alfred (1980): ««Refranys mariners»», p. 60. Revista Peñíscola.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. D'aspectes socioeconòmics».
Aixís es diu per a conhonestar fets no prou recomanables.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XXV, Cuaderno III (Julio-Sepbre de 1949) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). F», p. 243. Societat Castellonenca de Cultura.
Lloc: Els Reguers (Tortosa).
Grau, Adrian; Camacho, Tomàs (1999): Els Reguers «Dites, refranys i cançons», p. 97. Sistemes de Comunicació Gràfica.
Equivalent en francès: Faire ce que les autres font, n'est pas péché.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Temps, vida i mort / Temps, vie et mort», p. 382. Robert Morel Editeur.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Quart de Poblet (València).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Riba-roja de Túria (Camp de Túria).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. F», p. 61. Ajuntament de Quart.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «F», p. 157. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.7. Suspicàcies i malícies, pecats i picardies», p. 247. Eixam Edicions.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

Fer com fan no es pecat

6 fonts, 1919.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «F», p. 77. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «F», p. 34. Real Academia de Historia.
Literal.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «F», p. 28. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Safor.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: País Valencià.
Wiguel (2019): «https://twitter.com/orthank123/status/1130200512484319232». Twitter.

Fer com fan, no es pecat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 114. Editorial Arte y Letras.

Fer com fan, no's pecat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. F», p. 324. Editorial Arte y Letras.