Paremiologia catalana comparada digital

Les desgràcies mai no venen soles

44 recurrències en 21 variants. Primera citació: 1888.

Una desgràcia no ve mai sola

14 fonts, 1979.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La roda de la fortuna. Dissort», p. 225. Edicions Tres i Quatre.
Sinònim: Tots els rocs van (o fan cap) al mateix tarter.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «T», p. 125. Edicions de 1984.
Sinònim: Tots els rocs van (o fan cap) als pedregals (o al mateix tarter).
Equivalent en castellà: Las desgracias nunca vienen solas.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «644», p. 189. Garsineu Edicions.
Quan una desgràcia ens afecta, ens en fa recordar d'altres de connexes o de pròximes en el temps.
Sinònim: Similar: Qui és desgraciat, amb els collons entropessa.
Equivalent en castellà: Las desgracias nunca vienen solas || Similars: La ley de Jonás, al jodido, jódanlo más | Cuando el pobre va de culo, no hay barranca que lo ataje | El mal entra a brazadas y sale a pulgaradas | El mal entra por quintales y sale por adarmes.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 397. Web.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 247. Llibres de l'Index, S.A..
La primera desgràcia és un pas cap a la segona.
Equivalent en llatí: Prima infelicitas gradus est secundae.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2343». Enciclopèdia Catalana.
L'abisme crida l'abisme'. Una desgràcia n'arrossega una altra. De: Bíblia.
Equivalent en llatí: Abyssus abyssum invocat.
Font: Ps. 41.8.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «55». Enciclopèdia Catalana.
Temença d'aquell que és dissortat.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «venir», p. 144. Editorial Millà.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. U», p. 177. Edicions Víctor.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.
Equivalent en llatí: Nulla calamitas sola.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Desgracia.
Equivalent en castellà: Las desgracias nunca vienen solas.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 28». Autoedició.
Equivalent en castellà: Ajos y desdichas no vienen solos, sino en ristras.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 5». Autoedició.

Les desgràcies mai vénen soles

3 fonts, 1995.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 29 - Dites i refranys: Societat i vida - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-societat-vida-c1048». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre societat i vida». Web.
Font: BM, FX, G, ME, MR, MS, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «sort i dissort», p. 67. Instituto de Estudios Turolenses.

Les desgràcies no vénen mai soles

3 fonts, 1985.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 9. Refranys sobre salut i malaltia». Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «11. Qui no té un all té dues cebes», p. 115. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Una desgràcia mai ve sola

3 fonts, 1969.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 326. Autoedició.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 225», p. 497. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Un malheur ne vient jamais seul.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Sort, desgracia / Bonheur, malheur», p. 336. Robert Morel Editeur.

Les desgràcies mai no vénen soles

2 fonts, 1982.
Quan arriben diverses contrarietats o disgustos de cop.
Sinònim: Al desgraciat, fins el pa se li floreix al forn; El mal sempre va allà on n'hi ha més; La misèria crida misèria.
Equivalent en castellà: ¿Adónde vas mal? Adonde más hay; Juntarse el hambre con las ganas de comer; Las desgracias nunca vienen solas.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «desgràcia». Editorial Barcanova.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 176. Museu de Vilafranca.

Les desgràcies mai venen a soles

2 fonts, 2006.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

Les desgràcies, mai vénen soles

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Quan algú es veu afectat per la mala fortuna, està més sensible i para més atenció que de normal a qualsevol altre infortuni, de manera que li fa l'efecte que les desgràcies se li acumulen.
Equivalent en castellà: Las desgracias, nunca vienen solas || Similars: Bien venga mal si viene solo | El mal entra a brazadas y sale a pulgaradas | El mal entra por quintales y sale por adarmes.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 295. Web.

Una desgràcia no arriba mai sola

2 fonts, 1990.
Equivalent en castellà: Las desgracias no vienen solas.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Tristesa», p. 185. Edicions Tres i Quatre.
Equivalent en francès: Un malheur n'arrive jamais seul.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Viure i morir. Menjar i beure», p. 43. Autoedició.

La culpa no va mai sola

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Les desgracies no venen mai a soles

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 93. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Les desgràcies no venen mai soles

1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 115. Pagès Editors.

Les desgràcies no venen soles

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 175. Autoedició.

Una desgràcia en porta una altra

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVIII. La roda de la fortuna. La dissort», p. 136. Pagès Editors.

Una desgràcia mai no ve sola

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Bien vengas mal, si vienes solo | del árbol caído todos hacen leña | las desgracias vienen a pares | llover sobre mojado.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 229. Editorial Pòrtic.

Una desgràcia mai va sola

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Desgràcia», p. 102. Edicions Polígrafa.

Una desgràcia mai va tot sola

1 font, 2021.
De: Moreira, Joan.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (s. d.): Cada ovella en sa parella. Massip (1991: 374).
Flores Abat, Lluís-Xavier (2021): «Els refranys en la producció teatral del tortosí Joan Moreira», p. 66. Institut d'Estudis Catalans.

Una desgracia mai vé sola

1 font, 1915.
Otras veces el pesimismo se manifiesta indicando la abundancia y preponderancia del mal en el mundo. De: Eluras Sonet, Salvador (Barcelona, Mayo de 1918).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0069 «Refranes optimistas y pesimistas - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435060304201/33/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Una desgràcia mai ve tota sola

1 font, 1984.
Una desgràcia, ajuda a tenir-ne una altra.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Contrariedats», p. 187. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Una desgracia may va sola

1 font, 1888.
Equivalent en castellà: Bien vengas mal, si vienes solo.
Sala, Bartolomé (1888): Lecciones fáciles de Gramàtica Española y de lengua Catalana «Refrans. Refranes», p. 103. Imprenta de Mestres y Compañía.

Una desgracia may vé sola

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Bien vengas mal, si vienes solo.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 236. Imp. de J. Horta.

Una desgràcia no ve mai sola (cont.)

1 font, 2011.
Equivalent en castellà: Contrari: No hay mal que por bien no venga.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 397. Web.