Paremiologia catalana comparada digital

Mans fredes, cor calent

61 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1912.

Mans fredes, cor calent

28 fonts, 1936.
ACCAT (2012): Correu «Refranys per al Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
ACCAT (2012): «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
Cordial i amable.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 321. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1195. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «El físic», p. 41. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Indica que el qui té les mans fredes sol esser persona cordial i amable.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Mà», p. 70. Editorial Moll.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El cos humà. Parts del cos», p. 55. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 46», p. 611. Columna Edicions.
Hi ha qui diu que darrere d'unes mans fredes s'hi amaga una bona persona, amb un gran cor.
Faves comptades (2016): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/BGYfSuXKGEz/». Instagram.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. M», p. 43. Consell de Mallorca.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. M», p. 173. Consell de Mallorca.
Equivalent en castellà: Manos frías, corazón caliente.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «EL COS. LES PARTS DEL COS», p. 16. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Indica que el qui té les mans fredes sol ser persona cordial i amable.
Gausachs, Núria (2020): «https://twitter.com/GausachsNuria/status/1213463892963270656». Twitter.
Això diuen quan convé.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 478. Web.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 19. Autoedició.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 212. Llibres de l'Index, S.A.
Font: ME, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Cos i ànima», p. 35. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Les persones que tenen les mans fredes solen ser cordials i alegres.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 219. Edicions 62.
Cordial i amable.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parts d'es cos», p. 256. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 65. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Mà», p. 201. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Salut i remeis casolans», p. 171. Institut Francesc Ribalta.
Sinònim: Mans fredes, amors calents. [P: III, 1450].
Equivalent en anglès: Cold hands, warm heart. [S&C: 526].
Font: [P: III, 1450] - [S&C: 526].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 115. Web.
Les persones que tenen les mans fredes solen ser cordials i alegres | Tret fisiològic lligat a la cordialitat.
Sinònim: Mans fredes, amors calents. [P: III, 1450].
Equivalent en castellà: Manos frías, corazón ardiente. [DG: V i XIII].
Font: [P: III, 1450] - [S&C: 526].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 115. Web.
En asuntos de amor poco importa que las manos estén frías, lo que interesa es que el corazón esté caliente.
Sinònim: Mans fredes, amors calents. [P: III, 1450].
Equivalent en castellà: Manos frías, corazón caliente. [S&C: 526].
Font: [P: III, 1450] - [S&C: 526].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 115. Web.
Sinònim: Mans fredes, amors calents. [P: III, 1450].
Equivalent en francès: Froides mains, chaudes amours. [S&C: 526].
Font: [P: III, 1450] - [S&C: 526].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 115. Web.
Sinònim: Mans fredes, amors calents. [P: III, 1450].
Equivalent en francès: Mains froides, coeur chaud. [DG: V i XIII].
Font: [P: III, 1450] - [S&C: 526].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 115. Web.
Amor.
Font: [P: III, 1450].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 176. Web.
Escalfor / Fredor.
Font: [P: III, 1450].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 181. Web.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. I El cos humà. Parts del cos», p. 74. Revue Catalane.

Mans fredes, amors calents

5 fonts, 1915.
Sinònim: Mans calents, amors fredes | No sémpre lo foch del cor fuma per la bóca.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Amor - Desamor - Gelosía», p. 2. Impremta Catalònia.
Sinònim: Mans fredes, cor calent.
Equivalent en castellà: Manos frías, corazón caliente.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Fredes», p. 65. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 219. Edicions 62.
Contradicció amorosa.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «mà, mans», p. 95. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Mà», p. 201. Universitat Miguel Hernández.

Mans fredes i pit calent, senyal d'home valent

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1178. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 219. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Mà», p. 201. Universitat Miguel Hernández.

Mans fredes i cor calent senyal d'home valent

2 fonts, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cor». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre les mans». Web.

Mans fredes, passions fortes

2 fonts, 1990.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre les mans». Web.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 33. Ajuntament de Banyoles.

Fred de mans calent de cor

1 font, 2009.
Fret de mans carent de cor (M.C.). De: Chessa, Michelino.
Equivalent en italià: Feddo di mani e caldo di cuore.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Font: Lus dicius algareus.
Diccionari de Alguerés (2009): Diccionari de Alguerés «Ditxos», p. 74. Web.

Mans calentes i cor fred

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 82. Seuba Edicions.

Mans calents, amors fredes

1 font, 1915.
Proverbi francès.
Sinònim: Mans fredes, amors calents | No sémpre lo foch del cor fuma per la bóca.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Amor - Desamor - Gelosía», p. 2. Impremta Catalònia.

Mans fredes amors calents

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre les mans». Web.

Mans fredes, / cor ardent

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 43. Autoedició.

Mans frèdes, / còr calent

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIV.- Parts del cos », p. 320. Institut Menorquí d'Estudis.

Mans fredes, amors calentes

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Mains froides, amours chaudes.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Altres dites i proverbis menys significatius», p. 112. Autoedició.

Mans fredes, cor (o amor) calent

1 font, 1993.
Vol dir que el qui té les mans fredes, sol ser una persona cordial i alegre.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1733 Mans», p. 240. Institut Menorquí d'Estudis.

Mans fredes… cor calent

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Mans fredes…, cor calent

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Mans gelades, cor ardent

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 212. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Mans gelades, enamorades

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Pèus frèds, còr calent

1 font, 1912.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1912): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VIII. Manresa, setembre-octubre de 1912, núm. 57», p. 288. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Peus freds, cor calent

1 font, 1992.
Sinònim: Mans fredes, cor calent.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2067», p. 181. Columna Edicions.