Que es troba a la misèria, pobre i sense aptituds per revertir la situació; també té un significat moral quan es refereix a algú que ja no cal tenir en compte.
Mort de gana
81 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1839.
Mort de gana
24 fonts, 1968.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Fig. persona molt miserable, que no té recursos ni per a sobreviure.
No li facis cas, que és un mort de gana.
Sinònim: Mort de fam.
Tenir molta fam | Persona miserable, sense recursos.
Estic mort de gana.
Sinònim: Mort de fam.
A l'altre extrem, els morts de gana s'han d'escarrassar nit i dia, tan sols per poder sobreviure.
Lloc: Pallars.
Als «carbassots» d'Aramunt, no se'ls va pas posar gaire bé aquesta desconsideració d'un mort de gana: —Un bon grat que no m'ha sentit! Massa fart! —deien, mentre davallaven les restes mortals del pobre ruc de Cutura.
Lloc: Pallars.
Insults.
Sac de renecs.
Dit per a referir-se a una persona malsortada, infeliç, que és poc digna moralment o socialment.
Si no s'espavila una mica més, sempre serà un mort de gana; no progressarà mai / Ha vingut el mort de gana del teu germà, perquè li deixis diners.
Sinònim: Pobre desgraciat, pobre home, un qualsevol, pobre diable.
Font: R-M / EC.
Persona que no cal tenir en compte.
Com que actua com un mort de gana, ningú no li fa cas / Per al dictador, els presoners eren uns morts de gana respecte als quals no calia preocupar-se.
Persona que no té per a viure.
Cada nit, al portal de la botiga, hi dorm un mort de gana / La seva mare li deia que havia d'estudiar si no volia ser un mort de fam quan fos gran.
Persona que no té per a viure.
Loc. nom. [LC]. Persona que no té els recursos suficients per a viure.
Eren uns morts de gana abans de la guerra i traficant es van enriquir de la nit al dia. | Ha vingut el mort de gana del teu pare perquè li deixis diners.
Sinònim: Mort de fam.
Persona que no té res per a viure.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Els morts de gana de la Jamància eren acusats que volien menjar ('hama' en caló) sense treballar.
Aquest mort de gana no m'ha de venir a ensenyar com se porta un megoci.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Terres de l'Ebre.
Afamat.
Afamat.
Sinònim: Famolenc, afamegat, famèlic, bocabadant, ganut, panxabuit.
Qui no se sap guanyar la vida.
Sinònim: Veg. Sense ofici ni benefici.
Equivalent en francès: Mort de faim.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
De: Ribes, Jean.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
No saber guanyar-se la vida.
Lloc: Rosselló.
Persona que no té per viure.
Equivalent en francès: Affamé.
Lloc: Perpinyà.
Del personatge de Tintín, el capità Haddock (obra de Joaquim Ventalló, el traductor del Tintín als anys 1970).
Lloc: Catalunya del Nord.
Mort de fam
11 fonts, 1839.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Fig. persona molt miserable, que no té recursos ni per a sobreviure.
Sinònim: Mort de gana.
Tenir molta fam | Persona miserable, sense recursos.
Són uns morts de fam, uns pelacanyes, quatre arreplegats.
Sinònim: Mort de gana.
Persona mancada de recursos, d'allò més elemental per a viure.
Equivalent en castellà: Muerto de hambre.
Lloc: Les Garrigues.
De: Balcells Mariné, Salvador.
Lloc: Prades.
Home viciós que menjoteja mog enganyant mig estafant.
Lloc: Cat.
Vol fer el gran i només és un mort de fam.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pobre miserable.
Que tot i voler-ho aparentar, no és ningú, no té res.
Van molt ben vestits però són uns morts de fam.
Se diu per despreci del home mòlt miserable.
Equivalent en castellà: Pelagatos.
Se diu per despreci del home mòlt miserable.
Equivalent en francès: Pauvre diable.
Se diu per despreci del home mòlt miserable.
Equivalent en italià: Povero diavolo.
Se diu per despreci del home mòlt miserable.
Equivalent en llatí: Pannosus et vagus.
Famolenc.
Lloc: País Valencià.
Ser un mort de gana
7 fonts, 1902.
Pensar que s'hauria de morir i anar-se'n d'aquest món sense enrossegar-se'n lo seu, […], i que hauria de deixar-ho perquè un mort de gana, un sobrevingut qualsevol, ne fes cofis-i-mofis!
Sense diners ni mitjans.
Casa Moixons de Tírvia havia estat sempre una casa més aviat pobra. No és que fossin uns morts de gana, però tampoc no els sobrava pas res.
Lloc: Pallars.
No tindre res per viure.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
La majoria de nosaltres no érem sinó uns morts de gana.
Lloc: Amposta.
Ésser un mort de gana
6 fonts, 1969.
Malicioses. De: Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi.
Font: Fins aquí hem arribat (Ed. Morera, Barcelona, 2018).
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Que no té per viure.
Lloc: Calella.
És un mort de gana
4 fonts, 1961.
Lloc: Freginals (Montsià).
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Girona (Gironès).
Ser un mort de fam
4 fonts, 1987.
Ser un ningú.
Persona pobra.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Estar mort de fam
3 fonts, 1984.
Tenir força gana de menjar.
Lloc: País Valencià.
Estar afamat.
Lloc: Menorca.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
És un mort de fam
2 fonts, 1989.
El menjar, el beure i el no creure, tenen el seu raconet. Aquells que tenen fam, si no van al tall, difícilment la faran botar.
Lloc: Alcoi.
Lloc: País Valencià.
Ésser un mort de fam
2 fonts, 1968.
Un pobre miserable.
Estar mort de gana
2 fonts, 1997.
Persona que no té per a viure.
Esser un mort de fam
1 font, 1984.
Un miserable.
Lloc: Menorca.
Està mort de set, de gana, de fam, de riaies, de son…
1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Estar mort de gana (o de son, o de cansament, etc.)
1 font, 1997.
Tenir molta gana, molta son, estar molt cansat, etc.
Mort de fam!
1 font, 1999.
Sinònim: Mort de gana!
Mort de gana!
1 font, 1999.
Es diu a (d')un home molt pobre que no té res per a menjar, per retreure-li la seva indigència.