Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. El silenci», p. 88. Pagès Editors.
No fa poc qui calla i fa el seu joc
21 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1847.
No fa poc qui calla i fa son joc
4 fonts, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
No fa poc qui calla i fa el seu joc
3 fonts, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
No fa poch qui calla y fa son joch
3 fonts, 1883.
No fa poch. 29-11-1887.
Font: Calendari dels pagesos.
Lloc: Selva.
No fa poch, qui calla y fa son joch
2 fonts, 1898.
No fa por qui calla i fa son joc
2 fonts, 1999.
Mès al segur no fá poch / lo qui calla y fá sòn joch
1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
No fa pòc aquèll que calla i fa 'l seu jòc
1 font, 1914.
Lloc: Manresa.
No fa poc el que calla i fa el seu joc
1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
No fá poc qui calla i fá son joc
1 font, 1915.
De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
No fa pòc qui calla y fa son jòc
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
No fa poc qui calla y fa son joc
1 font, 1847.
Adv. al que en una conversació observa sèns parlar per fèrne us en son tèmps.
Equivalent en castellà: Quien calla, piedras apaña.
No fa poch qui calla y fa 'l seu joc
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).