Sinònim: v. Fer caducs.
Equivalent en castellà: No regir.
No saber el que es pesca
33 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1767.
No saber el que es pesca
14 fonts, 1767.
No saber deseixir-se'n.
Equivalent en castellà: No saber lo que se pesca.
No saber deseixir-se. De: Moncada, Jesús.
El primer que ha fet ha estat posar-se més vermell que un tomàquet. Després, vinga gratar-se el clatell... I tot plegat, res de res! No sap el que es pesca.
Lloc: Mequinensa.
Font: Històries de la mà esquerra, 64 | DLFF, 376, 2a acc.
Ignorar.
Lloc: País Valencià.
No tenir el coneixement clar. Si no tens idea del que vols pescar no pots escollir l'ormeig necessari.
Lloc: Torredembarra.
Sinònim: No sap el que és metgenca.
No siga còsa quem diguen (y en raó) que parle per les hillades, y que no done tanda als atres, sent així que no sé la beabá, ni lo quem peixque.
Ignorar.
[...] estar desorientat és no saber el que es pesca ni per quin mar navega.
Sinònim: No saber per quin mar navega.
Qui escolta atentament a en Quimet de seguida s'adona que no sap el que es pesca.
Lloc: Vic (Osona).
No sap el que es pesca. Quin jovent, nois!
Lloc: Mequinensa.
No saber deseixir-se.
Sinònim: Veg. No saber on es té la cara.
No tenir el coneixement clar.
Sinònim: Veg. No tocar-hi | Veg. tb. Faltar un bull.
Saber vagament.
No saber què es pesca
7 fonts, 1985.
Per donar a entendre que no sap el que es diu.
Pescar en el sentit de pensar i expressar una cosa.
Estar molt atabalat, destarotat.
Quan s'atabala, no sap què es pesca / Quan es va adonar que havia tingut un accident, va baixar del cotxe tan atabalat que no sabia què es pescava / No t'hi capfiquis perquè després no saps què et pesques.
Sinònim: No saber què es fa, no saber què es diu, no saber què s'empatolla, no saber què s'empesca.
No saber deseixir-se.
Vol fer-ho tot sol i no sap què es pesca; no hi té gens de pràctica / Ell no ho podia fer perquè no sabia què es pescava / Deixa-li-ho fer a ell perquè tu no saps què et pesques.
Sinònim: No saber on té la cara, no saber on té la mà dreta, no saber quina és la mà dreta, no saber de què se les heu, ésser un zero a l'esquerra.
Font: R-M / * / *
Sinònim: V. No saber què pixipallemus 2.
No saber deseixir-se.
Sinònim: Veg. No saber on es té la cara.
No tenir el coneixement clar.
Sinònim: Veg. No tocar-hi |Veg. tb. Faltar un bull.
No saber algú lo que s' pesca
1 font, 1805.
F. ab que s' nota á algú de poc intel·ligent en las dependencias, ó cosas que maneja.
Equivalent en llatí: Inscitia laborare.
F. ab que s' nota á algú de poc intel·ligent en las dependencias, ó cosas que maneja.
Equivalent en castellà: No saber lo que se pesca.
No saber allò que u pesca
1 font, 2007.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
No saber què s'empesca
1 font, 2004.
Expressió usada per a referir-se a un individu que diu o fa coses sense solta, embrollades, empescades, etc.
Quan està molt cansat, no sap què s'empesca / Quan va sonar la sirena d'emergència va fugir tan esverat que no sabia què s'empescava / Estàs nerviós i no saps què t'empesques.
Sinònim: No saber què es pesca, no saber què s'empatolla, no saber què es fa.
No saber que s'hi pesca
1 font, 1915.
No entendre-ho. No saber-ho per. Us actual. De: Pinyes, Ramon (1917-18).
Lloc: Tarragona.
No sap el que es peixca
1 font, 2019.
Dita aplicada, en el llenguatge comú, a una persona que no sap el que es fa o el que diu.
No sap el que es pesca
1 font, 1979.
No saber algú el que diu o fa.
No sap lo que es pesca
1 font, 1915.
D'un que vaigi atribulat i depressa. Dolors Rigau, pagesa, 45 anys. De: Ausellé i Rigau, Joaquim (1918-19).
Lloc: La Sellera (Girona).
No sap lo que s' pesca
1 font, 1857.
No sebre què es pesca
1 font, 2017.
Es diu quan algú està molt irat, nerviós, obcecat per algun fet o esdeveniment que ha succeït i que l'ha trasbalsat. Fig. Perdre els papers.
Lloc: Cerdanya.
Saber ú lo qu'es peixca
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Saber ú lo que's peixca
1 font, 2019.
La pesca necessita professionals especialitzats que puguen obtenir èxit en les captures.
Sinònim: Saber com es mata el peix.
Font: Martí y Gadea 1891:1434.