Paremiologia catalana comparada digital

Pa llescat, sense vergonya és menjat

37 recurrències en 26 variants. Primera citació: 1883.

Pa llescat, sense vergonya és menjat

6 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1052. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «El pa és a la taula. Llescar, llesca», p. 132. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
Quan una cosa apetitosa està amanida o ben presentada, encara fa més gana de menjar-la.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 138. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 326. Edicions 62.

El pa llescat sense vergonya és menjat

2 fonts, 1992.
Sinònim: Pa pesat i vi mesurat, de cop és acabat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 75», p. 698. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.

El pa llescat, sense vergonya és menjat

2 fonts, 1989.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El pa», p. 75. Garsineu Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 122. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Pa llescat, sens vergonya està menjat

2 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 25 15 de maig de 1927) «Refraner. El pa», p. 50. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 33 (Any I, 12-setembre-1936) «Menjar i beure. El pa», p. 221. Revista Curiositats de Catalunya.

Pa llescat, sense vergonya es menjat

2 fonts, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 93. Editorial Rourich.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VI. Aliments», p. 206. Centre Excursionista de Catalunya.

Pa tallat, sense vergonya és menjat

2 fonts, 1989.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 302. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 253. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Part triada, sens verguonya és menjada

2 fonts, 1996.
De: Eiximenis, Francesc.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Introducció», p. 30. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
De: Eiximenis, Francesc.
Font: Terç, segons que diu Antoni Bulbena al 'Sapienciari'
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 279. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

El pá llescat, sense vergonya es menjat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 78. Editorial Arte y Letras.

El pa torrat sense vergonya / està menjat

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Menjars», p. 46. Autoedició.

El pa torrat sense vergonya és menjat

1 font, 1992.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «El nostre pa de cada dia. El pa, el vi i els altre», p. 113. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

El pa torrat sense vergonya es pot menjar

1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Alimentació», p. 169. Institut Francesc Ribalta.

Lo pá llescat sense vergonya es menjat

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «L», p. 39. Real Academia de Historia.

Lo pa llescat sense vergonya és menjat

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. L», p. 149. Edicions Víctor.

Pa guanyat, sens vergonya és menjat

1 font, 1992.
Sinònim: El pa llescat, sense vergonya és menjat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 158», p. 719. Columna Edicions.

Pa llescat / sense vergonya és menjat

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llescar», p. 170. Edicions Polígrafa.

Pa llescat sens vergonya és menjat

1 font, 1995.
Conca, Maria; Guia, Josep (1995): Caplletra. 18 - D'un complex d'inferioritat proverbial «La consideració dels proverbis com a nacionals», p. 185. Web.

Pa llescat sense vergonya es menjat

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 18. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Pa llescat sense vergonya es minjat

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Pà llescat, sens vergonya és menjat

1 font, 1900.
Sinònim: Pà pesat e ví mesurat, prompte és acabat.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «P», p. 72. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Pa llescat, sense vergonya és minjat

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.13. Vergonya». Web.

Pa tallat, sens vergonya és menjat

1 font, 1996.
Sinònim: Pa tallat, sens vergoña és menjat.
Equivalent en castellà: El Valenciano. Pan revanado, sin vergüença es comido.
Font: Hernán Núñez (1555:p.91v).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 278. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Pá tallat, sense vergonya es menjat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 206. Editorial Arte y Letras.

Pa torrat, amb un no-res està menjat

1 font, 1987.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 23. Editorial Virgili & Pages.

Part triada sens vergonya és menjada

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 992», p. 914. Columna Edicions.

Part triada, sens verguonya es menjada

1 font, 1900.
Bulbena i Tusell, Antoni (1900): Sapienciari. Proverbis e dits vulgars, trets de les obres de Fra Francesch Eximeniç e d'altres autors «Sentencies de filosops e dits vulguars, trets del terç libre de Lo Crestià, compost en lo catorzèn segle per lo reverent mestre Fr. Francesch Eximeniç», p. 32. Librería de Johan Batlle.

Si et menges pa torrat sense vergonya ja està menjat

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.