Paremiologia catalana comparada digital

Poc eixarcolar, poques espigues al segar

21 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1880.

Poc eixarcolar, poques espigues a sembrar

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Eixarcolar = netejar d'herba. Si no es deixen els bancals nets d'herba, aquesta absorbirà tot l'aliment de la terra i no deixarà que la pluja percole terra endins i alimente les plantes que volem, que tenen les arrels més fondes.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 339. Web.

Poc eixarcolar, poques espigues al segar

2 fonts, 1969.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «La sembra del gra. Entrecavar, eixarcolar, birbar», p. 41. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
Equivalent en francès: Peu de sarclages, peu d'épis à moissonner.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 216. Robert Morel Editeur.

Poch aixarcolar, / pocas espigas al segar

2 fonts, 1880.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Blat. Aforismes», p. 34. Associació d'Excursions Catalana.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Apéndix. Pagesias. IV», p. 157. Imprempta de Carlos Latrobe.

El poc eixarcolar dóna poca espiga en el segar

1 font, 2000.
Vol dir que el qui no treballa des del principi, no troba a la fi el profit que caldria.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Espiga», p. 53. Editorial Moll.

El poc eixarcolar dóna poques espigues al segar

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 374. Edicions 62.

El poc eixarcolar dóna poques espines al segar

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1041. Editorial Selecta-Catalonia.

El poc eixarcolar, dóna poques espigues al segar

1 font, 1984.
L'eixarcolar era una feina esencial per al bon desenvolupament dels cereals d'hivern. Es pot copsar el llarg interval en el que es recomana aquesta feina, amb dependència de l'època de sembra.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «9. Les males herbes. 9.1. Formes de lluita», p. 103. Manuscrit.

Es poc eixarcolar dóna poca espiga en es segar

1 font, 1993.
Vol dir que qui no treballa des del principi, no troba a la fi el profit que caldria (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1136 Eixcarcolar», p. 158. Institut Menorquí d'Estudis.

Es poc eixarcolar, dóna poca espiga al segar

1 font, 2008.
La mala herba resta força a l'espiga.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.4. Feines - Eines i estris», p. 215. Editorial Moll.

Es poc eixarcolar, dona poca espiga en es segar

1 font, 1984.
Qui no hi fa lo que toca, no en treu es profit.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Agricultura. Feines», p. 148. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Per eixarcolar, poques espigues a segar

1 font, 2003.
NN: Eixarcolar: birbar, arrencar les herbes dels sembrats.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La pagesia», p. 68. Pagès Editors.

Poc axarcolar poques espigues al segar

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Poc eixarcolar, / poques espigues a segar

1 font, 1968.
Lloc: Lleida.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Eixarcolar 1», p. 259. Edicions Polígrafa.

Poc eixarcolar, poques espigues a segar

1 font, 1987.
Lloc: Lleida.
Serrano i Bonell, Ramon (1987): Carrilet, 69 (1/7/1987) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «e»», p. 15. Revista Carrilet.

Poc eixarcolat, poques espigues al segar

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 564», p. 177. Columna Edicions.

Poch aixarcolar pocas espigas al segar

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «E», p. 23. Manuscrit.

Poch axarcolar, / pocas espigas al segar

1 font, 1888.
Lloc: Catalunya.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «IV. Meteorología agrícola. Apéndice», p. 132. Associació d'Excursions Catalana.

Poch axercolar, poques espigues al segar

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 100. Editorial Rourich.