Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Quan l'ovella ha de ser per al llop, tota sola se n'hi va

46 recurrències en 36 variants. Primera citació: 1883.

Quan la carn ha de ser del llop, ella mateixa s'hi porta

4 fonts, 2008.
Porco.
Equivalent en gallec: O porco que é para o lobo, non hai santo Antón que o garde.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 82. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Llop.
Equivalent en gallec: O porco que é para o lobo, non hai santo Antón que o garde.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 111. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Porc.
Equivalent en gallec: O porco que é para o lobo, non hai santo Antón que o garde.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 120. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Es diu referint-se a casos que semblen ineludibles, en què les circumstàncies contribueixen a la realització d'allò que es voldria evitar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Quan la carn ha d'ésser del llop, ella sola se n'hi va

3 fonts, 1932.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1033. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Proverbis. II. Refranyer pastoral», p. 235. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Es diu d'aquells que s'exposen a un perill.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Altres animals», p. 473. Edicions 62.

Quan la carn ha de ser del llop, ella sola se n'hi va

3 fonts, 1910.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Altres animals», p. 168. Pagès Editors.
Es una reminiscencia del fatalisme musulmà: ñlo que ha de succehir, succeheix.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Mamifers bosquetans y feréstechs. Llop. Aforismes», p. 217. L'Avenç.
Determinisme d'ancians.
Vinc de can Tibau, i m'ha sortit una dita de la meva iaia, com que em conec, i no me'n recordaria, te la deixo.
Lloc: Baix Empordà.
Zel (2009): Oral . Web.

La carn, quan és pel llop, ella mateixa s'hi tira

2 fonts, 2010.
Aquest és un refrany que sempre m'ha esborronat i que només he sentit a dir a ma mare.
Lloc: Empordà.
Correu / Borau, Dolors (2010). Correu electrònic.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Quan ha d'ésser del llop l'ovella, ella mateixa s'hi entrega

2 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «llop», p. 165. Editorial Millà.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «ovella», p. 195. Editorial Millà.

Quan la carn ha de ser del llop, ella mateixa se n'hi va

2 fonts, 1915.
De: Bosch Comellas, Xavier (1921-22).
Lloc: Torà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0065 «Refrans i dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435020304201/6/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/39/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

La carn, quan ha de ser del llop, per ella mateixa se n'hi va

1 font, 2014.
Es diu quan una noia es promet inesperadament amb un noi.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VII. Els aliments. El menjar», p. 229. Llibres de l'Index, S.A..

Quan ha de ser del llop l'ovella ella mateixa s'hi entrega

1 font, 1969.
Lloc: Guimerà.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llop», p. 220. Edicions Polígrafa.

Quan l'ovella ha de ser del llop, tota sola se n'hi va

1 font, 2021.
Ve a dir que hi ha fets predetermnats que la voluntat, per més que vulgui, no pot controlar.
Sinònim: El que ha de ser, serà.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «Q», p. 94. Edicions de 1984.

Quan l'ovella ha de ser pel llop, ella mateixa s'hi llença

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Ovelles, cabres i cabrits», p. 113. Garsineu Edicions.

Quan l'ovella ha de ser per al llop, ella mateixa se n'hi va

1 font, 2008.
Es refereix a aquelles desgràcies que semblen provocades o cercades pel mateix qui les sofreix.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Quan l'ovella ha de ser per al llop, tota sola se n'hi va

1 font, 2007.
Sinònim: Prop del foc, la pega regala.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «467», p. 136. Garsineu Edicions.

Quan la carn (o l'ovella) ha d'esser del llop, ella mateixa s'hi porta

1 font, 2000.
Es diu referint-se a casos que semblen ineludibles, en què les circumstàncies contribueixen a la realització d'allò que es voldria evitar.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Llop», p. 69. Editorial Moll.

Quan la carn es del llop per ella mateixa se'n hi vá

1 font, 1915.
Digueu-li això a un infant de primera ensenyança, sense indicar-li el verdader significat d'aquestes frases, sense indicar-li que ellas son sols l'enunciaci ́`o de fets vituperables; sense dir-li que 'ls refrans i proverbis, lo mateix expressen les bones qualitats que 'ls defectes i vicis humans, i es molt possible que senti naixer en son tendre cervel idees agressives. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/27/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quan la carn es del llop per ella mateixa se'n hi va

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 27. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Quan la carn és del llop, / per ella mateixa se n'hi va

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Quand la chair est pour le loup, / elle y va d'elle-même.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El llop i la guilla (guineu) / Le loup et le renard», p. 490. Robert Morel Editeur.

Quan la carn es del llop, ella mateix s'en vá

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 224. Editorial Arte y Letras.

Quan la carn és del llop, ella mateix se n'hi va

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cinquena tongada. Carn», p. 904. Editorial Selecta-Catalonia.

Quan la carn és del llop, ella mateix se'n va

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 272. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Quan la carn és per al llop, ella mateixa s'hi tira

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 34. Amics de Tous.

Quan la carn ha d'ésser de llop, ella mateixa se n'hi va

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «llop», p. 165. Editorial Millà.

Quan la carn ha d'ésser del llop ella mateixa se n'hi va

1 font, 1969.
Lloc: Pineda.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llop», p. 220. Edicions Polígrafa.

Quan la carn ha d'ésser del llop, / ella mateixa se n'hi va

1 font, 1967.
Lloc: Pineda.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Carn», p. 241. Edicions Polígrafa.

Quan la carn ha d'ésser del llop, ella mateixa s'hi porta

1 font, 2013.
Carn.
Equivalent en gallec: O porco que é para o lobo, non hai santo Antón que o garde.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 99. Cadernos de Fraseoloxía Galega.

Quan la carn ha d'ésser del llop, per ella mateixa se n'hi va

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1202», p. 725. Columna Edicions.

Quan la carn ha d'ésser llop, ella se n'hi va

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 48 (15 d'abril de 1928) «Refraner. XXXV. El llop», p. 143. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Quan la carn ha d'ésser pel llop ella mateixa s'hi tira

1 font, 1951.
Refranys de mètrica octosil·làbica.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 110. Editorial Selecta-Catalonia.

Quan la carn ha de se del llop tota sola se 'n hi va

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Quan la carn ha de ser del llop tota sola se n'hi va

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «18. La roda de la fortuna - 18.3. Dissort». Web.

Quan la carn ha de ser del llop, ella mateixa s'hi acosta

1 font, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «Animals», p. 27. Editorial Joventut.

Quan la carn ha de ser del llop, tota sola se'n hi va

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la carn». Web.

Quan la carn ha de ser del llop, tota sola se'n hi vá

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 104. Editorial Rourich.

Quan la carn ha de ser pel llop, ella sola se n'hi va

1 font, 2011.
És oriünda de la Franja, encara que viu a Barcelona des de petita.
Lloc: La Franja de Ponent.
Rosa (2011): «A través del correu electrònic, en un document de text». Web.

Quan la carn té d'ésser pel diable, ella mateixa s'hi tira

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1181. Editorial Selecta-Catalonia.

Quant la carn es del llop per ella mateixa se n'hi va

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 15. Manuscrit.

Si la carn és per a llop, sola se n'hi en va

1 font, 2023.
Per indicar que hi ha coses ineludibles, malgrat que es vulguin evitar.
No cal que t'hi escarrassis, que si ha de ser, serà: Si la carn és per a llop, sola se n'hi en va.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «7. Dites», p. 282. Autoedició.