Paremiologia catalana comparada digital

Quart minvant, infant semblant, quart creixent, infant diferent

99 recurrències en 50 variants. Primera citació: 1884.

Quart minvant, infant semblant; quart creixent, infant diferent

11 fonts, 1993.
Abans d'haver-hi la possibilitat de saber si el que naixerà serà nin o nina, mitjançant una ecografia, s'acudia al que dictava aquest refrany.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.1. Astronomia. 3.1.2. Lluna», p. 91. Editorial Moll.
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els mites i les creences. Cicles i signes astrals», p. 193. Edicions Tres i Quatre.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «PENSEM I CREIEM. SUPERSTICIONS I SIGNES ASTRALS», p. 27. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Es creu que la lluna té influència sobre el sexe dels infants.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 39. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 41. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.

Lluna minvant, llinatge semblant

9 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del naixement i dels infants», p. 1099. Editorial Selecta-Catalonia.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la lluna». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 848», p. 584. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Llunacions», p. 648. Web.
Si la lluna es troba en quart minvant, la criatura que naixerà serà del mateix sexe que la del part anterior.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 38. Edicions 62.
(2001): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 13. Revista L'Estel.
(2002): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 31. Revista L'Estel.
(1999): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna (III)», p. 7. Revista L'Estel.

Lluna minvant, part semblant

8 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del naixement i dels infants», p. 1099. Editorial Selecta-Catalonia.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la lluna». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Mentre la lluna està en minva es manté l'oratge que feia abans.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Llunacions», p. 648. Web.
Si la lluna es troba en quart minvant, la criatura que naixerà serà del mateix sexe que la del part anterior.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 38. Edicions 62.
(2001): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 23. Revista L'Estel.
(2002): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 31. Revista L'Estel.
(1999): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna (III)», p. 7. Revista L'Estel.

Quart creixent, part diferent

5 fonts, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. La lluna», p. 86. Garsineu Edicions.
Quan neix un altre germà, del que ja no és el més petit en diem…
Sinònim: Ha caigut de l'escambell.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. De la família», p. 79. Brau Edicions.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Creixent», p. 46. Pagès Editors.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 119. Autoedició.
Una criatura de l'altre sexe.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «T. Calaix del sastre Mec», p. 78. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Quart creixent, serà diferent; quart minvant, serà semblant

4 fonts, 1987.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. Q», p. 184. Consell de Mallorca.
Es creu que la lluna té influència sobre el sexe dels infants.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 39. Edicions 62.
Compte llunari.
Equivalent en francès: Au premier quartier (de la lune) il sera (de sexe) différent; au dernier quartier il sera de même sexe.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «La família i els amics…», p. 154. Sport-Entraide-Amitié.

Quart creixent, llinatge diferent

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 939. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Naixerà una criatura del sexe oposat al del primer part.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 39. Edicions 62.

Quart minvant, llinatge semblant

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 939. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Naixerà una criatura del mateix sexe que al part anterior.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 39. Edicions 62.

Lluna minvant, la panxa a llevant

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Llunacions», p. 646. Web.

Lluna minvant, part igualant

2 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 201. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «La lluna», p. 42. J. Huguet Pascual, editor.

Quart creixent, / diferent; / quart menguant, / semblant

2 fonts, 1918.
Se refereix a ses natcies o naixaments de bestiars. Exemple: enguany s'ego ha tingut un potret; si ha nascut en quart menguant, an es pròxim part s'ego tendrà altre potret; si ha nascut en quart creixent, en sa propera cría s'ego tendrà una pollina. Diuen que ès provat.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. II.- Astronomía, Meteorología. c) Cronología», p. 282. Institut Menorquí d'Estudis.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Superstició», p. 197. Edicions Polígrafa.

Quart creixent, / llinatge diferent

2 fonts, 1930.
Sobretot es creu en la gran influència de la lluna per dictaminar el sexe dels infants que han de néixer, i que aquest és un o altre segons sigui la lluna en què s'ha produït el part anterior. Així, per l'observació de l'estat de la lluna, quan una dona i.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Lluna», p. 75. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lluna», p. 242. Edicions Polígrafa.

Quart creixent, / muda de gent

2 fonts, 1930.
Sobretot es creu en la gran influència de la lluna per dictaminar el sexe dels infants que han de néixer, i que aquest és un o altre segons sigui la lluna en què s'ha produït el part anterior. Així, per l'observació de l'estat de la lluna, quan una dona i.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Lluna», p. 75. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lluna», p. 242. Edicions Polígrafa.

Quart minvant, / llinatge semblant

2 fonts, 1930.
Sobretot es creu en la gran influència de la lluna per dictaminar el sexe dels infants que han de néixer, i que aquest és un o altre segons sigui la lluna en què s'ha produït el part anterior. Així, per l'observació de l'estat de la lluna, quan una dona i.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Lluna», p. 75. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lluna», p. 242. Edicions Polígrafa.

Quart minvant, part igual

2 fonts, 2002.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Minvant», p. 96. Pagès Editors.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 119. Autoedició.

Cuart minvant, part semblant; cuart creixent, part diferent

1 font, 1922.
Lloc: Tivissa.
Callau i Nogués, Josep (1922): Varietats útils «Refráns dels avis», p. 73. Manuscrit.

En minvant, part semblant; en creixent, part diferent

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 68. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Lluna creixent part diferent; lluna minvant lo mateix infant

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Lluna creixent, part diferent, lluna minvant, part semblant

1 font, 1992.
Influència de la lluna sobre els naixements.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Refranys», p. 180. Servei Local de Català de Tortosa.

Lluna creixent, part diferent; lluna menguant, part semblant

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La lluna», p. 157. Pagès Editors.

Lluna creixent, part diferent; lluna minvant, lo mateix infant

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «15. Els mites i les creences - 15.5. Cicles i signes astrals». Web.

Lluna creixent, part diferent; lluna minvant, part semblant

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 840», p. 581. Columna Edicions.

Lluna crexent / part diferent; / Lluna minvant, / part semblant

1 font, 1884.
Y, segons lo poble, la Lluna influheix no sols sobre la sòrt, sinó també sobre'l sexe de les persones.
Gomis i Mestre, Cels (1884): La lluna segons lo poble «La Lluna. III. La seua influencia», p. 26. Editorial Altafulla.

Lluna menguant, part consonant

1 font, 1995.
Parturició.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «La naturalesa de la natura», p. 27. Instituto de Estudios Turolenses.

Lluna menguant, part igual

1 font, 1995.
Parturició.
Font: CR, CL, ME.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «La naturalesa de la natura», p. 27. Instituto de Estudios Turolenses.

Lluna menguant, part semellant

1 font, 1995.
Parturició.
Font: MR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «La naturalesa de la natura», p. 27. Instituto de Estudios Turolenses.

Lluna minvant, / llinatge semblant

1 font, 1884.
Y, segons lo poble, la Lluna influheix no sols sobre la sòrt, sinó també sobre'l sexe de les persones.
Equivalent en castellà: Cuarto creciente, / diferente; / cuarto menguante, / semejante (Andalusia).
Gomis i Mestre, Cels (1884): La lluna segons lo poble «La Lluna. III. La seua influencia», p. 26. Editorial Altafulla.
Y, segons lo poble, la Lluna influheix no sols sobre la sòrt, sinó també sobre'l sexe de les persones.
Equivalent en castellà: En menguante, / semejante; / en creciente, / diferente.
Gomis i Mestre, Cels (1884): La lluna segons lo poble «La Lluna. III. La seua influencia», p. 26. Editorial Altafulla.

Lluna minvant, / part semblant; / lluna creixent, / part diferent

1 font, 1969.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lluna», p. 240. Edicions Polígrafa.

Lluna minvant, / part semejant

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lluna», p. 242. Edicions Polígrafa.

Lluna minvant, llinatje semblant

1 font, 1900.
Lo que vòl dir: que si s'ha ensopegat el part en lluna minvant, si ha nascut nòy, nòy será també'l del part vinent; y, si ha sigut nòya, nòya será també.
Equivalent en castellà: Cuarto menguante, semejante.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIV. Part. Alletament», p. 355. Centre Excursionista de Catalunya.

Lluna minvant, part semijant. Lluna creixent, part diferent

1 font, 2010.
Lloc: Algemesí (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Quart creixent al·lot diferent

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 37. Setmanaris i Revistes, SL.

Quart creixent muda la gent

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 939. Editorial Selecta-Catalonia.

Quart creixent part diferent, quart menguant part igual

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 10. Autoedició.

Quart creixent part diferent, quart minvant part semblant

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 27. Editorial Acebo.

Quart creixent serà diferent, quan minvant serà semblant

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.

Quart creixent, / part diferent; / quart menguant, / part semblant

1 font, 1970.
Lloc: Botarell.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Superstició», p. 197. Edicions Polígrafa.

Quart creixent, / part diferent. / Quart minvant, / part semblant

1 font, 1969.
Creença que la dona que pareix en quart creixent té el fill diferent del part anterior i en quart minvant del mateix sexe.
Lloc: Montblanc.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lluna», p. 240. Edicions Polígrafa.

Quart creixent, diferent; quart «menguant», semblant

1 font, 1993.
Es refereix als naixements de bestiar. Diuen que és provat (F.C.M.).
Enguany s'ego ha tingut un potret; si ha nascut en quart menguant, en el pròxim part s'ego tendrà altre potret; si ha nascut en quart creixent, en sa propera cria s'ego tendrá una pollina.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2353 Quart», p. 319. Institut Menorquí d'Estudis.

Quart creixent, diferent; quart minvant, semblant

1 font, 1992.
Sinònim: Lluna creixent, / part diferent; / lluna minvant, / part semblant.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 506. Columna Edicions.

Quart creixent, infant (o part) diferent

1 font, 1993.
Igual que l'anterior, però aplicat a persones.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2354 Quart», p. 319. Institut Menorquí d'Estudis.

Quart creixent, muda de gent

1 font, 1999.
Naixerà una criatura del sexe oposat al del primer part.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 39. Edicions 62.

Quart creixent, part diferent; quart minvant, part igual

1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Quart», p. 123. Pagès Editors.

Quart creixent, serà diferent; / quart minvant, serà semblant

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Au premier quartier, il sera (de sexe) différent; / au dernier, du même.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 146. Robert Morel Editeur.

Quart creixent: llinatge diferent quart minvant: llinatge semblant

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre la lluna». Web.

Quart minvant, infant igual (o part semblant)

1 font, 1993.
Igual que l'anterior, però aplicat a persones.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2355 Quart», p. 319. Institut Menorquí d'Estudis.

Quart minvant, infant semblant quart creixent, infant diferent

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Quart minvant, infant semblant, quart creixent, infant diferent

1 font, 1984.
Creença de dones.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Sobre sa lluna», p. 274. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Quart minvant, part semblant

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 164. Museu de Vilafranca.

Si és quart creixent, / part diferent

1 font, 1923.
Per a endevinar el sexe. Es mira la lluna en el moment que ha tingut lloc el naixement, i per a endevinar el sexe del naixement següent es té present aquesta norma. De: Sra. Mozas.
Lloc: Arenys de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1923): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0301-0024 «Contestacions al Qüestionari 3 - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/CSICAR000143021/constestacions-al-queestionari-3». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Si és quart minvant, / part semblant

1 font, 1923.
Per a endevinar el sexe. Es mira la lluna en el moment que ha tingut lloc el naixement, i per a endevinar el sexe del naixement següent es té present aquesta norma. De: Sra. Mozas.
Lloc: Arenys de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1923): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0301-0024 «Contestacions al Qüestionari 3 - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/CSICAR000143021/constestacions-al-queestionari-3». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.