Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1145. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui parla en comú no parla amb ningú
17 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1805.
Qui parla en comú no agravia ningú
3 fonts, 1951.
Qui parla en comú, no parla ab ningú
3 fonts, 1805.
Equivalent en llatí: Nulli loquitur qui omnibus loquitur.
Equivalent en castellà: Quien habla con todos habla con ninguno.
Qui parla en comú, no parla amb ningú
3 fonts, 1992.
Significa que quan algú diu coses sense anomenar ningú concretament, no cal que es tingui ningú per al·ludit.
Lloc: Illes Balears.
Lloc: Alt Pirineu.
Qui parla en comú, no parla de ningú
2 fonts, 1956.
Lloc: Eivissa.
Es diu quan se sospita que un comentari general al·ludeix a algú en concret.
Lloc: Eivissa.
Qui parla en comú no parla ab ningú
1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Quien habla con todos habla con ninguno.