Paremiologia catalana comparada digital

Qui té mal cerca remei

46 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1900.

Qui té mal cerca remei

10 fonts, 1925.
Pel compte que li té.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.2. Salut i malaltia. Refranys», p. 357. Editorial Moll.
Els refranys generalment són formats de dos elements: el primer rep el nom de premissa, que és la que planteja i explana el tema, i la segona és el complement, i resol, o de vegades contradiu, la proposició plantejada.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 107. Editorial Selecta-Catalonia.
Una part d'aforismes no són el resultat d'una observació de caràcter tècnic, sinó de l'experiència de la vida.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 98. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1080. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Qui té mal, remei busca.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. Els remeis», p. 41. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1925): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XXI. Manresa, abril de 1925, núm. 88», p. 76. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Introducció», p. 8. Editorial de Vecchi.
De: Amades, Joan.
Font: Cançoner (1951).
Joan Amades ACJA (2024): «https://x.com/amades_acja/status/1863360408335036555». Twitter.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 290. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 235. Universitat Miguel Hernández.
Conseqüència.
Font: [P: VI, 870].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 179. Web.
Diligència / Peresa.
Font: [P: VI, 870].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 181. Web.

Qui té mal, busca remei

9 fonts, 1926.
Es diu per justificar els esforços que algú fa per guarir-se.
Sinònim: Qui té mal, el té venal | Qui té mal, el treu a venal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Mal Refr. hh)». Editorial Moll.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 542», p. 737. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La salut i la malaltia», p. 42. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.
Frase originada al temps de les bruixes i curanderos sense cap do per curar, però on les persones afectades buscaven remei.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 339. Ajuntament d'Amposta.
I millor que es trobi.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «Q», p. 67. Autoedició.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 38. Amics de Tous.

Qui té mal busca remei

5 fonts, 1936.
El sentit del refrany a voltes és recte i no significa altra cosa que el que diuen els mots que el componen.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 101. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 226. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres persones», p. 107. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 59. Web.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 9 (Any I, 29-febrer-1936) «Folklore de la Medicina popular», p. 9. Revista Curiositats de Catalunya.

Qui té el mal, busca el remei

3 fonts, 1980.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 235. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 296. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Malalties i remeis», p. 138. J. Huguet Pascual, editor.

Qui té mal / cerca remei

2 fonts, 1933.
La parèmia, en la gran majoria dels casos, sol estar formada per dos elements; té, doncs, dues parts. La primera rep el nom de «premissa», i és la que planteja, proposa o inicia el tema; la segona, el de «complement», i resol, defineix, clou o, de vegades, contradiu la proposició plantejada per la premissa.
Amades i Gelats, Joan (1933): Origen i sentit d'alguns proverbis «Introducció», p. 14. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Una part important dels aforismes no es refereix pas a una observació de caràcter tècnic, sinó a la pràctica del viure.
Amades i Gelats, Joan (1933): Origen i sentit d'alguns proverbis «Introducció», p. 18. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Font: "Origen i sentit d'alguns proverbis. Introducció". Biblioteca de Tradicions Populars, Serie A, vol. III, de Joan Amades. "Paremiologia"
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), p. 1_208_2. Manuscrit.
Una part important dels aforismes no es refereix pas a una observació de caràcter tècnic, sinó a la pràctica del viure.
Font: "Origen i sentit d'alguns proverbis. Introducció". Biblioteca de Tradicions Populars, Serie A, vol. III, de Joan Amades. "Paremiologia"
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), p. 1_208_6. Manuscrit.

Qui té mal, cerca remei

2 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Remei Refr. c)». Editorial Moll.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 173. Museu de Vilafranca.

El qui té mal busca remei

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 174. Autoedició.

Qui està malalt busca remei

1 font, 1915.
De: Farnés, Sebastià (1923).
Sinònim: El malalt cerca salut.
Lloc: Canet de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/197/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui està malalt, busca remei

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 626», p. 760. Columna Edicions.

Qui te mal busca remei

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 235. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Remei / Cura», p. 254. Universitat Miguel Hernández.

Qui té mal cerca remeis

1 font, 1992.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1992): Juguem als oficis. Col·lecció «Folklore, 7», p. 25. Editorial Miguel A. Salvatella.

Qui té mal, / busca remei

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 41. Autoedició.

Qui té mal, busca remèy

1 font, 1900.
Sinònim: Axí es la medicina al còrs còm lo sabó al drap, quel escura, mès afinal (Jafuda).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVIII. Tractament», p. 427. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui té mal, remei busca

1 font, 2003.
Sinònim: Qui té mal cerca remei.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. Els remeis», p. 41. Pagès Editors.