Paremiologia catalana comparada digital

Qui té mal cerca remei

38 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1900.

Qui té mal cerca remei

11 fonts, 1951.
Pel compte que li té.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.2. Salut i malaltia. Refranys», p. 357. Editorial Moll.
Els refranys generalment són formats de dos elements: el primer rep el nom de premissa, que és la que planteja i explana el tema, i la segona és el complement, i resol, o de vegades contradiu, la proposició plantejada.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 107. Editorial Selecta-Catalonia.
Una part d'aforismes no són el resultat d'una observació de caràcter tècnic, sinó de l'experiència de la vida.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 98. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1080. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Qui té mal, remei busca.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. Els remeis», p. 41. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Introducció», p. 8. Editorial de Vecchi.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 290. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 235. Universitat Miguel Hernández.
Conseqüència.
Font: [P: VI, 870].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 179. Web.
Diligència / Peresa.
Font: [P: VI, 870].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 181. Web.

Qui té mal, busca remei

7 fonts, 1992.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 542», p. 737. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La salut i la malaltia», p. 42. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 38. Amics de Tous.

Qui té mal busca remei

5 fonts, 1936.
El sentit del refrany a voltes és recte i no significa altra cosa que el que diuen els mots que el componen.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 101. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 226. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres persones», p. 107. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 59. Web.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 9 (Any I, 29-febrer-1936) «Folklore de la Medicina popular», p. 9. Revista Curiositats de Catalunya.

Qui té el mal, busca el remei

3 fonts, 1980.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 235. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 296. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Malalties i remeis», p. 138. J. Huguet Pascual, editor.

Qui té mal / cerca remei

2 fonts, 2021.
Font: "Origen i sentit d'alguns proverbis. Introducció". Biblioteca de Tradicions Populars, Serie A, vol. III, de Joan Amades. "Paremiologia"
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), p. 1_208_2. Manuscrit.
Una part important dels aforismes no es refereix pas a una observació de caràcter tècnic, sinó a la pràctica del viure.
Font: "Origen i sentit d'alguns proverbis. Introducció". Biblioteca de Tradicions Populars, Serie A, vol. III, de Joan Amades. "Paremiologia"
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), p. 1_208_6. Manuscrit.

Qui te mal busca remei

2 fonts, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 235. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Remei / Cura», p. 254. Universitat Miguel Hernández.

El qui té mal busca remei

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 174. Autoedició.

Qui està malalt busca remei

1 font, 1915.
De: Farnés, Sebastià (1923).
Sinònim: El malalt cerca salut.
Lloc: Canet de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/197/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui està malalt, busca remei

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 626», p. 760. Columna Edicions.

Qui té mal cerca remeis

1 font, 1992.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1992): Juguem als oficis. Col·lecció «Folklore, 7», p. 25. Editorial Miguel A. Salvatella.

Qui té mal, / busca remei

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 41. Autoedició.

Qui té mal, busca remèy

1 font, 1900.
Sinònim: Axí es la medicina al còrs còm lo sabó al drap, quel escura, mès afinal (Jafuda).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVIII. Tractament», p. 427. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui té mal, cerca remei

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 173. Museu de Vilafranca.

Qui té mal, remei busca

1 font, 2003.
Sinònim: Qui té mal cerca remei.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. Els remeis», p. 41. Pagès Editors.