90 recurrències en 33 variants. Primera citació: 1890.
15 fonts, 1918.
M. Bastaix encarregat de tocar les hores pegant amb un mall a la campana de la catedral de Barcelona, cosa que no sempre complien amb puntualitat.
Font: Amades Seu 82.
M. i f. Persona lleugera d'enteniment, ximpleta o mancada de formalitat.
Equivalent en castellà: Mequetrefe.
Lloc: or., occ., mall.
Per als poc seriosos, esbojarrats o que no hi toquen, en tenim un reguitzell: baliga-balaga, tararot, cap de pardals, cap de trons, calavera, tocacampanes, barliqui-barloqui, tocat de l'ala, tocat del bolet, xitxarel·lo.
Vegeu, per exemple, una colla de mots formats amb un verb i un nom, una estructura molt i molt productiva.
Equivalent en castellà: Écervelé.
Vegeu, per exemple, una colla de mots formats amb un verb i un nom, una estructura molt i molt productiva.
Equivalent en francès: Tarambana.
Persona informal i, a mes, beneitot o il·lús.
Persona inepta, poc entenimentada.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
—Au, tu, tocacampanes! Beu i afarta't! Que no veus la sequera que hi ha: fes ploure, carallot! —li deien amb burla.
Lloc: Pallars.
De: Negre i Balet, Raimond.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Persona que parla sense solta, lleugera d'enteniment o mancada de formalitat.
Persona que parla sense trellat, que no té formalitat.
No som assenyats, som arborats; som impulsius, tabalots, estrabul·lats, tarallirots, tocats del bolet, capsigranys, il·lusos, saltabarrancs, tocacampanes, per recordar que la paraula 'seny' significa també campana.
Si es diu que els catalans som tocacampanes és per l'himne del partit liberal d'Abdon Terradas: «La Campana», que anys després musicà J. Anselm Clavé.
Jo no n'esperaria res de bo, d'un negoci que portin a mitges la mare i el fill, una per bufanúvols i l'altre per tocacampanes.
Sinònim: Cantamanyanes | Baliga-balaga.
14 fonts, 1932.
De: Amades i Gelats, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Font: Origen i sentit d'alguns proverbis (Volum III), p. 75.
Es diu de la persona poc entenimentada, que obra sense meditar gaire el que fa i ha de penedir-se sovint de les coses per haver anat a la lleugera. El primer rellotge de què gaudí la ciutat de Barcelona sols tocava les hores i pagaven dos bastaixos perquè toquessin els quarts.
Equival a tractar de tarambana, poc seny, curt de gambals, etc. Recorda els bastaíxos que hi havia dalt del seny de les hores quan el rellotge marcava les hores, però no els quarts, els quals proveïts d'un gros mall i servint-se d'ull rellotge de sorra per mesurar el temps, picaven fortament el címbol o campana petita dels quarts, a l'objecte que el veïnat pogués conèixer millor la divisió del temps. Els tocacampanes solien ésser dos… (segueix a l'original).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Font: Refraner barceloní.
Es diu de la persona poc entenimentada, que obra sense meditar gaire el que fa i ha de penedir-se sovint. De: Amades i Gelats, Joan.
Font: Origen i sentit d'alguns proverbis (1933).
Ésser poc entenimentat i donat a obrar sempre sense haver meditat gaire el que calia fer.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Tenir poc seny.
Sinònim: Veg. Ésser un cap de carbassa.
14 fonts, 1968.
Menfotista, persona poc formal a qui tot se li'n fum, que no dona importància a res, que parla sense solta.
Oh! És que no es pot ser un tocacampanes i treballar de cara al públic o amb clients; al cap d'un mes tothom s'haurà buscat la vida amb algun altre «puesto».
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Persona que parla sense solta.
Ser un informal.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
He intentat fer-ne la història, per la qual he procurat documentar-me degudament perquè no em puguin dir que he sentit tocar campanes, ni que sóc un tocacampanes.
Expressa la manca de serietat.
Equivalent a «persona lleugera d'enteniment, ximpleta i mancada de formalitat».
Lloc: Vic (Osona).
Sinònim: Ser un taral·lirot, ser un baliga-balaga.
Ser una persona enteradeta, que creu que en sap de tot.
Sinònim: Ser un tastaolletes.
Sinònim: Veg. Ser un poca-solta.