Paremiologia catalana comparada digital

Paremiologia catalana comparada digital

Inclou en la cerca:
  1. El qui entra a la Bastida llenya al coll ha de portar. Mala entrada, mala eixida: mata-rucs de la Bastida!
  2. El qui enviuda i es torna a casar, alguna cosa li falta a passar
  3. El qui erra, pena mereix
  4. El qui és amic del sonador, balla el primer ball
  5. El qui és ben fart mai no pregunta quan són les dotze
  6. El qui és carcamal, tot l'any fa Carnaval
  7. El qui es casa torna a néixer
  8. El qui es casi amb una dona lletja, que visqui en una casa gran, perquè si no, sempre la tindrà davant
  9. El qui és primer sempre és gran personatge
  10. El qui es riu del que diran, plora del que li faran
  11. El qui és xato és mig gat
  12. El qui escarneix, el diable el segueix
  13. El qui et ve a visitar, fes-lo tu primer entrar
  14. El qui fa d'escarràs mai mor gras
  15. El qui fa de valent, ho paga
  16. El qui ha de viatjar bossa plena ha de portar
  17. El qui ha fet el mal, que el pagui
  18. El qui les passa estretes, sua arrop i talladetes
  19. El qui mira massa prim, a mitja edat ja no hi veu
  20. El qui no creu, ja té prou creu
  21. El qui no deu, no està en Déu
  22. El qui no en vol, no en dol
  23. El qui no sembla a son pare és un porc
  24. El qui no té sort no cal que matinegi
  25. El qui no va a missa el diumenge és moro, jueu o heretge
  26. El qui pica darrer, pica més bé
  27. El qui pica primer, pica dues vegades
  28. El qui porta capa, s'escapa; el qui porta capot, no pot
  29. El qui posa mànecs
  30. El qui quan plou no s'alegra és que no té terra
  31. El qui s'agrada del ball, de festa en festa va
  32. El qui sap un niu i el diu, li'l nouen
  33. El qui sopa sopa es pensa que sopa i no sopa
  34. El qui t'ho diu, a la cara t'ho escriu
  35. El qui tanca i obre casa, sap lo que hi ha
  36. El qui té cambres
  37. El qui té dos i gasta u, no té que menester res de ningú
  38. El qui té el nas gros té seny per dos
  39. El qui té mal, deixa'l queixa'l
  40. El qui té tres i gasta quatre, sempre va darrera de l'altre
  41. El qui tinga més sarpes, que les traga
  42. El qui toca el tamborí no ha perdut el flabiol
  43. El qui tot ho ha de donar a fer, tot és civada en pedres
  44. El qui treballa cantant, se li'n passa el temps volant
  45. El qui va molt als mercats, si és pagès, no té ducats
  46. El racó del foc
  47. El racó dels vells
  48. El raïm blanc fa bon vi i el negre el fa ennegrir
  49. El raïm d'agost, pel setembre most
  50. El raïm li diu al vi: —Vine cap aquí, cosí