Els amics porten fatics i les amigues, fatigues

48 recurrències en 20 variants.

1. Els amics donen fatics i les amigues fatigues (2003, 1 font)

Sinònim: Qui té amics té fatics i qui té amigues té fatigues.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. L'amistat», p. 95. Pagès Editors.

2. Els amics porten fatics i les amigues fatigues (1988, 7 fonts)

Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Amistat». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 48. Editorial Millà.

L'amistat comporta exigències.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els amics», p. 250. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 51. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.

3. Els amics porten fatics, i les amigues fatigues (1989, 2 fonts)

Modifica l'anterior en sentit irònic.

Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Les dones i els amics», p. 108. Editorial de Vecchi.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Fills, llar i amics», p. 104. Museu Arxiu de Sentmenat.

5. Qui te amichs te fatichs (1883, 1 font)

Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «6. Aforismes referents á la amistat», p. 28. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

6. Qui te amics: te amics te "fatigs" qui te companys te afanys (2020, 1 font)

Àvia de Sant Feliu de Llobregat 1891. Propi d'una societat tancada que es mirava amb recel les relacions socials.

Lloc: Sant Feliu de Llobregat.

PCCD / Roca Solé (2020): Paremiologia catalana comparada digital (PDDC) «Formulari». Web.

10. Qui té amics té afadics, qui té amigues té fatigues (2014, 1 font)

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IV. L'amor i l'amistat. Els amics», p. 218. Llibres de l'Index, S.A..

11. Qui té amics té fatics (1993, 4 fonts)

Lloc: Sant Quirze de Besora (Ripollès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Equivalent en castellà: La relación amiga, fatiga.

Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Amics - Amiguets», p. 21. Edicions 62.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de la casa i la família», p. 42. Seuba Edicions.

Embustero. Ja ho diuen que qui té amics té fatics. Lo que passa és que et conec el tergal i et veig a venir d'una hora lluny.

Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Qui dispararà primer? - III», p. 92. Edicions Proa.

12. Qui té amics té fatics i qui té amigues té fatigues (2003, 1 font)

Sinònim: Els amics donen fatics i les amigues fatigues.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. L'amistat», p. 95. Pagès Editors.

13. Qui té amics, té factics (1982, 1 font)

Lloc: Penedès.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 173. Museu de Vilafranca.

14. Qui té amics, té fatics (1979, 9 fonts)

Sinònim: No hi ha carn sense os ni peix sense espines.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «389», p. 116. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1085», p. 451. Columna Edicions.

Parla del perill de l'amistat. Aquesta significa que una amistat comporta exigències.

Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Les dones i els amics», p. 108. Editorial de Vecchi.

Lloc: Lleida.

Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Amic», p. 13. Pagès Editors.

Lloc: Lleida.

Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Fatic», p. 66. Pagès Editors.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 47. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els amics», p. 251. Edicions 62.

Una amistat comporta exigències.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Amic, amistat», p. 14. Editorial Millà.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 30. Editorial Miguel A. Salvatella.

15. Qui té amics, té fatics(; qui té amigues, té fatigues) (2016, 1 font)

Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 8. Refranys sobre qualitats i sentiments de les persones». Llibres de l'Index, S.A..

16. Qui té amics, té fatics; qui té amigues, té fatigues (2009, 1 font)

Lloc: Penedès.

Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.

18. Qui té amigues té fatigues (1979, 1 font)

És un consell que donen els pares, perquè no tinguin una decepció amb les relacions de les seves companyes.

Lloc: Flix.

Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Família», p. 60. Autoedició.

19. Qui té amigues té fatigues, qui té companys té afanys (1998, 1 font)

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. L'amistat», p. 26. Garsineu Edicions.

20. Qui té amigues, té fatigues (1969, 7 fonts)

Lloc: Eivissa i Formentera.

Castelló Guasch, Joan (1969): El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 33. Editorial Joventut.

Sinònim: No hi ha carn sense os ni peix sense espines.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «389», p. 116. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1113», p. 458. Columna Edicions.

Lloc: Torroella de Montgrí.

Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «7. De xiquet, es cria l'arbre dret», p. 76. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Lloc: Algerri (Lleida) - Manresa i Fonollosa (Bages).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Figueres (Alt Empordà).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

L'amistat comporta exigències.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els amics», p. 251. Edicions 62.