Persona curta d'enteniment i pusil·lànime.
Ànima de càntir
76 recurrències en 27 variants. Primera citació: 1803.
Ànima de càntir
12 fonts, 1966.
La feblesa.
Sinònim: Pobre d'esperit | No tenir esperit | Cor de gallina | Figaflor | Figa blana | Figa molla | Poca cosa | De mantega | De sucre | De cotó fluix | Estar si cau no cau | No tenir sang a les venes.
Persona curta d'enteniment i pusil·lànime.
Mai no s'enfada ni diu res, és una ànima de càntir.
Sinònim: Pobre d'esperit, no tenir esperit, d'ànim flac.
Persona curta de gambals / persona curta d'enteniment i pusil·lànime.
És una ànima de càntir; per més coses que li facin, mai no es queixarà.
Sinònim: Curt de gambals, curt d'enteniment, calçar pocs punts.
Font: R-M.
Persona indecisa, que no és bona per res.
Lloc: Catalunya.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Són ànimes de càntir i una tipificació al revés.
Temorós, sense empenta.
No esperis que hi vagi, és una ànima de càntir.
Lloc: Lleida (Segrià).
Esporuguit. Sense alè. Temorós.
D'aquest ànima de càntir no se'n pot esperar res de bo.
Lloc: Urgell.
Ingenu, curt d'enteniment.
Curt d'enteniment i pusil·lànime.
Maneres de dir que una persona no està bé del cap.
Ser una ànima de càntir
10 fonts, 1985.
Tenir poc enteniment; ser pusil·lànime.
Sinònim: Ser un aturat (o un babau, o un badabadoc, o un cançoner, o un cap de cony, o un estaquirot, o un mastegatatxes, o un pixafreda, o un romancer, o una bleda assolellada, o una fleuma) | Ser un sopes.
Ser curt de gambals.
Pobre, és ben bé una ànima de càntir.
Ni es queixava quan l'ofenien, ni es mostrava eufòric quan la vida li somreia: era una ànima de càntir.
Lloc: Vic (Osona).
Frases fetes. Algú que no es queixa.
Lloc: Vic (Osona).
Ser un encantat, que no serveix per a gaire res.
Lloc: Garrotxa.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Ser poc decidit, encantat.
Lloc: Empordà.
Anima de canti
7 fonts, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
De: Ausellé i Rigau, Joaquim; Carreras y Artau, Tomás.
De: Balcells Mariné, Salvador.
Lloc: Prades.
De: Mir i Capella, Antoni.
Lloc: Sant Sadurní d'Anoia.
Se diu d'una persona insensible. Alguna qu'altra vegada. De: Puig i Bosch, Ramon.
Lloc: Avinyonet del Penedès.
Poc escrupulós, simple. De: Rocas i Romanguera, Irene.
Lloc: Llofriu.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Sinònim: Anima de cante.
Lloc: Puigverd de Lleida.
Ésser una ànima de càntir
7 fonts, 1979.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Aplicat a qui és quasi un ningú.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Lloc: Terres de l'Ebre.
Un estaquirot, un beneit.
Ésser persona de poc esperit.
Ánima de canti
4 fonts, 1803.
Loc. fam.
Sinònim: V. Ánima.
De: Castellà Raich, Gabriel.
[...] troç de cóniam i ànima de canti Bonjan?, si tinguessis dos dits de front no hauríes vingut a trovar a n'aquest maula que tira la pedra i amaga la a que't fará portar l'aubarda (Sant Cerni).
Lloc: Segarra.
Font: El sol de Tous: Folklòre de la Segarra.
Expr. fam. que se aplica á la persòna mòlt necia ó tònta.
Equivalent en castellà: Alma de cántaro.
Expr. fam. que se aplica á la persòna mòlt necia ó tònta.
Equivalent en italià: Avannotto.
Expr. fam. que se aplica á la persòna mòlt necia ó tònta.
Equivalent en italià: Bambo.
Expr. fam. que se aplica á la persòna mòlt necia ó tònta.
Equivalent en llatí: Homo stolidus.
Expr. fam. que se aplica á la persòna mòlt necia ó tònta.
Equivalent en francès: Niais.
Expr. fam. que se aplica á la persòna mòlt necia ó tònta.
Equivalent en francès: Sot.
Expr. fam. que se aplica á la persòna mòlt necia ó tònta.
Equivalent en francès: Stupide.
Tenir ànima de càntir
4 fonts, 1951.
Té sentit imprecís i molt lat, però sempre enclou un concepte de desconsideració i poc respecte. De fet equival a negar l'ànima a la persona a qui es dirigeix el dicteri, puix que l'interior d'un càntir és fàcilment penetrable i la seva buidor ben manifesta, mancat de tot contingut.
Ésser una persona curta d'enteniment i d'ànim feble i tímid.
Lloc: Calella.
Anima de cante
2 fonts, 1910.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Sinònim: Anima de canti.
Lloc: Torreserona.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Ànima de cànter
2 fonts, 1932.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Está mig tonto.
Lloc: País Valencià.
Ànima de canti
2 fonts, 1915.
De: Bosch Comellas, Xavier (1921-22).
Lloc: Torà.
Del programa de l'Oriol Camps a Catalunya Ràdio.
Ànima de canti!
2 fonts, 1915.
Exclamacions populars. De: Rocas i Romanguera, Irene (1916-17).
Lloc: Llofriu.
Dita popular per dir beneit, ximple!
Lloc: Llofriu.
Ser ànima de cànter
2 fonts, 2007.
Precisament en el llibre de Pellicer (Veg. Bibliografia) i en el documentadíssim 'Diccionari històric del valencià col·loquial...', de Joaquim Martí podem trobar explicades algunes de les nostres expressions, sobretot les registrades en l'obra de Galiana.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
A on vas, ànima de càntir
1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Ànima de cadafet
1 font, 2013.
Un cadafet és un fraret: au marina.
Anima de canti!
1 font, 1915.
Dita popular per dir beneit ximple! De: Rocas i Romanguera, Irene (1916-17).
Lloc: Llofriu.
Ànima de cantir
1 font, 2008.
Aquell home té l'ànima de càntir
1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Es un anima de canti
1 font, 1915.
Descripció de caracters. De: Camí, Modest (1916-17).
Sinònim: Es un anima en pena.
Lloc: Lleida.
Ésser una ànima de canti
1 font, 2002.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Ets una ànima de càntir
1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Mecago'nde... ánima de cante
1 font, 2013.
Atontat, ximplot.
Lloc: Mequinensa.
Paréixer una ànima de cànter
1 font, 2003.
Paréixer un innocent.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Sembla una anima de canti
1 font, 1924.
Un encantat. De: Ausellé i Rigau, Joaquim.
Lloc: La Sellera.
Ser ànima de canti
1 font, 2016.
Ser aturat. Poca cosa.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Ser una ànima de càntir (algú que no es queixa)
1 font.
Lloc: Vic (Osona).
Tení ánima de canti
1 font, 1921.
De: Leonor, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Tenir l'ànima de càntir
1 font, 2009.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Tinre ànima de càntir
1 font, 2017.
Ser fràgil, tenir poca personalitat, ser pobre d'esperit.
Lloc: Cerdanya.