Loc. adv. Reculant, movent-se cap arrere regularment.
Caminar a recules.
Sinònim: De recules.
Font: AVL, IEC i Alcover-Moll.
Acamina da recules.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Va eixir del menjador a poc a poc i a recules | S'allunyava de nosaltres de recules | Si baixeu a recules prendreu mal | La bèstia es movia de recules i de gairell | Fa temps que l'empresa va a recules. Malament rai.
Sinònim: De recules.
Caminant endarrere.
Espantat, va anar a recules fins a la paret / Caminar a recules.
Sinònim: A reculons, anar de cul arreres.
Font: R-M / IEC.
Caminar endarrera.
Em sembla que anem a recules, com els crancs.
Sinònim: A reculons.
Anant arrere.
Entra el cotxe a recules, si no pots entrar de cara.
Un a recules o girat d'esquena i l'altre sempre amunt i crits!
[…] pensant que el coet llançat el dia abans pels americans havia caigut a recules després de perdre força i acabava d'estavellar-se al mig de la plaça d'Armes, tothom va eixir a esbrinar la causa de l'espetec.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Caminant endarrere.
Sinònim: A reculons | Veg. De recules.
Mots que només tenen sentit com a part de locucions i frases fetes. És a dir, que aquestes paraules no es poden usar soltes, sinó només com a part de l'expressió.
Sinònim: De recules.
Caminant endarrere.
Sinònim: De recules | A reculons.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Caminar d'esquena.
Lloc: Ametlla de Mar (Baix Ebre).
De: Pedrolo, Manuel de.
Font: Baixeu a recules i amb les mans alçades.