Paremiologia catalana comparada digital

Amb saliva dejuna

62 recurrències en 33 variants. Primera citació: 1803.

Enganxar amb saliva dejuna

8 fonts, 1979.
Emprar mitjans ineficaços.
Equivalent en castellà: Pegar con saliva.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 35. Edicions 62.
Vol dir fer-ho amb un mitjà poc eficaç.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De la cara, de la boca, del menjar i del beure. La boca. Xuliva, babaies, escopinades, gargaixos i capellans», p. 161. Editorial Gregal.
Enganxar amb un mitjà ineficaç.
Equivalent en castellà: Pegar con saliva.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Saliva», p. 205. Enciclopèdia Catalana.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 190», p. 796. Columna Edicions.
Quan es trencava una cosa, el pare deia: «haurem d'enganxar-ho amb saliva dejuna».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 159. Llibres de l'Index, S.A..
Deixar una cosa mal feta.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «diversos», p. 38. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua. Saliva», p. 198. Universitat Miguel Hernández.
Emprar mitjans ineficaços.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 93. Edicions 62.

Curar-se amb saliva dejuna

7 fonts, 1997.
Guarir-se molt fàcilment.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Saliva», p. 173. Editorial Moll.
Es feia servir en el sentit que es podia curar algú de manera molt fàcil. J. Amades, en el seu recull de costums i creences, explica que una manera de guarir les berrugues era untar-les amb saliva dejuna; en canvi, aquesta mateixa saliva dejuna amb facultats guaridores tenia escasses propietats per a enganxar.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De la cara, de la boca, del menjar i del beure. La boca. Xuliva, babaies, escopinades, gargaixos i capellans», p. 161. Editorial Gregal.
Ësser de on remeiar.
Equivalent en castellà: Curarse como si nada (o con el agua del grifo, o fácilmente).
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Saliva», p. 205. Enciclopèdia Catalana.
Ésser fàcil de remeiar.
No et queixis per aquesta peladeta que t'has fet, que es cura amb saliva dejuna.
Sinònim: Curar-se amb aigua beneita, anar-se'n amb aigua beneita.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Remeiable». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua. Saliva», p. 198. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Secrecions orgàniques (saliva)», p. 259. Universitat Miguel Hernández.
Guarir fàcilment.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Malalties i sensacions físiques. Malaltia», p. 56. Edicions 62.

Saliva dejuna

6 fonts, 1970.
Pop. iròn. Irònicament, remei casolà poc eficaç, precari.
En Jaume és molt fort: es cura amb saliva dejuna (és a dir, que es cura sense necessitat de cap remei homologat) | Això està enganxat amb saliva dejuna (és a dir, que no està ben enganxat).
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Saliva», p. 409. Llibres de l'Index, S.A..
La saliva abans de menjar res.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Saliva dejuna», p. 32. Edicions Polígrafa.
S'ha petat el got: l'enganxarem amb saliva dejuna.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 91. Llibres de l'Index, S.A..
Mitjans ineficaços.
Sinònim: Paper de fumar.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «S», p. 230. Edicions 62.
Mitjans ineficaços.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Fets abstractes. Solucions», p. 50. Edicions 62.
Usar un remei ineficaç.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Boca», p. 14. Curbet CG Edicions.

Enganxat amb saliva dejuna

3 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Prendido con alfileres.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 92. Editorial Pòrtic.
Ésser de molt fàcil desadherir / enganxar amb un mitjà ineficaç.
La taula és a punt de desllorigar-se; deu estar enganxada amb saliva dejuna.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desenganxat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Mal enganxat / enganxar amb un mitjà ineficaç.
Sembla que aquest gerro hagi estat enganxat amb saliva dejuna: és molt fràgil / Sembla que ho hàgiu fet amb saliva dejuna: tot es trenca / Com vols que no es desmanegui, aquest moble, si està collat amb saliva dejuna? Quin material més dolent!
Font: * / R-M / R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Fràgil». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Aferrar-ho amb saliva dejuna

2 fonts, 1984.
Que amb una bufada es desferra.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 324. Editorial Moll.
Aferrar-ho molt fluix.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. A. Conjugacions vàries», p. 12. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Agafad ab saliva dejuna

2 fonts, 1839.
Fr. ab que se denota que alguna cosa está agafada ó engastada ab poca seguretat.
Equivalent en castellà: Prendido con alfileres.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Saliva», p. 742. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se denota que alguna cosa está agafada ó engastada ab poca seguretat.
Equivalent en llatí: Aciculis non clavis fixus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Saliva», p. 743. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se denota que alguna cosa está agafada ó engastada ab poca seguretat.
Equivalent en francès: Attaché avec des épingles, peu solide.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Saliva», p. 743. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se denota que alguna cosa está agafada ó engastada ab poca seguretat.
Equivalent en italià: Male attaccato.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Saliva», p. 743. Impremta de Josep Torner.

Agafat ab saliva dejuna

2 fonts, 1803.
F. ab qye s'expressa q' alguna cosa está unida, ó agafada ab poca seguretat.
Equivalent en llatí: Aciculis, non clavis fixus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Agafar», p. 17.
F. ab qye s'expressa q' alguna cosa está unida, ó agafada ab poca seguretat.
Equivalent en castellà: Preso, prendido con alfileres.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Agafar», p. 17.
Sinònim: V. Agafar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Saliva», p. 306.

Aguantar-se amb saliva dejuna

2 fonts, 2010.
Aquesta la deia la meva àvia materna, també de Barcelona.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Correu / Bonet i Papell, Montse (2010). Correu electrònic.
Aquesta la deia la meva àvia materna, també de Barcelona.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Estar aferrat amb saliva dejuna

2 fonts, 1984.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 1.4. El dòmino», p. 204. Editorial Moll.
Molt fluix.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Estar. Afirmacions», p. 58. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Saliva en dijú

2 fonts, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Locucions nominals». Web.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

«Xaliva» dejuna

1 font, 2016.
Quan s'usa la saliva per fer quelcom.
Jo «tenco» els sobres amb xaliva dejuna.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. X», p. 279. Autoedició.

Afegir o aferrar amb saliva dijuna

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. A», p. 84. Consell de Mallorca.

Aferrar amb saliva dijuna

1 font, 2004.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2004): Revista Bellpuig, 702 «Modismes nostres», p. 21. Revista Bellpuig.

Aferrar-ho amb saliva dijuna

1 font, 1996.
Aferrar-ho molt fluix.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1996): S'Unió de S'Arenal, 116 «Espigolant dins l'antigor. Infinitius», p. 35. S'Unió de S'Arenal.

Això està empegat amb xaliva dejuna

1 font, 2012.
De les estructures que es belluguen, són poc estables o tenen tendència a desmuntar-se de seguida, que no queden bé, i dels assumptes poc seriosos.
Sinònim: És un joc de criquetes | Això està empegat amb mocs de ferrer.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. De la mala qualitat», p. 85. Brau Edicions.

Això està enganxat amb saliva dejuna

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Parts del cos (humà i d'animal)», p. 115. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Apegar una cosa en saliva dejuna

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dites». Web.

Apegar una còsa, en saliva dejuna

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 25. Editorial Arte y Letras.

Arreglar / enganxar [una cosa] amb saliva dijuna

1 font, 1995.
Fer alguna cosa amb insuficiència de mitjans, malament.
Font: FX, MR, MS, PR, TC, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 135. Instituto de Estudios Turolenses.

Curar amb saliva dejuna

1 font, 2011.
Remeiar un mal fàcilment.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 123. Eixam Edicions.

Enganxar en saliva dejuna

1 font, 2003.
Adherir una cosa d'una manera fluixa.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «S», p. 144. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Enganxar una cosa amb saliva dejuna de quinze dies

1 font, 1970.
Lloc: Vic (Osona).
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Saliva dejuna», p. 32. Edicions Polígrafa.

Enganxar-se amb saliva dejuna

1 font, 2000.
Adherir una cosa amb una altra d'una manera molt fluixa.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Saliva», p. 173. Editorial Moll.

Enganxat ò agafat ab saliva dejuna

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Prendido con alfileres.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. E», p. 171. Imp. de J. Horta.

Esta aferrat amb saliva dejuna

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. E», p. 166. Consell de Mallorca.

Està aferrat amb saliva dijuna

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. E», p. 95. Consell de Mallorca.

Està enganxat amb saliva dijuna

1 font, 1918.
De: Tost i Puigbonet, Pere.
Lloc: Castellvell del Camp.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0025 «6 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361893». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Estar en saliva dejuna

1 font, 2003.
No enterar-se de res.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «S», p. 144. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Estar encolat amb saliva dejuna

1 font, 2011.
Es diu d'una cosa molt poc consistent, molt fluixa.
Sinònim: Estar mira'm-i-no-em-toques | Ser de fang i pallús (alguna cosa).
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 128. Eixam Edicions.

Estar una còsa apegá en saliva dejuna

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 110. Editorial Arte y Letras.

Guarir-se amb saliva dejuna

1 font, 1979.
Cosa que és de fàcil remeiar.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «diversos», p. 41. Editorial Millà.

Saliva dijuna

1 font, 2021.
La secreció salivar matutina prèvia a la ingestió de qualsevull amenja té, aparentment, un major poder adherent que el de la que es genera durant la resta del dia.
Aquest cromo el pots enganxar amb saliva dijuna, «ia veràs» com no caurà.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Substantius», p. 117. La Musca.

Saliva en dejú

1 font, 1994.
Tipus de saliva que es creia que tenia dots d'enganxar.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.