Paremiologia catalana comparada digital

Any de puces, any de blat

47 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1888.

Any de puces, any de blat

14 fonts, 1966.
Ho diuen els pagesos.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.1. Anyades i esplets / Llavors i gra / Florir i granar», p. 190. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Puça», p. 96. Editorial Moll.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «puça», p. 217. Editorial Millà.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals. Dites sobre animals petits». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1675», p. 592. Columna Edicions.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. A», p. 151. Consell de Mallorca.
Gabinet de didàctica. Pol. Ling. (1987): Programa refranys d'ordinador. Generalitat de Catalunya.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Lloc: Tremp (Pallars Jussà).
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Any». Web.
Lloc: Tremp (Pallars Jussà).
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Plantes». Web.
Lloc: Tremp (Pallars Jussà).
Gimeno, Antoni; Roura, Amadeu (1986): Anys i panys. Refranys i tradicions del curs de l'any «LES ESTACIONS», p. 12. Graó Editorial.
Lloc: Menorca.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Any», p. 228. Edicions Polígrafa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. L'any», p. 186. Edicions 62.
Com en altres refranys suposa relació (?) entre una i altra cosa.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «176 Any», p. 35. Institut Menorquí d'Estudis.
Si sa terra va humida, ses puces crien més.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Animals. Menors», p. 159. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Puces», p. 247. Universitat Miguel Hernández.

Any de puces, any de mill

7 fonts, 1930.
Relacionats amb els conreus agrícoles hi ha els següents proverbis.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Any», p. 20. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Vària», p. 1014. Editorial Selecta-Catalonia.
NN: Mill: tipus de cereal.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La pagesia», p. 65. Pagès Editors.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. L'any», p. 186. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Puces», p. 248. Universitat Miguel Hernández.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 15 (Any I, 11-abril-1936) «Folklore de la pagesia. El batre», p. 30. Revista Curiositats de Catalunya.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «El batre», p. 174. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Any de fam, any de puces

4 fonts, 1983.
Contrasta l'escassetat de menjar per a l'home amb l'abundància dels paràsits enutjosos.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català III «Maig. La vida a poblat», p. 539. Salvat, S.A. de Ediciones.
L'escassedat del menjar fa que abundin els paràsits.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. L'any», p. 185. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Puces», p. 247. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 272. Editorial Antinea.

Any de blat, any de puces

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1637», p. 583. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. L'any», p. 185. Edicions 62.

Any de mill, any de puces

2 fonts, 1983.
Contrasta l'escassetat de menjar per a l'home amb l'abundància dels paràsits enutjosos.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català III «Maig. La vida a poblat», p. 539. Salvat, S.A. de Ediciones.
Quan el menjar és escàs abunden els paràsits.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. L'any», p. 185. Edicions 62.

Any de puces, any de blat; blat i puces van a sacs

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Vària», p. 1014. Editorial Selecta-Catalonia.
El desig i la necessitat d'una bona collita de blat ha fet que es miressin altres plantes i animals com a indicadors de les perspectives de collita.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «14. Els cereals. 14.1. El blat (Triticum sativum). 14.1.8. El blat i les altres plantes», p. 171. Manuscrit.

Any de puces, any de blat; una puça per cada gra

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Vària», p. 1014. Editorial Selecta-Catalonia.
El desig i la necessitat d'una bona collita de blat ha fet que es miressin altres plantes i animals com a indicadors de les perspectives de collita.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «14. Els cereals. 14.1. El blat (Triticum sativum). 14.1.8. El blat i les altres plantes», p. 171. Manuscrit.

Any de pussas, / any de mill

2 fonts, 1888.
Lloc: Espinavesa.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Mill. Aforismes», p. 114. Associació d'Excursions Catalana.
Lloc: Garrotxa y Alt Ampurdá.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «IV. Meteorología agrícola. Apéndice», p. 128. Associació d'Excursions Catalana.

Any de pusses, any de blat

2 fonts, 1909.
Lloc: Pla de Bages.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VIII. Insectes. II. Monografies. Pussa. Aforismes», p. 481. L'Avenç.
Lloc: Bages.
Miró i Borràs, Oleguer (1909): «Calendari Folk-lòric de la Comarca del Bages» «BCECB. Any V. Manresa, janer de 1909, núm. 28. Calendari Folk-lòric de la Comarca de Bages. Any», p. 163. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Any de fam any de puces

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Any de puça, any de blat

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Année de puces, année de blé.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Les cuques / Les insectes», p. 506. Robert Morel Editeur.

Any de puces, / any de blat

1 font, 1967.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Blat», p. 180. Edicions Polígrafa.

Any de puces, any doblat

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Vària», p. 1014. Editorial Selecta-Catalonia.

Any de pussas, any de blat

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines», p. 77. Revista de Menorca.

Any de pusses, / any de blat

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. V.- Arbres, plantes, fruites», p. 285. Institut Menorquí d'Estudis.

Any de pusses, / any de mill

1 font, 1924.
Els mesos de l'any. Juny. Feines del mes de juny. Quan els camps son segats, si hi ha saó es sembren de blat-de-moru, tardà (raderenc), de melca, de mill. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Sarrià de Ter.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1924): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1001/0019 «Cicle anual festiu, dites, treballs - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1351696». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Any de pusses, any de mill

1 font, 1910.
Lloc: Crespià (Pla de l'Estany).
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VIII. Insectes. II. Monografies. Pussa. Aforismes», p. 481. L'Avenç.