Paremiologia catalana comparada digital

Casament i mortalla del cel davalla

68 recurrències en 28 variants. Primera citació: 1883.

Casament i mortalla del cel davalla

13 fonts, 1926.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1116. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1106. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 56. Edicions El Mèdol.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 11 (1 d'octubre de 1926) «Refraner. VIII. Del casament», p. 174. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Sinònim: Naixement, casament i mortalla del cel davalla.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. Déu i el cel», p. 115. Pagès Editors.
Refranys de la revista "Vacarisses. Balcó de Montserrat". Alguns no estan datats, però deuen ser recents. De: Caba, Josep.
Lloc: Sant Llorenç Savall.
Font: Revista Vacarisses. Balcó de Montserrat, núm. 549 (maig 2014). Des de Sant Llorenç Savall. Refranys d'arreu de les terres catalanes de l'amor i l'amistat.
Correu / Ugarte, Xus (2014): Correu «Refranys escanejats». Correu electrònic.
Diversos autors (1990): El Montseny i les Guilleries. Paisatge, mite i literatura «Refranyer», p. 382. L'Aixernador Edicions.
Significa que el casament i l'hora de la mort venen quan venen, que no depenen de la voluntat dels humans.
Sinònim: L'home proposa i Déu disposa.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «C», p. 31. Edicions de 1984.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
La Providència disposa de la sort del matrimoni i de la mort.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 229. Edicions 62.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 91. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 164. Museu de Vilafranca.
Contada per Josep Maria Serra i Forné, de Bellpuig.
—Bé, noi, bé!, però tingues en compte que casament i mortalla del cel davalla. Si està disposat que sigui per a tu, teva serà.
Serra i Boldú, Valeri (1931): Rondalles populars / 1 «Rosa de meravella», p. 45. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Casament i mortalla, del cel davalla

10 fonts, 1949.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. C», p. 35. Ajuntament de l'Escala.
Tant una cosa com l'altra, despèn de la voluntat de Déu.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.9. Matrimonis | Marit i esposa | Casament | Fadrí i viudo. Refranys», p. 446. Editorial Moll.
Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi (2018): Fins aquí hem arribat. Què fem i com celebrem el darrer adéu «La literatura de la mort. Paremiologia de la mort. Dites, refranys i frases fetes. Realistes», p. 45. Edicions Morera.
Realistes. De: Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi.
Font: Fins aquí hem arribat (Ed. Morera, Barcelona, 2018).
Catorze (2021): Catorze «Tast editorial. Fins aquí hem arribat - https://www.catorze.cat/biblioteca/fins-aqui-hem-arribat-94223/». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la mort». Web.
Sinònim: L'ase fa un compte i el traginer en fa un altre.
Equivalent en castellà: Boda y mortaja, del cielo baja.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «322», p. 98. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1720», p. 850. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «T. Calaix del sastre Mec», p. 75. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Casament», p. 895. Editorial Selecta-Catalonia.

Casament i mortalla, del cel baixa

5 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del totpoderós». Web.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. Del totpoderós», p. 11. Revista L'Estel.

El casament i la mortalla, del cel davalla

5 fonts, 1989.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Mortalla = vestit, hàbit o túnica del difunt. El destí, Déu o l'atzar són els que decideixen si es compliran i quan es compliran els fets més transcendentals de les persones.
Sinònim: Similar: L'home proposa i Déu disposa.
Equivalent en castellà: El casamiento y la mortaja, del cielo baja.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 235. Web.
Mortalla = sudari, vestimenta del difunt. Els fets més importants de la vida no depenen moltes vegades de la pròpia voluntat.
Equivalent en castellà: El casamiento y la mortaja, del cielo baja.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 550. Web.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 115. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 129. Edicions Víctor.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Naixement, casament i mortalla, del cel davalla

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del naixement i dels infants», p. 1101. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IV. L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 216. Llibres de l'Index, S.A.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 261. Edicions 62.

Casament i mortalla / del cel davalla

2 fonts, 1967.
Lloc: Pineda.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Cel 5», p. 13. Edicions Polígrafa.
Lloc: Montseny.
Ribot, Pere; Camprubí, Raimon (1975): El Montseny «VI. El món pregon del misteri. El mite, la llegenda, la tradició. Aforística», p. 189. Ediciones Destino.

El casament i la caixa del cel baixa

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1106. Editorial Selecta-Catalonia.
Són cosa de Déu («caixa» equival a 'mort').
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 232. Edicions 62.

El casament i la mortalla del cel davalla

2 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Febrer», p. 16. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys de filosofia pràctica». Web.

Sembra, casament i mortalla del cel davalla

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1040. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 382. Edicions 62.

Boda i mortalla del cel davalla

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «11. Qui no té un all té dues cebes», p. 118. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Casament e mortalla del cel devallen

1 font, 1900.
(Franc.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «C», p. 23. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Casament i mortalla / del cel devalla

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Moralitats», p. 84. Autoedició.

Casament i mortalla del cel devalla

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/14/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Casament i mortalla, / del cel davalla

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Casament», p. 287. Edicions Polígrafa.

Casament i mortalla, del cel devallen

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Casament», p. 16. Impremta Catalònia.

Casament i mortalla, del cel, davalla

1 font, 1994.
Lloc: País Valencià.
Font: VCE.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «5. Tardor. 5.3.1. Relacions amoroses. Refranys sobre les relacions amoroses. La dona i el casament», p. 141. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Casament y mortalla del cel davalla

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «2. Aforismes referents al amor y al matrimoni», p. 15. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Casament y mortalla del Cèl devalla

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de novembre de 1908, núm. 24», p. 100. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Casament y mortalla, del cel devalla

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 28. Editorial Rourich.

Casament y mortalla, del cèl devalla

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIII. Matrimòni. Embarás», p. 341. Centre Excursionista de Catalunya.

El casament i la caixa / del cel baixa

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Casament», p. 288. Edicions Polígrafa.

El casament i la mortalla, del cel baixa

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Amor, matrimoni i família», p. 156. Editorial Sargantana.

El casament i la mortalla, del cel devalla

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Le mariage et le linceul tombent du ciel.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El casament / Le mariage», p. 106. Robert Morel Editeur.

Lo casament i la mortalla del cel baixa

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «7. La família - 7.2. Matrimoni». Web.

Lo casament y la mortalla del cel baixa

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Naixement, casament i mortalla del cel davalla

1 font, 2003.
Sinònim: Casament i mortalla del cel davalla.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. Déu i el cel», p. 115. Pagès Editors.

Naixement, casament i sepultura, tot és ventura

1 font, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 55. Editorial Selecta-Catalonia.

Naiximent, casament i mortalla, del cel devalla

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «N», p. 105. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).