Paremiologia catalana comparada digital

Casat per amor, casat amb dolor

38 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1736.

Casat per amor, casat amb dolor

15 fonts, 1987.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. El matrimoni», p. 52. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «L'amor». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
L'amor és probablement el més raonable, però el resultat no és bo ja que la passió engendra els gelos i el dolor.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «El matrimoni i l'amor», p. 56. Editorial de Vecchi.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes. Amor», p. 526. Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 27. Editorial Millà.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Amor i casament», p. 91. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Equivalent en castellà: Casado por amor, casado con dolor.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Amor», p. 22. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 230. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 62. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 232. Universitat Miguel Hernández.
Equivalent en francès: Marié par amour, marié avec douleur.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors… homes i dones», p. 96. Sport-Entraide-Amitié.

Els que es casen per amors, sempre viuen amb dolors

3 fonts, 1990.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys de dolors». Web.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 11. Ajuntament de Banyoles.

Els que es casen per amors sempre viuen amb dolors

2 fonts, 1992.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. El matrimoni», p. 52. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1308», p. 509. Columna Edicions.

Els qui es casen per amor sempre viuen amb dolor

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1108. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 233. Edicions 62.

Els qu'es casen per amor, sempre viuen ab dolor

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 90. Editorial Arte y Letras.

Els qu'es casen per amor, sempre víuen amb dolor

1 font, 1983.
Lloc: País Valencià.
Garcia Llopis, Josep (1983): Revoltim. Recull de refranys, exageracions, sentències, dirs, contalles, desgavells, màximes, exclamacions de molla, caldo i substància i altres coses i cosetes més, escoltats a la Nostra Terra, p. 13. Autoedició.

Els que es casen sense amor, / sempre viuen en dolor

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Ceux qui se marient sans amour, / vivent toujours dans la doleur.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El casament / Le mariage», p. 108. Robert Morel Editeur.

Els qui es casen per amor, / sempre viuen amb dolors

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Amor», p. 194. Edicions Polígrafa.

Els qui es casen per amors, sempre viuen amb dolors

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Al caamiento de amor, le sigue siempre el dolor.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. E», p. 801. Antoni López, Editor.

Els qui es casen sense amors, sempre viuen amb dolors

1 font, 2008.
Per donar el pas del casament, cal estimar-se de bon de veres. de fet si no hi ha amor, segons l'església, no hi ha matrimoni i si es pot demostrar, hi pot haver anul·lació.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.9. Matrimonis | Marit i esposa | Casament | Fadrí i viudo. Refranys», p. 447. Editorial Moll.

Lo ques' casan per amors / sempre viuhen ab dolors

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 19. Joan Jolis, Estamper.

Los que es casan per amor sempre viuen ab dolor

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/39/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Los que es casan per amor sempre viuen ab rencor

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Los que's casan per amors sempre viuhen ab dolors

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «2. Aforismes referents al amor y al matrimoni», p. 13. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Los que's casan per amors, sempre vihuen ab dolors

1 font, 1912.
Amor.
Equivalent en italià: Al matrimonio d'amore tiene dietro il dolore.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 189. Web.

Los que's casan per amors, sempre viuen ab dolors

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 76. Editorial Rourich.

Los qui casen per amors sempre viuen ab dolors

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 65. Librerías París-Valencia.

Los qui-s casen per amors sémpre viuen ab dolors

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Casament», p. 18. Impremta Catalònia.

Los quis casan per amors, / sempre vihuen ab dolors

1 font, 1796.
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 20. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.