Fer bona (o mala) cara

28 recurrències en 11 variants.

2. Fer bona cara (1968, 16 fonts)

Dilluns que es va alliberant dels mals d'ahir i fa més bona cara.

"Professor Lester": Avui «"Horòscop". "Aquari"», p. 48. L'Avui / El Punt Avui.

Quan es té un aspecte sa i agradable.

Sinònim: Estar de bon veure | Fer una altra cara.

Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De la cara, de la boca, del menjar i del beure. La cara», p. 155. Editorial Gregal.

Tenir bon aspecte / (tenir) la cara plena i de bon color, indicadora de bona salut.

El descans t'ha anat d'allò més bé, fas bona cara / Avui fas més bona cara; es veu que et trobes més bé.

Sinònim: Tenir bon color, lluir-li el pèl (a algú), fer una altra cara, tenir una altra cara.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Aspecte». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Posant-nos fins al clatell de vi de la Ribera del Duero i fent bona cara a qualsevol que ve a dir-te tota mena de bestieses.

Ferrerons, Jordi: Avui «"Enraonar". "A l'illa o a Quintanilla?"», p. 20. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bona». Web.

Tenir bon aspecte.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.

Acollir amablement.

És un botiguer que sempre fa bona cara a tot el món; és molt graciós.

Sinònim: Arreglar-ho bé | Fer-s'ho a trossos (amb algú).

Lloc: Comarques de Castelló.

González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 53. Diputació de Castelló, accepció 2.

Tindre bon aspecte.

Hui fasw més bona cara que ahir; es veu que estàs millor.

Lloc: Comarques de Castelló.

González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 53. Diputació de Castelló, accepció 1.

Fem bona cara a les roses amb espines de la vida.

Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 22. Les nostres virtuts», p. 323. Editorial Pòrtic.

Sinònim: Tindre bona cara.

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Condicions físiques, salut o malalties. Vellesa i la mort», p. 109. Editorial l'Esquer.

El parent feia bina cara i la família pensaven que tenia bona salut | Si vols que tothom et respecti, fes bona cara a tothom.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 177. Llibres de l'Index, S.A..

Estar content o satisfet, gros.

Lloc: País Valencià.

Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «1. Any. 1.3 Frases fetes i locucions de l'any», p. 19. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Ella li va preguntar si estava cansat, després de dos dies de collir fruita, i ell li va respondre: Ves, així així. Potser diumenge no faré tan bona cara, perquè durant lo cap de setmana he de fer hores extra per les nits, però de moment estic bé.

Lloc: Garrigues.

Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol V. Ni dona ni cargol», p. 80. Editorial Fonoll.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Aspecte físic humà. Aspecte», p. 13. Edicions 62.

Rebre bé algú.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Bons tractes», p. 85. Edicions 62.

La gent fa bona cara allà, tenen la cara llustrosa, no repapiegen i no se n'hi veuen d'aquells que sempre els hi cau la bava perquè estan drogats, que jo sé que a les residències els empapussen de pastilles perquè es passin el dia clapant.

Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Escriuré una carta als meus amics», p. 290. Edicions Proa.

4. Fer bona cara, altra cara, millor cara algun negoci (1803, 2 fonts)

F. met.

Equivalent en llatí: Alio, vel meliori modo se habere.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 366.

F. met.

Equivalent en castellà: Hacer buen semblante, otro semblante, mejor semblante.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 366.

F. met.

Sinònim: V. Cara.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Negoci», p. 113.

6. Fer mala cara (o bona cara) (1993, 1 font)

Es passa moltes hores assegut a la butaca de llegir i si l'interrompen no diu mai una mala paraula ni fa cap mala cara, però se li nota que l'han molestat.

Solsona, Ramon (1993): Les hores detingudes «La petita», p. 58. Edicions dels Quaderns Crema.

7. Fèr bona cara, altra cara, millor cara algun negoci (1803, 1 font)

F. met.

Equivalent en llatí: Alio vel meliori modo rem se habere.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cara», p. 129.

F. met.

Equivalent en castellà: Hacer buen semblante, otro semblante, mejor semblante.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cara», p. 129.

9. No fer bona cara (1 font)

Ui, sí! Fes-t'ho mirar, eh? Això no fa gaire bona cara.

Ferrerons, Jordi: Avui «"Enraonar". "Jardí secret"», p. 44. L'Avui / El Punt Avui.

10. Tindre bona cara (1987, 2 fonts)

Sinònim: Fer bona cara.

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Condicions físiques, salut o malalties. Vellesa i la mort», p. 109. Editorial l'Esquer.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1829. Publicacions de la Universitat de València.

11. Tindre o fer bona o mala cara (2003, 1 font)

Tindre bona o mala salut.

Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 37. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

«Arròs covat, per al gat»

Un projecte de:

dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Email de contacte