Paremiologia catalana comparada digital

Fer bona (o mala) cara

105 recurrències en 28 variants. Primera citació: 1803.

Fer mala cara

25 fonts, 1803.
Tenir aspecte de mala disposició, de mala salut, una persona | fig. Tenir un aspecte poc favorable, un afer.
Sinònim: Tenir mala cara | No tenir bona cara.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Car | Cara», p. 105. Llibres de l'Index, S.A.
No tindre bon aspecte o no trobar-se bé de salut.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. F», p. 49. Editorial Marfil, accepció 2.
Rebre algú amb desgrat.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. F», p. 49. Editorial Marfil, accepció 1.
Tenir mal aspecte.
Aquest menjar fa mala cara; em sembla que no el tastaré / Hauries d'anar al metge, fas mala cara.
Sinònim: Tenir mal color.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Aspecte». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
(Fer) la cara que expressa irritació o mal geni.
Noi, avui sí que fas mala cara! Que no has pogut descansar el cap de setmana?
Sinònim: Pagar amb la cara, semblar una paret sense arrebossar.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Irritable». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Tenir mal aspecte.
Només fa dos dies que s'ha llevat i encara fa mala cara.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Malalt». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
F. met. trobarse en mal estat algun assumto, negoci, etc.
Equivalent en castellà: Estar, ponerse de mal semblante.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 369.
F. met. trobarse en mal estat algun assumto, negoci, etc.
Equivalent en llatí: Res in peius roere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 369.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1008», p. 686. Columna Edicions.
Enfadat. De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0011 «202 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1359686». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. F», p. 221. Consell de Mallorca.
Rebre de mal grat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Per malalt.
Equivalent en castellà: Hacer ó tener mala cara.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. F», p. 175. Imp. de J. Horta.
Per estar enfadat ò malhumorat.
Equivalent en castellà: Poner mala cara.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. F», p. 175. Imp. de J. Horta.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara», p. 205. Edicions Polígrafa.
Estar malalt.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara», p. 206. Edicions Polígrafa.
Estar disgustat.
Lloc: Cat., Bal., Val.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara», p. 206. Edicions Polígrafa.
Manifestar externament el disgust.
Lloc: Palamós.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fer», p. 93. Edicions Polígrafa.
Loc. v. [LC]. Mostrar un acolliment desfavorable [envers algú, envers una cosa].
No facis mala cara a ningú.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «cara ». Institut d'Estudis Catalans.
Si diem que el protagonista és de Ludlow segur que no venem ni una novel·la, li dic al Roger, i ell fa mala cara perquè em sembla que preferiria que anéssim per ordre.
Macip, Salvador (2007): El rei del món «Home. Dos», p. 18. Columna Edicions.
Sinònim: Tindre mala cara.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Condicions físiques, salut o malalties. Vellesa i la mort», p. 109. Editorial l'Esquer.
El menjar feia mala cara i vam preferir no tocar-lo | Si et fan mala cara, deixa'ls estar i tornar-te'n cap a casa.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 192. Llibres de l'Index, S.A.
No fas altre que remugar i fer mala cara.
Lloc: Mequinensa.
Moncada i Estruga, Jesús (1981): Històries de la mà esquerra «Conte del vell tramviaire», p. 30. Edicions de la Magrana.
Rebre algú mostrant contrarietat.
Font: ME, BS, CB, CL, CR, FX, MR, MS, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 149. Instituto de Estudios Turolenses.
Ja ho veieu -digué Buch, fent una rialla- el meu deixeble de Lovaina fa mala cara: està de mal humor perquè no ha pogut anar a l'Hospital.
Pla, Josep (1995): Una aventura al canal «dins Antologia de Contes Catalans II (1983)», p. 205. Edicions 62.
Estar enfadat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Fer», p. 76. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 181. Universitat Miguel Hernández.
Tenir mal aspecte.
Sinònim: Estar passat, estar prim, estar envellit.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 170. Edicions 62, accepció 2.
Rebre de mal grat.
Sinònim: Fer morros, morralejar, emmorronar-se, emmurriar-se, ésser malagradós, ésser antipàtic, fer mal paper.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 170. Edicions 62, accepció 1.
Ullerós.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Aspecte físic humà. Aspecte», p. 13. Edicions 62.
Acollir malament.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Mals tractes: donar-los», p. 97. Edicions 62.
Feies mala cara i no t'ho he dit.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «Primavera de 1979», p. 15. L'Avui / El Punt Avui.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «8. Frases fetes», p. 50. Tàndem Edicions.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Frases fetes», p. 71. Tàndem Edicions.

Fer bona cara

19 fonts, 1926.
Sembla que ha d'esser bo, fa mengera.
Aquest arròs fa bona cara | Garrida, la vostra mare | és més llesta que no em pens: | en es llum posa dos blens | perquè faça bona cara (cançó pop. Mall.).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Cara III.3». Editorial Moll.
Quan es té un aspecte sa i agradable.
Sinònim: Estar de bon veure | Fer una altra cara.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De la cara, de la boca, del menjar i del beure. La cara», p. 155. Editorial Gregal.
Tenir bon aspecte / (tenir) la cara plena i de bon color, indicadora de bona salut.
El descans t'ha anat d'allò més bé, fas bona cara / Avui fas més bona cara; es veu que et trobes més bé.
Sinònim: Tenir bon color, lluir-li el pèl (a algú), fer una altra cara, tenir una altra cara.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Aspecte». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Posant-nos fins al clatell de vi de la Ribera del Duero i fent bona cara a qualsevol que ve a dir-te tota mena de bestieses.
Ferrerons, Jordi (1995): Avui «Enraonar. A l'illa o a Quintanilla?», p. 20. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bona». Web.
Tenir bon aspecte.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Tindre bon aspecte.
Hui fasw més bona cara que ahir; es veu que estàs millor.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 53. Diputació de Castelló, accepció 1.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara», p. 205. Edicions Polígrafa.
Tenir la pell del rostre vermella i llustrosa.
Lloc: Catalunya, Bal., Val.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fer», p. 89. Edicions Polígrafa.
Loc. v. [LC]. Mostrar un acolliment favorable [envers algú, envers una cosa].
Encara que la proposta no ens agradi gaire, hi haurem de fer bona cara.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «cara ». Institut d'Estudis Catalans.
Fem bona cara a les roses amb espines de la vida.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 22. Les nostres virtuts», p. 323. Editorial Pòrtic.
Sinònim: Tindre bona cara.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Condicions físiques, salut o malalties. Vellesa i la mort», p. 109. Editorial l'Esquer.
El parent feia bina cara i la família pensaven que tenia bona salut | Si vols que tothom et respecti, fes bona cara a tothom.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 177. Llibres de l'Index, S.A.
Estar content o satisfet, gros.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «1. Any. 1.3 Frases fetes i locucions de l'any», p. 19. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
Dilluns que es va alliberant dels mals d'ahir i fa més bona cara.
Professor Lester (1996): Avui «Horòscop. Aquari», p. 48. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 180. Universitat Miguel Hernández.
Ella li va preguntar si estava cansat, després de dos dies de collir fruita, i ell li va respondre: Ves, així així. Potser diumenge no faré tan bona cara, perquè durant lo cap de setmana he de fer hores extra per les nits, però de moment estic bé.
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol V. Ni dona ni cargol», p. 80. Editorial Fonoll.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Aspecte físic humà. Aspecte», p. 13. Edicions 62.
La gent fa bona cara allà, tenen la cara llustrosa, no repapiegen i no se n'hi veuen d'aquells que sempre els hi cau la bava perquè estan drogats, que jo sé que a les residències els empapussen de pastilles perquè es passin el dia clapant.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Escriuré una carta als meus amics», p. 290. Edicions Proa.
Tenir bon aspecte.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Fer bona cara (a)

2 fonts, 1996.
Ser amable, simpàtic.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. F», p. 46. Editorial Marfil, accepció 2.
Tenir bon aspecte.
Sinònim: Veg. Fer bo de mirar.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 145. Edicions 62, accepció 1.

Fer bona cara, altra cara, millor cara algun negoci

2 fonts, 1803.
F. met.
Equivalent en castellà: Hacer buen semblante, otro semblante, mejor semblante.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 366.
F. met.
Equivalent en llatí: Alio, vel meliori modo se habere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 366.
F. met.
Sinònim: V. Cara.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Negoci», p. 113.

Fer mala cara (a algú)

2 fonts, 2004.
Rebre de mal grat.
A tothom fa mala cara; és un home molt poc tractable.
Sinònim: Fer un mal paper (a algú), fer-se odiós, fer-se malveure.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Antipàtic». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Antipàtic, aspecte, irritable, malalt. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

No fer mala cara a ningú

2 fonts, 1979.
Com a norna general de conducta et recomano de no fer mala cara a ningú.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 236. Llibres de l'Index, S.A.
Mostrar-se acollidor.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Cara, careta, carota», p. 27. Editorial Millà.

Tindre bona cara

2 fonts, 1987.
Sinònim: Fer bona cara.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Condicions físiques, salut o malalties. Vellesa i la mort», p. 109. Editorial l'Esquer.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1829. Publicacions de la Universitat de València.

Fer bona [o mala] cara

1 font, 2008.
Tindre bon [o mal] aspecte. Rebre bé [o malament].
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Fer bona cara o mala cara

1 font, 2005.
Si he volgut escriure aquesta referència inicial és perquè en Joan Muray al·ludeix a la possibilitat de fer bona cara o mala cara davant el motiu que el poble ens ha adjudicat.
Lloc: El Masnou.
Muray Rubió, Joan Miquel (2005): Entre el pedigrí i l'estigma. Motius i noms populars del Masnou «Pròleg», p. 6. Editorial Davinci.

Fèr bona cara, altra cara, millor cara algun negoci

1 font, 1803.
F. met.
Equivalent en castellà: Hacer buen semblante, otro semblante, mejor semblante.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cara», p. 129.
F. met.
Equivalent en llatí: Alio vel meliori modo rem se habere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cara», p. 129.

Fèr bòna cara, mala cara, altra cara, millòr cara

1 font, 1839.
Fr. met. Estar algun negoci en estad que fa esperar bon ó mal resultat, altre resultat ó millòr resultat.
Equivalent en castellà: Hacer ó presentar buen ó mal semblante, otro semblante, ó mejor semblante.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 391. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. Estar algun negoci en estad que fa esperar bon ó mal resultat, altre resultat ó millòr resultat.
Equivalent en francès: Avoir un bon ou mauvais aspect.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 391. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. Estar algun negoci en estad que fa esperar bon ó mal resultat, altre resultat ó millòr resultat.
Equivalent en llatí: Meliori, vel pejori, vel alio modo se habere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 391. Impremta de Josep Torner.

Fèr bona cara, mala cara, altra cara, millòr cara

1 font, 1839.
Fr. met. Estar algun negoci en estad que fa esperar bon ó mal resultat, altre resultat ó millòr resultat.
Equivalent en italià: Aver buon o cattivo aspetto, aver buon'aria.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 391. Impremta de Josep Torner.

Fèr bona ó mala cara

1 font, 1839.
Fr. Estar de bon ó mal humòr.
Equivalent en castellà: Estar de buen ó mal gesto.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 391. Impremta de Josep Torner.
Fr. Estar de bon ó mal humòr.
Equivalent en francès: Avoir l'air content ou chagrin.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 391. Impremta de Josep Torner.
Fr. Estar de bon ó mal humòr.
Equivalent en francès: Être de bonne ou de mauvaise humeur.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 391. Impremta de Josep Torner.
Fr. Estar de bon ó mal humòr.
Equivalent en italià: Far buona o mala cera.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 391. Impremta de Josep Torner.
Fr. Estar de bon ó mal humòr.
Equivalent en llatí: Hilarem vel tristem se vultu prodere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 391. Impremta de Josep Torner.

Fèr bona ó mala cara á alguna cosa

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Poner buen ó mal semblante.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cara», p. 129.
Equivalent en llatí: Aliquid laeto vel tristi vultu aspicere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cara», p. 129.

Fer mala (o bona) cara

1 font, 2020.
Virgili i Ortiga, JM (2020): «https://twitter.com/Virgili7/status/1243897088682983424». Twitter.

Fer mala cara (o bona cara)

1 font, 1993.
Es passa moltes hores assegut a la butaca de llegir i si l'interrompen no diu mai una mala paraula ni fa cap mala cara, però se li nota que l'han molestat.
Solsona, Ramon (1993): Les hores detingudes «La petita», p. 58. Edicions dels Quaderns Crema.

Fer mala cara (o mala fila, o mala ganya, o mala pinta)

1 font, 2007.
Sinònim: Fer cara de merda d'oca (o de no haver cagat en vuit dies).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «231», p. 74. Garsineu Edicions.

Fer mala cara a algú

1 font, 1997.
I tindreu ganes de presentar batalla i fer mala cara a més d'un.
Blat, Gemma (1997): Avui «Previsió astrològica. Bessons», p. 65. L'Avui / El Punt Avui.

Fèr mala cara á alguna cosa

1 font, 1839.
Fr. Donar mostras de no agradarli.
Equivalent en castellà: Hacer gestos de alguna cosa.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 391. Impremta de Josep Torner.
Fr. Donar mostras de no agradarli.
Equivalent en francès: Faire la mine à quelque chose.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 392. Impremta de Josep Torner.
Fr. Donar mostras de no agradarli.
Equivalent en italià: Far il muso.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 392. Impremta de Josep Torner.
Fr. Donar mostras de no agradarli.
Equivalent en italià: Far mala cera.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 392. Impremta de Josep Torner.
Fr. Donar mostras de no agradarli.
Equivalent en llatí: Despicere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 392. Impremta de Josep Torner.

Fèr mala cara ó cara de enfadad

1 font, 1839.
Fr. Presentar en lo semblant senyals de enfado.
Equivalent en castellà: Poner mal gesto.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 392. Impremta de Josep Torner.
Fr. Presentar en lo semblant senyals de enfado.
Equivalent en francès: Avoir ou prendre un air refrogné.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 392. Impremta de Josep Torner.
Fr. Presentar en lo semblant senyals de enfado.
Equivalent en italià: Far il viso arcigno.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 392. Impremta de Josep Torner.
Fr. Presentar en lo semblant senyals de enfado.
Equivalent en italià: Fare il viso dell'armi.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 392. Impremta de Josep Torner.
Fr. Presentar en lo semblant senyals de enfado.
Equivalent en llatí: Vultum contrahere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 392. Impremta de Josep Torner.

Fer mala cara un llum

1 font, 1926.
Fer poca claror.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Cara III.3». Editorial Moll.

Fer mala cara, ó cara de enfadat

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Poner gesto.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 369.
Equivalent en llatí: Asperum exhibere aspectum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 369.

Fer males cares

1 font, 2016.
Sinònim: Fer morros!
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Fer», p. 494. Autoedició.

Fer una cosa bona o mala cara

1 font, 1982.
Equivalent en castellà: Tener buen o mal aspecto.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 44. Editorial Diàfora.

Fer-li mala cara

1 font, 1980.
No sé com explicar-ho… hi havia dies que em feia molt mala cara i, quan la vaig voler ajudar per allò de la desgràcia d'en Pere, em treia de casa només amb la mirada.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «La novel·la de l'hora violeta. 1964», p. 113. L'Avui / El Punt Avui.

Haver de posar bona cara

1 font, 2007.
No vol haver de posar bona cara a un gamarús sense talent perquè resulta que està venent discos com si fossin dònuts.
Macip, Salvador (2007): El rei del món «Déu. Dinou», p. 148. Columna Edicions.

No fer bona cara

1 font, 1996.
Ui, sí! Fes-t'ho mirar, eh? Això no fa gaire bona cara.
Ferrerons, Jordi (1996): Avui «Enraonar. Jardí secret», p. 44. L'Avui / El Punt Avui.

Tindre o fer bona o mala cara

1 font, 2003.
Tindre bona o mala salut.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 37. Institut d'Estudis del Baix Cinca.