Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

La millor fiança és tenir la bossa per l'ansa

40 recurrències en 26 variants. Primera citació: 1880.

Qui fa fiança, ha d'agafar la bossa per la nansa

6 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 38. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 56. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 10. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

La millor fiança és tenir la bossa per l'ansa

4 fonts, 1961.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La riquesa», p. 73. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 779», p. 424. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «L», p. 26. Autoedició.

La millor fiança és tindre la bossa per l'ansa

3 fonts, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «9. Els diners - 9.6. Robatori». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Els diners en efectiu i en mà estalvien préstecs, fiadors, assegurances, documents i pagaments.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 287. Web.

La millor fiansa es tenir la bossa per l'ansa

2 fonts, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «F», p. 25. Manuscrit.

Qui fa fiança ha d'agafar la bossa per la nansa

2 fonts, 1999.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La responsabilitat», p. 108. Pagès Editors.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 434. Edicions 62.

Si fas fiança, agafa la bossa per l'ansa

2 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 58. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1165. Editorial Selecta-Catalonia.

Si per ton amic vols fer fiança, agafa la bossa per l'ansa

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1094», p. 454. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els amics», p. 251. Edicions 62.

El que fa fiança ha de tenir bossa per la nansa

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 428. Edicions 62.

El que fa fiança té de tenir la bossa per la nansa

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1137. Editorial Selecta-Catalonia.

El que fa fiança, té de tenir la bossa per la nansa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 774», p. 423. Columna Edicions.

El que fiança ha de tenir la bossa per nansa

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Fas fiança? Agafa la bossa per l'ansa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 775», p. 423. Columna Edicions.

La fiança, la bossa per l'ansa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 778», p. 424. Columna Edicions.

La milló fiansa es tindre la bossa per l'ansa

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

La millor fiança és tenir la bolsa per l'ansa

1 font, 1969.
Equivalent en francès: La meilleure garantie est de tenir la bourse par son cordon.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 320. Robert Morel Editeur.

La millor fiança es tindre la bossa per l'ama

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 141. Editorial Arte y Letras.

La millor fiança és tindre la bossa per l'arma

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 184. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

La millor fiança es tindre la bossa per la nança

1 font, 1905.
Batlle, Joan Baptista (1905): Calendari català, pera l'any 1905, p. 78. Joan Bta. Batlle.

La millor fiança és tindre la bossa per la nansa

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «F», p. 46. Tarascó, Viladot & Cuesta.

La millor fiança, agafa la bossa per la nansa

1 font, 1951.
Per a indicar que la millor fermança o fiança són els diners.
Sinònim: Sarró, sarró, fes fermança al Noguer de Sagaró.
Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 206. Editorial Selecta-Catalonia.

La millor fiança, es tenir la bossa per l'ança

1 font, 1915.
Digueu-li això a un infant de primera ensenyança, sense indicar-li el verdader significat d'aquestes frases, sense indicar-li que ellas son sols l'enunciaci ́`o de fets vituperables; sense dir-li que 'ls refrans i proverbis, lo mateix expressen les bones qualitats que 'ls defectes i vicis humans, i es molt possible que senti naixer en son tendre cervel idees agressives. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/27/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

La millor fiança, es tenir la bossa per l'ansa

1 font, 1900.
«Plus cantionis est in re quam in persona», diu una regla del dret del Digest.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 56. Editorial Rourich.

Qui és fiança té la bossa per l'ansa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 781», p. 424. Columna Edicions.

Qui fa fiança ha d'agafar la bossa per l'ansa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 782», p. 425. Columna Edicions.

Qui fa fiança, / prengui la bossa per la nansa

1 font, 1968.
Lloc: Vic (Osona).
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fer», p. 91. Edicions Polígrafa.

Sempre la millor fiansa / es tenir la bossa per la ansa

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Tercer ramellet. Flors de la terra», p. 59. Imprempta de Carlos Latrobe.