Paremiologia catalana comparada digital

La roba bruta es renta a casa

80 recurrències en 33 variants. Primera citació: 1910.

La roba bruta es renta a casa

14 fonts, 1970.
Correu / Batlle i Panadès, Anna (2010). Correu electrònic.
A ma iaia no li agradava que la tieta contés coses que només les podíem, segons ella, saber i comentar els de casa.
Lloc: La Ràpita (Montsià).
Cruelles Rosales, Carme (1996): ««La nostra "tribu"» - II. Llengua. 2.4. Signíficats especials (argots, eufemismes, barbarismes,…)», p. 38. L'Algadir dels Alfacs.
Sinònim: Topades (o baralles) de muller i marit, de la taula al llit.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «T», p. 123. Edicions de 1984.
Que els problemes familiars i les dificultats que passa cadascú no han de traslluir fora de casa, on són sempre motiu de greus xafarderies.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. De la roba», p. 147. Editorial Ausa.
Sinònim: Que es cremi la casa, però que no faci fum | La bugada val més passar-la a casa.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 726», p. 677. Columna Edicions.
Les desavinences o les vergonyes, es parlen a casa!
Faves comptades (2019): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/B5Ug0GRCjlL/». Instagram.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Lloc: Sort, Borges Blanques.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Rentar 2», p. 148. Edicions Polígrafa.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. L», p. 116. Autoedició.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 25. Ajuntament de Banyoles.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 173. Museu de Vilafranca.
Abans que hi hagués aigua corrent a les cases, la roba es rentava al safareig comunitari (o vora el riu, o vora la séquia). La roba que podia afectar a la reputació de la família —perquè era vella, o bruta, o d'un malalt— no es rentava en públic, sinó a casa. En s. f., l'expr. recomana usar de la major discreció en tot el que afecta el bon nom de la família i de tot el que s'hi relaciona.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.4. El vestit, la roba, el calcer», p. 72. Eixam Edicions.
Hi ha un altre refrany ben català que algú els hauria d'apropar -i és que "la roba bruta es renta a casa", encara que gràcies a la seva poca discreció (com s'han tornat alguns francesos, oi?).
Spieker, Thomas (2009): Diari de Girona «La Guerra del Francès». Web.
Tarrida i Serra, Jaume (1995): Avui «Bústia. Christo i Stòitxkov», p. 3. L'Avui / El Punt Avui.

La roba bruta s'ha de rentar a casa

13 fonts, 1910.
Equivalent en castellà: Quémese (o arda) la casa y no salga humo.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 139. Editorial Pòrtic.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Que els problemes o baralles d'una família no han de trascendir al carrer. Que les desavinences familiars no s'han de posar de manifest en públic. Que cal obrar amb discreció i reserva.
Sinònim: Rentar la roba bruta a casa.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Indumentària. De la roba», p. 253. Universitat Politècnica de Catalunya.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 128. Universitat Autònoma de Barcelona.
Equivalent en castellà: Quémese la casa y no salga humo.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 228. Imp. de J. Horta.
No hi ha necessitat d'assabentar la gent del que hauria de restar ocult. Recomanació de no discutir assumptes íntims familiars en públic, sobretot si són de tipus vergonyós.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 77. Editorial de Vecchi.
Les desavinences o les vergonyes, convé que es queden dins del col·lectiu concertit, ja que no li importen a ningú altre, que podria aprofitarles en contra dels concernits.
Sinònim: Connexos: Secrets davant de la gent, senyal de poc coneixement | Si no vols que una cosa se sàpia, no la faces | Haver-hi roba estesa.
Equivalent en castellà: Connexes: Haber moros en la costa | Airear los trapos sucios.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 291. Web.
Equivalent en esperanto: Tolaĵon malpuran lavu en la domo | Balaaĵon el korto eksteren ne elportu.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Llar, família, amics i enemics | Hejmo, familio, amikoj kaj malamikoj», p. 18. Associació Catalana d'Esperanto.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 222. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Lloc: Manresa (Bages).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Roba», p. 900. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 117. Onada Edicions.

La roba bruta, rentar-la a casa

12 fonts, 1987.
Quan les dones anaven a rentar al safareig públic.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. L», p. 66. Ajuntament de l'Escala.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Prudència», p. 183. Edicions Tres i Quatre.
Equivalent en castellà: Los trapos sucios, limpiarlos en casa.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'habitatge. Casa», p. 71. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 5. Refranys sobre la llar i la família». Llibres de l'Index, S.A.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 46. Editorial Millà.
Recomana discreció i resoldre les diferències dins l'àmbit familiar.
Equivalent en castellà: La ropa sucia se lava en casa; Los trapos sucios se lavan en casa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «roba». Editorial Barcanova.
Sinònim: La roba bruta s'ha de rentar a casa.
Equivalent en castellà: La ropa sucia debe lavarse (o se lava) en casa | Los trapos sucios, lavarlos en casa.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Bruta», p. 30. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 52. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de la casa i la família», p. 49. Seuba Edicions.
Ropa.
Equivalent en castellà: La ropa sucia se lava en casa.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 62». Autoedició.

Els draps bruts es renten a casa

4 fonts, 1994.
Que els problemes no s'han d'anar explicant.
Lloc: La Garriga (Vallès Oriental).
Font: Sentits a l'entorn familiar. Dictats per la seva àvia.
Cervantes i Tort, Tanit (2010): «A través del seu professor, l'Antoni Gimeno, per correu electrònic». Correu electrònic.
Oral / Riudor, Núria (1994). Font oral.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 11. Frases tòpiques. Conceptes sobre mots», p. 400. Ajuntament d'Amposta.
Que els problemes no s'han d'anar explicant.
Lloc: La Garriga.
Tanit (2012): Ràdio Pinetons «A caçar dites i refranys (sisè) - Recollits per Tanit en entorn familiar - https://sites.google.com/site/radiopinetons/a-cacar-dites-sise». Web.

La roba bruta, renta-la a casa

3 fonts, 1998.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «III. L'habitatge. La casa», p. 28. Pagès Editors.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La casa», p. 62. Garsineu Edicions.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 83. Edicions Salòria.

La roba bruta es llava en casa

2 fonts, 1987.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Dites», p. 178. Editorial Sargantana.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La família i les relacions familiars», p. 163. Editorial l'Esquer.

Rentar la roba bruta

2 fonts, 1995.
Contar o aclarir fets íntims poc honrosos.
La roba bruta es renta a casa; a fora es treu la lluenta.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Roba f.», p. 288. Edicions 62.
La plantilla del Barça no acaba de rentar la roba bruta dins del Camp Nou.
Torra, Víctor (1995): Avui «Esports. La plantilla del Barça no acaba de…», p. B14. L'Avui / El Punt Avui.

Rentar la roba bruta a casa

2 fonts, 1979.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 123. Pagès Editors.
Que els problemes o baralles d'una família no han de trascendir al carrer. Que les desavinences familiars no s'han de posar de manifest en públic. Que cal obrar amb discreció i reserva.
Sinònim: La roba bruta s'ha de rentar a casa.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Indumentària. De la roba», p. 253. Universitat Politècnica de Catalunya.

Sa roba bruta s'ha de rentar a la casa

2 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 39. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Les qüestions desagradables s'han de resoldre sense fer-les públiques.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OM - Observacions morals», p. 133. Institut d'Estudis Eivissencs.

Els draps bruts a casa

1 font, 2010.
Correu / Borniquel Campbell, Víctor (2010). Correu electrònic.

Els draps bruts els llaven a casa

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 137. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Els draps bruts se llaven en casa

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 65. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Els draps bruts se renten en casa

1 font, 2008.
Els problemes es resolen sense fer-los públics.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Els draps bruts, se renten a casa

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 14. Autoedició.

Els draps bruts… es renten a casa

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

La roba bruta / s'ha de rentar a casa

1 font, 2018.
Quan dins de l'àmbit familiar hi ha motius de discrepància i es produeixen discussions i disputes entre els seus membres, aquests han de ser discrets i comportar-se amb la màxima reserva, ja que els temes particulars no incumbeixen a les persones alienes, que en podrien fer un ús interessat.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «La roba bruta s'ha de rentar a casa», p. 94. Onada Edicions.

La roba bruta a casa es renta, / a fora es treu la lluenta

1 font, 1970.
Qui la fa la paga.
Sinònim: La roba que embrutaràs / a casa la rentaràs.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Roba», p. 200. Edicions Polígrafa.

La roba bruta renta-la a casa

1 font, 2011.
Lloc: Bellvís.
Salvia, Ramon (2011): Carrilet, 210 (1/1/2011) «Refranys populars de les nostres contrades», p. 44. Revista Carrilet.

La roba bruta s'ha de rentar dintre de casa

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1091. Editorial Selecta-Catalonia.

La roba bruta se llava a casa

1 font, 1920.
Necesitat de no exteriorisar les qüestións familiars.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1920): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 2 (junio de 1920) «Fraseología valenciana», p. 35. Societat Castellonenca de Cultura.

La roba bruta, en casa se llava

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 92. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

La roba bruta, es renta a casa

1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «II. Constatacions i sentències», p. 19. Autoedició.

La roba bruta, rentar-la (o s'ha de rentar) a casa

1 font, 1999.
Les baralles domèstiques s'han de corregir sense escàndols. No cal que la gent sàpiga el que ha de quedar en secret.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 271. Edicions 62.

La roba bruta, rentar-la en casa

1 font, 2009.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. III. L'habitatge. Casa», p. 74. Revue Catalane.

La roba bruta, rentar-se a casa

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 190. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

La roba bruta, renteu-la a casa

1 font, 2007.
Sinònim: Si camines per mal lloc, passa-hi a poc a poc.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «584», p. 172. Garsineu Edicions.

La roba bruta, s'ha de rentar a casa

1 font, 1979.
No necessitat d'assabentar la gent del que hauria de restar ocult.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Casa», p. 28. Editorial Millà.

La roba bruta, se renta a casa

1 font, 2008.
No anar dient els mals que a un el poden afectar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «5.Casa i vestit. 5.2. Vestit i indumentària. Refranys», p. 237. Editorial Moll.

La roba bruta… es renta a casa

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

La roba que embrutaràs / a casa la rentaràs

1 font, 1970.
Qui la fa la paga.
Sinònim: La roba bruta a casa es renta, / a fora es treu la lluenta.
Lloc: Lleida.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Roba», p. 200. Edicions Polígrafa.

Rentar els draps bruts a casa

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. R», p. 58. Edicions Víctor.

Sa roba bruta s'ha de rentar a ca nostra

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie A. Responsabilitat. Refranys», p. 60. Hora Nova.

Sa roba bruta s'ha de rentar a dins ca nostra

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IX. Llenguatge Sèrie A. Xerrar. Refranys», p. 154. Hora Nova.