Equivalent en castellà: Estar en un tris de algo.
Leri-leri
72 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1803.
Estar leri-leri
19 fonts, 1969.
Estar una cosa pròxima a succeir.
Equivalent en castellà: Estar en un tris de algo, estar a dos dedos de algo, estar al caer.
Quan algú és prop de morir-se.
Estar a punt d'esdevenir-se un fet.
Equivalent en castellà: Estar al caer, a punto.
Estar pròxim a succeir / (estar) prop d'esdevenir-se alguna cosa.
Encara no han tocat les tres, però estan leri-leri / Està leri-leri, a punt de posar-se a ploure.
Sinònim: Estar si cau no cau, estar al caire (de fer alguna cosa).
Font: R-M / *
Estar pròxim a succeir / (estar) prop d'esdevenir-se alguna cosa.
El cor li bat, però està leri-leri de morir.
Sinònim: A les portes de la mort, entre la vida i la mort.
Font: EC.
Estar a punt d'encertar una cosa.
Calculada leri-leri per en Treseta (Vilanova, VIII, p201).
Lloc: Espluga de Francolí.
En Joan i la Mercè ja s'havien casat, i en Josep i la Núria estaven leri-leri.
Lloc: Vic (Osona).
A punt d'esdevenir-se quelcom, si cau o no cau.
Estar pròxim a succeir.
Sinònim: Veg. Estar a punt de 1.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Agonitzar.
Després de les postres, es va endur la Mercè Marsà i li va dir que si nop s'havia tornat boig estava leri-leri.
No ho puc evitar. Estic leri-leri d'agafar la maleta per última vegada i se'm fot un nus aquí dins.
Ja hi som. La bomba ja està leri-leri. Mirades d'una banda a l'altra. Mirades que cremen.
Després de les postres, es va endur la Mercè Marsà i li va dir que si nop s'havia tornat boig estava leri-leri.
Imminent, moribund. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
És una d'aquestes veus catalanes que no provenen de cap paraula anterior, sinó que és d'origen expressiu (i es documenta a partir del segle XIX), és a dir, ve d'una expressió o so que feia la gent per expressar quelcom; en aquest cas, immediatesa: dius que quelcom està leri-leri quan està a punt d'esdevenir. Per extensió, també s'aplica a les persones a punt de morir: diem que estan leri-leri.
«Leri-leri» és una d'aquestes veus catalanes que no provenen de cap paraula anterior, sinó que és d'origen expressiu (i es documenta a partir del segle XIX), és a dir, ve d'una expressió o so que feia la gent per expressar quelcom; en aquest cas, immediatesa: dius que quelcom està leri-leri quan està a punt d'esdevenir. Per extensió, també s'aplica a les persones a punt de morir: diem que estan leri-leri.
Leri-leri
12 fonts, 1910.
Adv. A punt, molt en perill o proximitat (d'esdevenir-se una cosa).
No és pas acabada la casa, però està leri-leri | Ha estat leri-leri de caure daltabaix. Encara no són les tres, però estan leri-leri | Es cor li bat, però està encara leri-leri de morir, Ruyra Pinya, ii, 226.
Equivalent en castellà: A punto.
Adv.
Hi ha una hora d'aquí a Sabadell?—Sí, leri-leri (=poc més o menys; aproximadament).
Equivalent en castellà: A punto.
Adv. A punt de morir; molt malament de salut; en perill de mort.
El malalt està leri-leri.
Lloc: Penedès, Camp de Tarr.
Equivalent en castellà: Al caer.
Tral·là-tral·lera. Si fa o no fa. Aproximadament igual o molt semblant.
Lloc: Palafrugell.
A punt de succehir alguna cosa. Tant el DIEC2 com el DCVB recullen "leri-leri" amb el sentit de "a punt de…", que s'hi ben aproxima. El Labèrnia (1840) ja la recollia.
Equivalent en castellà: A punto | Casi casi | En tanganillas | Al caer.
Font: Labèrnia (1840).
Estar les hores. «Estar en tanganillas» se diu especialment de tot allò que, per sa poca seguretat ò fixesa, està en perill de caure, y aqueixa frase equíval també a la catalana «acabar de caure», esmentada en la pàgina 163.
Equivalent en castellà: Al caer, en tanganillas.
Compost repetitiu i expressiu.
Així apareixem, leri-leri, en l'Elogi de Catalunya de Vallès i Pujals i d'altres padrins deixebles del doctor Pangloss.
Justet justet, anar d'un pèl.
No va tenir un accident però li va anar leri-leri.
Lloc: Lleida (Segrià).
Adv. Prop d'esdevenir-se, si cau no cau. Locució de creació expressiva, de tipus iteratiu, com «poti-poti», «tau», etc.
Prop d'esdevenir-se una cosa.
Expressions creades amb reduplicació. Gairebé.
No he acabat, però leri-leri | He relliscat i he estat leri-leri de caure | Encara no és hora de plegar, però leri-leri.
Lloc: Girona.
Els mots expressius formats per dos (o tres) elements iguals o molt semblants s'escriuen amb traç.
Estar á lerileri
2 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Estar á la puerta.
Equivalent en castellà: Estar al caer.
Equivalent en llatí: Proximum esse.
Fr. Estar una cosa mòlt próxima á succeir.
Equivalent en castellà: Estar á la puerta.
Fr. Estar una cosa mòlt próxima á succeir.
Equivalent en castellà: Estar al caer.
Fr. Estar algú próxim á conseguir alguna cosa, especialmènt un empleo; y axí se diu: fulano está á lerileri de conseguir una toga.
Equivalent en castellà: Estar en cántaro.
Fr. Estar ab poca seguretat ó á pèrill de cáurer. Se diu comunamènt Estar á lerileri de cáurer.
Equivalent en castellà: Estar en tanganillas.
Fr. Estar una cosa mòlt próxima á succeir.
Equivalent en castellà: Llamar á la puerta.
Fr. Estar ab poca seguretat ó á pèrill de cáurer. Se diu comunamènt Estar á lerileri de cáurer.
Equivalent en francès: Être peu solide.
Fr. Estar una cosa mòlt próxima á succeir.
Equivalent en francès: Être sur le point d'arriver, de survenir.
Fr. Estar algú próxim á conseguir alguna cosa, especialmènt un empleo; y axí se diu: fulano está á lerileri de conseguir una toga.
Equivalent en francès: Être sur les rangs.
Fr. Estar una cosa mòlt próxima á succeir.
Equivalent en italià: Essere in procinto.
Fr. Estar algú próxim á conseguir alguna cosa, especialmènt un empleo; y axí se diu: fulano está á lerileri de conseguir una toga.
Equivalent en italià: Essere in stato.
Fr. Estar ab poca seguretat ó á pèrill de cáurer. Se diu comunamènt Estar á lerileri de cáurer.
Equivalent en italià: Essere pronto, prossimo.
Fr. Estar una cosa mòlt próxima á succeir.
Equivalent en italià: Essere sul punto.
Fr. Estar ab poca seguretat ó á pèrill de cáurer. Se diu comunamènt Estar á lerileri de cáurer.
Equivalent en llatí: Parum secure.
Fr. Estar algú próxim á conseguir alguna cosa, especialmènt un empleo; y axí se diu: fulano está á lerileri de conseguir una toga.
Equivalent en llatí: Proximum esse.
Fr. Estar una cosa mòlt próxima á succeir.
Equivalent en llatí: Proximum esse.
Fr. Estar mòlt próxima á succeir alguna cosa.
Equivalent en castellà: Estar á la puerta.
Fr. Estar mòlt próxima á succeir alguna cosa.
Equivalent en castellà: Estar al caer.
Fr. Estar mòlt próxima á succeir alguna cosa.
Equivalent en francès: Être sur le point de.
Fr. Estar mòlt próxima á succeir alguna cosa.
Equivalent en italià: Essere a punto di, in procinto di.
Fr. Estar mòlt próxima á succeir alguna cosa.
Equivalent en llatí: Jam jam adesse.
Fr. Estar mòlt próxima á succeir alguna cosa.
Equivalent en llatí: Proxime adesse.
Fr. Estar mòlt próxima á succeir alguna cosa.
Equivalent en llatí: Proximum esse.
Anar leri-leri
1 font, 2007.
Sinònim: Venir (o anar) d'un pèl de griva (o de ben poc, o de prim, o d'un badall de grill, o d'un dit, o d'un fil, o d'una ungla de cavall).
Anar leri, leri
1 font, 1907.
Sinònim: Anar penjim, penjam.
Lloc: Terres de Lleida.
Cantar a algú el leri-leri
1 font, 1983.
Cantar-li les absoltes i, per tant, haver-se mort. Amb les formes semicòmiques de «gori-gori» i «leri-leri», la gent tracta d'imitar la fonètica llatina dels cants litúrgics.
Sinònim: Cantar a algú el gori-gori | Cantar-li les absoltes.
Cantar algú el leri-leri
1 font, 2012.
Está leri-leri
1 font, 1915.
Significa estar imminent, a punt. S'plica principalment a les hores del rellotje. De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Estan leri leri de toca les… dotze
1 font, 1915.
Leri leri
1 font, 2021.
Lèri-lèri
1 font, 1907.
Fixat en les següents locucions pròpies del catalá, traduèixles literalment al castellá, y després tal còm dèuen traduirse.
Leri, leri
1 font, 1920.
De: Lledós, Domingo.
Lloc: Agramunt.
Veure's leri leri
1 font, 1857.
Un pobre agonisant que es veu leri leri de comparéixer davant del supremo Rey perpetual que ha de jutjar las gents, davant de tot un Dèu omnipotent.