Paremiologia catalana comparada digital

Les penes no maten, però aixafen

29 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1900.

Les penes no maten, però acaben

5 fonts, 1900.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La tristesa», p. 101. Pagès Editors.
Equivalent en francès: Les chagrins ne tuent pas, mais usent.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Sort, desgracia / Bonheur, malheur», p. 346. Robert Morel Editeur.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 196. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 173. Museu de Vilafranca.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «P», p. 76. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Les penes no maten, però envelleixen

3 fonts, 2008.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Salut, consells, malalties i remeis», p. 77. Editorial Sargantana.
Significa que els sofriments fan decaure el cos i l'esperit.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Les penes no maten però acaben

2 fonts, 1992.
Sinònim: El bon greixet fa el bon blanquet.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1552», p. 67. Columna Edicions.
Font: ME, FX, MS.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «sort i dissort», p. 68. Instituto de Estudios Turolenses.

Les penes no maten però aixafen

2 fonts, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.

Les penes no maten, / però acaben

2 fonts, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Acabar», p. 45. Edicions Polígrafa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pena», p. 249. Edicions Polígrafa.

Les penes no maten, però aixafen

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1082. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 279. Edicions 62.

Les penes no maten, però atropellen

2 fonts, 1998.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La tristesa», p. 101. Pagès Editors.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «II. Les jornades de la vida. La mort», p. 58. Garsineu Edicions.

Les penes que no maten, acaben

2 fonts, 1992.
Sinònim: Les penes no maten però acaben.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1553», p. 68. Columna Edicions.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 233. Universitat Miguel Hernández.

Les penes no maten però atropellen

1 font, 2010.
Lloc: Bellvís.
Salvia, Ramon (2010): Carrilet, 209 (1/11/2010) «Refranys populars», p. 53. Revista Carrilet.

Les penes no maten, pero acaben

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 149. Editorial Arte y Letras.

Les pènes no maten, però acaben

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XV. Salut. Malaltia», p. 383. Centre Excursionista de Catalunya.

Les penes no maten, però arrematen

1 font, 1983.
Lloc: País Valencià.
Garcia Llopis, Josep (1983): Revoltim. Recull de refranys, exageracions, sentències, dirs, contalles, desgavells, màximes, exclamacions de molla, caldo i substància i altres coses i cosetes més, escoltats a la Nostra Terra, p. 17. Autoedició.

Les penes no maten, però estropegen

1 font, 2011.
Certament.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 297. Web.

Les pènes que no maten, acaben

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XV. Salut. Malaltia», p. 383. Centre Excursionista de Catalunya.

Ses penes no maten

1 font, 1984.
Ses penes fan decaure es cos.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Moral», p. 242. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ses penes no maten però te fan malbé

1 font, 2008.
Si no tens alegria, no tens res bé.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.2. Estat d'ànim. Alegria i tristesa. Riure i plorar. Refranys», p. 391. Editorial Moll.

Ses penes no maten, però estropegen

1 font, 1993.
Significa que els sofriments fan decaure el cos i l'esperit (D.).
Equivalent en castellà: Penas solas no matan, pero ayudan a morir.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2159 Penes», p. 297. Institut Menorquí d'Estudis.