Ningú pot servir dos senyors

15 recurrències en 7 variants.

1. Ningú no pot servir a dos senyors (1989, 2 fonts)

El que Jesús digué referit a l'elecció entre Déu i les riqueses, ha quedat com una màxima aplicable a qualsevol situació que comporti una tria entre dues possibilitats incompatibles alhora. De: Bíblia. Sant Mateu.

Equivalent en llatí: Nemo potest duobus dominis servire.

Font: Evangeli 6.24.

Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «II. Sentències llatines. 190», p. 61. Edicions 62.

De l'Evangeli segons Sant Mateu, VI,24: «ningú no pot servir dos senyors». S'ha d'escollir entre mundanitat i devoció.

Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 122. Editorial de Vecchi.

3. Ningú pod servir á dos señors (1839, 1 font)

Equivalent en castellà: Ninguno puede servir á dos señores | Quien á muchos amos sirve, á alguno, ó á uno ú otro ha de hacer falta.

Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 654. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

4. Ningú pot servir a dos senyors (1914, 1 font)

Sinònim: Qui a dos amos vol servir, a un o altre ha de fer falta.

Equivalent en castellà: Quien á muchos amos ó á dos amos sirve, á uno ú otro hace falta.

Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. N», p. 818. Antoni López, Editor.

5. Ningú pot servir dos senyors (1992, 5 fonts)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. Els amos i els criats», p. 129. Pagès Editors.

Sinònim: Qui dos amos vol servir, a un o altre ha de fer falta | Qui molt abraça, poc estreny.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 823», p. 50. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

No es pot treballar a dos llocs al mateix temps.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els amos, els criats i els mossos», p. 347. Edicions 62.

6. Ningú pot servir á dos senyors (1831, 3 fonts)

Equivalent en castellà: Ninguno puede servir á dos señores.

D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «512», p. 116. Imprenta de Saurí y Compañía.

Equivalent en llatí: Nemo potest duobus dóminis servire.

Font: Evangeli de Sant Mateu.

Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «I. Bons consells sobre religió y moral». Estampa de'n Tomás Carreras.

«Nemo potest duobus dominis servire», está escrit en l'evangeli de sant Mateu.

Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 86. Editorial Rourich.

7. No poder servir dos amos alhora (1979, 2 fonts)

Veient que tan bon paper feia als de dretes com als d'esquerres, li van dir que no es poden servir dos amos alhora.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 240. Llibres de l'Index, S.A..

No poder fer dues coses ensems.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «servir», p. 130. Editorial Millà.

Un projecte de:

dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Email de contacte