Paremiologia catalana comparada digital

Orenell terrer? Pedra o aigua ve

40 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1881.

Orenell terrer? Pedra o aigua ve

11 fonts, 1987.
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «oreneta», p. 190. Editorial Millà.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de meteorologia popular. Pluja», p. 148. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 41. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Oronella terrera, aigua o pedra

5 fonts, 1980.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Quan, d'estiu, les oronetes volen a frec de terra, és perquè va congriant-se humitat i els mosquits de què s'alimenten volen baixos.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Pluges i rellamps», p. 591. Web.
Terrera = que vola ran de terra. Significa que plourà o pedregarà, però ningú sap quan.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 59. Web.
[Volada] terrera es diu del vol arran de terra.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol I: El cel i la terra. 1.4 L'oratge. 1.4.3. L'oratge segons els ocells i les bèsties. Oronella i oroneta», p. 27. Eixam Edicions.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Pluja», p. 33. J. Huguet Pascual, editor.

Oronell terrer, / pluja o aigua ve

3 fonts, 1930.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Pluja», p. 115. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 24. La Neotípia.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pluja», p. 349. Edicions Polígrafa.

Oronella en terra, aigua en el cel

3 fonts, 1993.
Les oronelles, que eren animals d'estiu i de poble, quan ensumaven pluja es quedaven damunt els fils de l'electricitat. Era un temps que en els pobles hi havia manco soroll, i per descomptat, carrers i places sense cotxes.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.5 Aucells. Refranys», p. 35. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. Meteorologia de l'aigua i de la pluja», p. 230. Edebe. Edicions Don Bosco.
Quan les vinjolites volen ran de terra, és senyal d'aigua. Dins ciutat sembla que les vinjolites hagin deixat de volar avall, temps enrere solien fer-ho tan ran com l'alçada d'una persona.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2008 Oronella», p. 280. Institut Menorquí d'Estudis.

Oreneta terrera, aigua o pedra

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.

Oronell terrer, / pedra ó aygua vé

2 fonts, 1881.
Bartrina d'Aixemús, Joaquim M. (1881): La meteorologia popular «Pronòstics trets dels aspectes del cel, dels animals, de las plantas, etc.», p. 24. Carrutxa.
De: Dallet, G.
Equivalent en francès: Quand l'hirondelle, / A tire d'aile, / Vole en rasant la terre et l'eau / Le mauvais temps viendra bientôt.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 24. Associació d'Excursions Catalana.
Los aucells sempre han senyalat lo temps: quan ha de ploure las aurenetas van á vols rasant la terra y las que nían á la costa fugen cap á l'interior; los ánechs y las ocas sacudeixen llurs alas, se banyan y cridan fort; los pardals se reuneixen y s'amagan per las matas; totas las aus en general se llisan las plomas, y las gruas passan molt alt y cantant. De: Bartrina, J. M.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 24. Associació d'Excursions Catalana.

Oronell terrer, pedra o aigua ve

2 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Hirondelle rasant la terre, il vient grêle ou pluie.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'ocell / L'oiseau», p. 498. Robert Morel Editeur.
Si les orenetes volen ran de terra assenyalen mal temps.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 54. Edicions 62.

Oronell terrer, pluja o aigua ve

2 fonts, 1951.
Quan l'oronella vola ran de terra, s'espera pluja.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.5 Aucells. Refranys», p. 35. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 944. Editorial Selecta-Catalonia.

Oroneta terrera, aigua o pedra

2 fonts, 1987.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «El temps», p. 41. Editorial Sargantana.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 98. Editorial l'Esquer.

Orenell terrer / pluja ó aygua bé

1 font, 1917.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Font: Bartrina, Meteorologia popular.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0201/0010 «Fórmules, refranys, endevinalles, etc. - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329076». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Orenell terrer, aigua o pedra ve

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La pluja», p. 149. Pagès Editors.

Orenell terrer, pedra o aigua ve

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. a) Del temps», p. 22. Editorial Acebo.

Oronell terrer, / pedra o aygua vé

1 font, 1910.
L'aureneta prediu la tempestat; quan la sent venir vola a ran de terra y no s'allunya de les cases.
Equivalent en francès: Quand l'hirondelle, / á tire d'aile, / vole en rasant la terre et l'eau, / le mauvais temps viendra bientôt.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol IV. Aucells de bosch. II. Monografies. Aureneta. Meteorologia», p. 307. L'Avenç.

Oronell terrer, pedra o aigua

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 496», p. 630. Columna Edicions.

Oronella en terra, aiguan en el cel

1 font, 1999.
Quan les orenetes volen ran de terra, és senyal de pluja.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 42. Edicions 62.

Oroneta terrera, aigua darrera

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «O», p. 113. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).