Paremiologia catalana comparada digital

Pobrets i alegrets

49 recurrències en 24 variants. Primera citació: 1805.

Pobrets i alegrets

13 fonts, 1918.
Ho diuen per expressar la resignació amb la pobresa honrada.
Fosses d'aquells homos | modests y condrets | que passan la vida | pobrets y alegrets (Ignor. 37).
Lloc: Cat., Bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Alegret Loc. b)», p. 468. Editorial Moll.
Es diu per expressar la resignació i alegria cristiana enmig de la pobresa material.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pobret, -eta Loc. b)». Editorial Moll.
Pobrets i alegrets i carregadets de família.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Locucions nominals». Web.
Ho deien d'ells mateixos, quan la conversa ho feia escaient, molts pobres del temps passat.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «P», p. 159. Institut d'Estudis Eivissencs.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2525», p. 276. Columna Edicions.
De: Negre i Balet, Raimond.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0018 «195 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361013». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
[…] dels «pobrets i alegrets», del «Déu n'hi doret», del tira peixet.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 258. Editorial Pòrtic.
A casa som pobrets i alegrets, però ens estimem molt tots.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 88. Llibres de l'Index, S.A.
Famílies pobres que viuen contents.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Equivalent en francès: Pauvres et joyeux.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Expressions i grosseries», p. 116. Autoedició.
Però no conformats.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «P», p. 60. Autoedició.
De: Ribes, Jean.
Equivalent en francès: Pauvres et joyeux.
Lloc: Catalunya del Nord.
Font: Recorda del temps passat.
Vera Grau, Idali (2013): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Expressions i grosseries». Facebook.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. P», p. 33. Amics de Tous.

Pobret i alegret

3 fonts, 1995.
Sense ambició.
Va vivint del producte del seu hort, pobret i alegret, ell diu que no necessita cap altra cosa.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Conformant-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sense ambició.
Sinònim: Conformat, resignat, content, acomodatici.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «P», p. 221. Edicions 62.
Sense ambició.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte a la voluntat», p. 21. Edicions 62.

Pobrets però honradets

3 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2526», p. 277. Columna Edicions.
De: Alberola.
Sinònim: Pobrets però alegrets.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 265. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 11. Frases tòpiques. Conceptes sobre mots», p. 401. Ajuntament d'Amposta.

Pobrets però alegrets

2 fonts, 1989.
Sinònim: Pobrets però honradets.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 265. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Érem pobrets però alegrets, i així vaig anant passant una gran part de la meva vida.
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2006): Històries de rem i de vela «Vorejant la costa», p. 63. La Costa Publicacions.

Pobrets y alegrets

2 fonts, 1805.
Equivalent en castellà: Pobrete pero alegrete.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pobret, a», p. 204.
Equivalent en llatí: Etsi pauper hilaris tamen.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pobret, a», p. 204.
Loc. fam. ab que se explica que se sènt poc la pobresa ó falta de medis cuand se tè alguna diversió ó motiu de alegría ab lo cual es fácil dèxarse portar de èlla.
Equivalent en castellà: Pobrete pero alegrete.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pobret, ta», p. 508. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se explica que se sènt poc la pobresa ó falta de medis cuand se tè alguna diversió ó motiu de alegría ab lo cual es fácil dèxarse portar de èlla.
Equivalent en francès: La gaieté fait oublier la pauvreté.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pobret, ta», p. 508. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se explica que se sènt poc la pobresa ó falta de medis cuand se tè alguna diversió ó motiu de alegría ab lo cual es fácil dèxarse portar de èlla.
Equivalent en italià: La gioja allegra anche la povertà.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pobret, ta», p. 508. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se explica que se sènt poc la pobresa ó falta de medis cuand se tè alguna diversió ó motiu de alegría ab lo cual es fácil dèxarse portar de èlla.
Equivalent en llatí: Etsi pauper hilaris.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pobret, ta», p. 508. Impremta de Josep Torner.

Pobrets, alegrets i ligerets de butxaca

2 fonts, 2009.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 3. Sobre oficis i beneficis (diners, treballs, oficis…)». Llibres de l'Index, S.A.

Pobrets, pero honraets

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 217. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 17. Anubar Ediciones.

A can Briets, pobrets i alegrets

1 font, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 27. Editorial Selecta-Catalonia.

Pobres i alegres

1 font, 2008.
Demostra un esperit optimista i a la llarga, de superació.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10. Riquesa i pobresa. Economia.Dites», p. 456. Editorial Moll.

Pobret però alegret

1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «L'aigua», p. 16. Autoedició.

Pobret, però alegret

1 font, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Frases populars». Web.

Pobrets i alegrets carregats de mainada

1 font, 2004.
Dita popular.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Dites, comparances, exclamacions populars, locucions i frases fetes. P», p. 92. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Pobrets i alegrets i ells es besaven

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. P», p. 162. Edicions Víctor.

Pobrets i alegrets, i ells se besaven

1 font, 2001.
L'anàlisi del recull de Galiana posa de manifest que aquest va realitzar un treball de camp a partir de fonts orals, incorporant expressions populars, frases proverbials i refranys, amb espontaneïtat i sense censura.
Font: Galiana, Lluís (1767): Rondalla de rondalles.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 105. Revista Caplletra.

Pobrets i alegrets: més gana que pa!

1 font, 2003.
Ho diuen de la gent que uneix pobresa i alegria.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 129. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Pobrets i alegrets… més gana que pa

1 font, 2003.
Ho diuen per expressar resignació amb la pobresa honrada.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «A», p. 13. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Pobrets però… alegrets

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Pobrets y alegrets i ells se besaven

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «P», p. 44. Real Academia de Historia.

Pobrets y alegrets y carregadets de familia

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Pobrets y alegrets!

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/61/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pobrets y alegrets… y se besaven

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 217. Editorial Arte y Letras.

Pobrets, pero alegrets

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 217. Editorial Arte y Letras.

Pobrets, però honradets

1 font, 1997.
Manifiesta que el pobre honrado tiene muchos motivos de satisfacción en medio de su miseria.
Equivalent en castellà: Pobres, pero honrados.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «P», p. 115. Comercial Denes, SL.

Pubrets i alegrets / carregats de mainada

1 font, 1915.
Dita. De: Rocas i Romanguera, Irene (1916-17).
Lloc: Llofriu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0060 «Refranys. Dites. Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434950304201/463/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.