Paremiologia catalana comparada digital

Qui mal va, mal acaba

46 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1736.

Qui mal va, mal acaba

17 fonts, 1736.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 98. Editorial Sargantana.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Q», p. 127. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Equivalent en castellà: Quien mal anda en mal acaba.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Anársen», p. 41.
Equivalent en llatí: Consona mors vitae.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Anársen», p. 41.
Equivalent en llatí: Moritur male qui male vixit.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Anársen», p. 41.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1415», p. 536. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Qui no duu un bon comportament, a la llarga resulta perjudicat per la seua pròpia mala conducta.
Sinònim: Similars: Qui sembra vents recull tempestes | Qui a trenta no té seny i als quaranta no té cabal, als cinquanta a l'hospital.
Equivalent en castellà: Quien mal anda, mal acaba || Similars: Como se vive se muere | A mal vivir, mal morir.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 347. Web.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 458. Centre Excursionista de Catalunya.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 408. Edicions 62.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. Q», p. 61. Ajuntament de Quart.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
De: Ros - Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 285. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
De: Ros, Carles.
Ros, Carles (2009): L'Estel «Qui bé s'està no·s moga… Adagis 270 anys després (V)», p. 18. Revista L'Estel.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 88. Librerías París-Valencia.
Conseqüència.
Font: [F: A, 1415].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 178. Web.
Ref. ab que se denota que la persòna que viu desordenadamènt tè per lo comú un fi desastrad.
Equivalent en castellà: Quien mal anda, mal acaba.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Anar», p. 125. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se denota que la persòna que viu desordenadamènt tè per lo comú un fi desastrad.
Equivalent en francès: Telle vie telle fin.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Anar», p. 125. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se denota que la persòna que viu desordenadamènt tè per lo comú un fi desastrad.
Equivalent en italià: Tal si muore quial si visse.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Anar», p. 125. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se denota que la persòna que viu desordenadamènt tè per lo comú un fi desastrad.
Equivalent en llatí: Sicut vita finis.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Anar», p. 125. Impremta de Josep Torner.

Mal fineix qui mal comença

4 fonts, 1992.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Equivalent en castellà: Quien mal empieza, mal acaba.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Maldat», p. 179. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1057», p. 493. Columna Edicions.
Qui no obra bé de bon començament arrossega el defecte fins al final, si no hi posa remei.
Equivalent en castellà: Quien mal anda, mal acaba.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 478. Web.

Qui mal comença, mal acaba

3 fonts, 2002.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 132. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagès, Domènec (2002): A Tivissa canten missa… «Adagis i frases fetes», p. 142. Cossetània Edicions.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 120. Onada Edicions.

Qui mal va mal acaba

3 fonts, 1805.
Briz, Francesch Pelayo (1867): Calendari catalá del any 1867, p. 88. Llibretería de Joan Roca y Bros.
Sinònim: V. Anar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mal», p. 66.
Lloc: Vic (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lo que mal comença, mal acaba

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 96. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Mal acaba qui mal comença

1 font, 2010.
Lloc: Darnius (Alt Empordà).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Montesa (la Costera, València).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Mal fineix qui mal comensa

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Primer ramellet. Flors de vida», p. 17. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui en mal va, mal acaba

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 493», p. 724. Columna Edicions.

Qui mal anda / mal acaba

1 font, 1917.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Tarragona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0007 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1330024». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui mal anda mal acaba

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Quien mal anda mal acaba.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 659. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Qui mal anda, mal acaba

1 font, 1999.
(1999): L'Estel «Refranys (V)», p. 11. Revista L'Estel.

Qui mal anda, mal acava

1 font, 1917.
Sinònim: Qui mal va, mal acaba.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 177. Editorial Trabucaire.

Qui mal ande mal acabe

1 font, 1915.
Joaquim Moix, pagés, de 62 anys de Roselló. De: Artigues i Sirvent, Ramon (1922).
Lloc: Roselló.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/111/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui mal camina, mal acaba

1 font, 1999.
Lloc: Els Reguers (Tortosa).
Grau, Adrian; Camacho, Tomàs (1999): Els Reguers «Dites, refranys i cançons», p. 97. Sistemes de Comunicació Gràfica.

Qui mal comença mal acaba

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 171. Museu de Vilafranca.

Qui mal comence, mal acabe

1 font, 2010.
Això ho diem quan veem a una persona que fa una cosa mal feta.
Lloc: Favara (Matarranya).
Oriol, Carme; Navarro, Pere; Sales, Mònica (2010): Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp «Segona part. Parèmies», p. 188. Associació Cultural del Matarranya.

Qui mal vá, mal acaba

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Quien mal anda, en mal acaba.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «53», p. 16. Imprenta de Saurí y Compañía.