Paremiologia catalana comparada digital

A qui Déu no dona fills, el diable li dona nebots

66 recurrències en 39 variants. Primera citació: 1885.

A qui Déu no li dóna fills, el diable li dóna nebots

7 fonts, 1989.
Lloc: Castalla.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. A. Família. Família. Família en general. Oncles i cosins», p. 556. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagès, Domènec (2002): A Tivissa canten missa… «Adagis i frases fetes», p. 142. Cossetània Edicions.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «De Déu i el dimoni», p. 176. Cossetània Edicions.
Sinònim: Veg. Qui no porta una creu, en porta dues.
Equivalent en castellà: A quien Dios le dio hijos, el diablo le dio sobrinos.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Déu». Editorial Barcanova.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 71. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A qui Déu no dóna fills, el diable li dóna nebots

5 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Fill, Filla Refr. u)». Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Fill», p. 56. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 314», p. 515. Columna Edicions.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 49. Web.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol V: L'home i el seu entorn humà. 5.4. La família. 5.4.2. Pares i fills», p. 107. Eixam Edicions.

A qui Déu no dóna fills, el diable dóna nebots

4 fonts, 1926.
Significa que els nebots solen donar molta molèstia i disgusts a llurs oncles.
Sinònim: Qui té nebots, té llops | Els nebots fan pegar bots | Els nebots salten tots.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Nebot Refr. a)». Editorial Moll.
Tothom té algú al seu càrrec o alguna responsabilitat.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Refranys», p. 261. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Nebot», p. 82. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. Els parents», p. 55. Pagès Editors.

A qui no té fills, el dimoni li dóna nebots

4 fonts, 1987.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 86.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 577. Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La família i les relacions familiars», p. 161. Editorial l'Esquer.

A qui Déu no li dona fills, el diable li dona nebots

3 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diable». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Donar». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.

Qui no té fills, té nebots

3 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 122. Pagès Editors.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 577. Web.

A qui Déu no dona fills, el diable li dona nebots (l'afegeixo jo)

2 fonts, 1915.
De: Alberich, Maria.
Equivalent en castellà: A quien Dios no le dió hijos, el diablo le dió sobrinos.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEC/0101/0002 «56 refranes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411030304201/35/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Equivalent en castellà: A quien Dios no le da hijos, el demonio le da sobrinos.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «IX. Uns quants més de castellans», p. 87. Autoedició.

A qui Déu no li dóna fills, el dimoni li dóna nebots

2 fonts, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La família», p. 22. Garsineu Edicions.
Equivalent en castellà: A quien Dios no le da hijos, el Diablo le da sobrinos.
Valldosera Serrano, Ramon (2021): Projet Babel «Locutions et expressions espagnoles et catalanes d'origine religieuse - http://projetbabel.org/pages/index.php?p=locutions_expressions_religieuses». Web.

A qui no té fills el dimoni li dona nebots

2 fonts, 2020.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Lloc: País Valencià.
Refranes populares (2023): Refranes populares «Refranes populares de la Comunidad Valenciana - https://www.refranespopulares.org/refranes-populares-de-la-comunidad-valenciana/». Web.

El que no té fills, lo dimoni caga nebots

2 fonts, 1989.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

A que Déu no dona fills, lo diable li dona nebots

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.

A qui Déu no dona fiis, el diable dona nebots

1 font, 1996.
A un qui té pocs maldecaps, li surten altres bonys.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1996): S'Unió de S'Arenal, 116 «Espigolant dins l'antigor. Refranys», p. 35. S'Unió de S'Arenal.

A qui Déu no dóna fiis, el diable li dóna nebots

1 font, 1984.
Quan no és un mal, és s'altre.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Diable. Dimoni», p. 193. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

A qui Déu no dóna fills el diable dóna nebots

1 font, 1969.
Lloc: Aitona, Lleida, Menorca.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Nebot», p. 283. Edicions Polígrafa.

A qui Déu no dóna fills el dimoni li dóna nebots per a que li traguen els ulls

1 font, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. La convivència familiar i social», p. 91. Xàbiga.

A qui Déu no dóna fills, / el diable li dóna nebots

1 font, 1969.
Equivalent en francès: A qui Dieu ne donne pas d'enfants, / le diable donne des neveux.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 134. Robert Morel Editeur.

A qui Déu no dóna fills, el dimoni (o el diable) dóna nebots

1 font, 1993.
Vol dir que el qui no té preocupacions pròpies se'n procura o n'hi procuren d'altri.
Equivalent en castellà: A quien Dios no le da hijos, el diablo le da sobrinos.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «885 Déu», p. 129. Institut Menorquí d'Estudis.

A qui Déu no dóna fills, el dimoni dóna nebots

1 font, 2018.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

A qui Déu no dóna fills, el dimoni li dóna nebots

1 font, 1932.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno III (Mayo-Junio de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 260. Societat Castellonenca de Cultura.

A qui Déu no dóna fills, el dimoni/diable dóna nebots

1 font, 2011.
Els matrimonis sense fills o les persones solteres dediquen als fills dels altres, volent o no volent, el temps i els diners que no dediquen als fills inexistents.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 541. Web.

A qui Deu no dona fills, lo diable li dona nebots

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 20. Editorial Rourich.

A qui Déu no dona fills, lo dimoni li dona nebots

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 270. Editorial Antinea.

A qui Deu no dona fis, el diable dona nebots

1 font, 1885.
Equivalent en castellà: A quien Dios no dá hijos el diablo da sobrinos.
Lloc: Menorca.
Benejam i Vives, Joan (1885): Vocabulario menorquin-castellano «Refranes menorquines con sus equivalentes castellanos», p. 167. Imprenta de Salvador Fábregues.

A qui Déu no dóne fills, lo dimoni dóne nebots

1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Nebots», p. 49. El Llamp.

A qui Déu no done fills, lo dimoni li done nebots

1 font, 1995.
Font: MS, CL, FX, ME, MR, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «parents i contraparents», p. 52. Instituto de Estudios Turolenses.

A qui Déu no ha dnat fills, lo diable li dóna nebots

1 font, 1905.
Proverbis castellans.
Sinònim: Qui no porta una creu, ne porta deu.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis castellans», p. 228. Stampa Elzeveriana.

A qui Deu no li dona fills, el diable li dona nebots

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 27. Editorial Arte y Letras.

A qui Déu no li dóna fills, el diable/dimoni li dóna nebots

1 font, 2011.
Es diu per a justificar que sempre tenim de què o de qui preocupar-nos.
Sinònim: Similars: A qui no té faena, Déu li'n dóna | Qui no té faena, se la busca | Sempre estem en un ai.
Equivalent en castellà: A quien Dios no le dio hijos, el diablo le dio sobrinos | Al que Dios no le dio hijos, el diablo le da sobrinos || Similar: Al que tiene hijos y ovejas nunca le faltan quejas || Connex: Harto es necio el que cría hijos y nieto.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 577. Web.

A qui Deu no li dona fills, el dimoni li dona nebots

1 font, 2008.
Es diu per ser roïns els nebots.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

A qui Déu no li dóna fills, li dóna nebots

1 font, 2010.
Lloc: Algemesí (Ribera Alta).
Correu / Garcia Julcàs, Júlia (2010). Correu electrònic.

A qui Déu no li dóna fills, lo diable li dóna nebots

1 font, 1915.
Proverbi castellà.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Maternitat - Sogres & Nores», p. 30. Impremta Catalònia.

A qui Déu no li donà fills, lo diable li donà nebots

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Aforismes castellans», p. 155. Seuba Edicions.

A qui Deu no li donà fills, lo diable li donà nebots

1 font, 1900.
Font: D'origen castellà, segons A. Bulbena.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Aforismes castellans», p. 112. Tarascó, Viladot & Cuesta.

A qui no té fills, lo diable li dóna nebots

1 font, 1997.
Equivalent en castellà: A quien Dios no le dio hijos, el diablo le da sobrinos.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «F», p. 67. Comercial Denes, SL.

Al que Deu no li dona fills, el dimoni li dona nebots

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 30. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Al qui no té fills, el dimoni li dóna nebots

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diable». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Qui no té fills, el dimoni li dona nebots

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Amor, matrimoni i família», p. 161. Editorial Sargantana.

Qui no té fills, el dimoni li dóna nebots

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 168. Edicions Víctor.

Si Déu no et dóna fills el dimoni (o el diable) et donarà (o darà) nebots

1 font, 2017.
Qui no tingui fills que no es preocupi, sempre hi haurà destinataris per a la seva herència.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 251. Salvat, S.A. de Ediciones.