Paremiologia catalana comparada digital

Qui no sembra en sec o en moll, va sempre amb el sac al coll

45 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1884.

Qui sembra en sec i en moll, tot l'any va amb el sac al coll

10 fonts, 1988.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La pagesia», p. 71. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1778», p. 619. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. La terra», p. 85. Garsineu Edicions.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de consells i advertiments a pagesos», p. 139. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 381. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del pagès», p. 16. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del pagès». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Coll», p. 184. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 294. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 31. Seuba Edicions.

Qui no sembra en sec o en moll, va sempre amb el sac al coll

6 fonts, 1980.
O simplement fent menció d'altres aspectes. Així, anant a la marxeta, un bon rastre. Espigolar: collir les espigues que han quedat després de segar. Floc: Grapat de fils que envolten la panotxa. Palloc: Fulles de la panotxa de dacsa.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «II. Referències al món rural», p. 26. Autoedició.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Moll = mullat, tou, bla. Qui no s'esforça quan és el moment, ho lamenta després per molt de temps.
Sinònim: Similars: Qui no pot segar, espigola.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 363. Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «L'afany o la peresa, el treball i els treballadors», p. 80. Editorial l'Esquer.
Lloc: Els Ports.
Sangüesa Ortí, Carlos (1998): El cicle tradicional agrari a la Comarca dels Ports «133», p. 133. Ajuntament de Morella.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Sembrar», p. 77. J. Huguet Pascual, editor.

Qui no sembra amb fort i moll, tot l'any va amb el sac al coll

3 fonts, 1999.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 381. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Coll», p. 184. Universitat Miguel Hernández.

Qui no sembra dur ni moll, el seu sogre el porta al coll

3 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «D 2079», p. 47. Columna Edicions.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Coll», p. 184. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 290. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui no sembra en fort i moll, tot l'any va sac a coll

3 fonts, 1926.
Significa que si no sembren en el temps oportú, tenen mala anyada.
Sinònim: Qui no sembra ni en sec ni en moll, ha d'anar tot l'any amb el sac al coll | Qui no sembra en eixut i en moll, tot l'any ha d'anar amb so sac an es coll.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Sembrar Refr. q)». Editorial Moll.
Significa que qui no sembra en el temps oportú té mala anyada. Vegi's n. 1598 i 1601.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2567 Sembra», p. 346. Institut Menorquí d'Estudis.
Si no sembren quan és hora, mala anyada.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Agricultura. Feines», p. 149. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui no llaura en blan, ni en sec, ni en moll, per una saca de blat porta a son sogre al coll Ulldecona

1 font, 1992.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 128. Servei Local de Català de Tortosa.

Qui no sembra am fòrt i moll, / tot l'any va sac a coll

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. I.- Agricultura (Refranys pagesívols). L'Amo, Missatges, fèines», p. 277. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui no sembra amb aixut i amb moll / tot l'any va amb el sac al coll

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sembrar», p. 85. Edicions Polígrafa.

Qui no sembra amb fort i moll, tot l'any va amb el sac a coll

1 font, 1984.
D'altres possibilites, convençuts de que és millor poc que gens.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «14. Els cereals. 14.1. El blat (Triticum sativum). 14.1.1. La sembra», p. 139. Manuscrit.

Qui no sembra amb fort i moll, tot l'any va amb es sac a coll

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1040. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui no sembra dur ni mòll, el seu sògre el pòrta al còll

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 241. Editorial Arte y Letras.

Qui no sembra en eixut i en moll, tot l'any ha d'anar amb so sac an es coll

1 font, 1926.
Significa que si no sembren en el temps oportú, tenen mala anyada.
Sinònim: Qui no sembra ni en sec ni en moll, ha d'anar tot l'any amb el sac al coll | Qui no sembra en fort i moll, tot l'any va sac a coll.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Sembrar Refr. q)». Editorial Moll.

Qui no sembra en fort i moll / tot l'any va sac a coll

1 font, 1969.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Moll», p. 213. Edicions Polígrafa.

Qui no sembra en sec i en moll, no porta la sogra al coll

1 font, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. El treball, la salut i la producció agrícola», p. 87. Xàbiga.

Qui no sembra en sec i en moll, tot l'any va amb el sac al coll

1 font, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «6 Moll, Molla Refr. d)». Editorial Moll.

Qui no sembra ni en sec ni en moll, ha d'anar tot l'any amb el sac al coll

1 font, 1926.
Significa que si no sembren en el temps oportú, tenen mala anyada.
Sinònim: Qui no sembra en eixut i en moll, tot l'any ha d'anar amb so sac an es coll | Qui no sembra en fort i moll, tot l'any va sac a coll.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Sembrar Refr. q)». Editorial Moll.

Qui no sembra ni en sec ni en moll, porta el sogre al coll

1 font, 2012.
Lloc: Benimantell.
Martines Peres, Josep; Martines Peres, Vicent; Martínez Solbes, Juan P (2012): Conéixer Benimantell «01. Llengua i literatura 01.2. Una rosa de paper: Documents etnopoètics de Benimantell», p. 38. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
El cicle agrari, les rutines que s'hi imbriquen i els condicionants meteorològics adquireixen en un medi rural com el de Benimantell —és lògic— una importància notable, rellevant, decisiva. Això justifica que els consells, les consignes, les creences i les savieses del cel i de la terra acaben sent fixades en construccions verbals com les dels idiomatismes següents.
Lloc: Benimantell.
Martines Peres, Josep; Martines Peres, Vicent; Martínez Solbes, Juan P (2012): Conéixer Benimantell «01. Llengua i literatura 01.2. Una rosa de paper: Documents etnopoètics de Benimantell», p. 47. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Quadern amb dites de Francisco Solbes Solbes, Paco Caseta, transcrites per les seues nétes, Alba i Ester Revert Solbes.
Lloc: Benimantell.
Martines Peres, Josep; Martines Peres, Vicent; Martínez Solbes, Juan P (2012): Conéixer Benimantell «01. Llengua i literatura 01.2. Una rosa de paper: Documents etnopoètics de Benimantell», p. 57. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui no sembra per sec o per moll, passa tot l'any ab el sac el coll

1 font, 1915.
Lloc: Felanitx.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0201-0012 «Respostes al qüestionari 2 - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411250304201/4/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no treballa ni dur ni moll, a son sogre porta al coll. -No vull treballar ni moll dur, ni a mon

1 font, 1987.
Sogre dur.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «L'afany o la peresa, el treball i els treballadors», p. 80. Editorial l'Esquer.

Qui sembra en sec i en moll / tot l'any va amb lo sac al coll

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Moll», p. 213. Edicions Polígrafa.

Qui sembra en sech y en moll / tot l'any vá ab lo sach al coll

1 font, 1888.
Sinònim: Home lluné / no omple l' grané.
Lloc: Vallés.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «IV. Meteorología agrícola. Apéndice», p. 132. Associació d'Excursions Catalana.

Qui sembra en sech y en moll, / tot l'any vá ab lo sach al coll

1 font, 1891.
Sinònim: Home lluné / no omple l' grané.
Lloc: Vallés.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Blat. Aforismes», p. 34. Associació d'Excursions Catalana.

Qui sembra en sech y en moll, / tot l'any va ab lo sach al coll

1 font, 1884.
Lloc: Vilanova del Vallès (Vallès Oriental).
Gomis i Mestre, Cels (1884): La lluna segons lo poble «La Lluna. III. La seua influencia», p. 35. Editorial Altafulla.