Paremiologia catalana comparada digital

Secret de tres, no val per a res

57 recurrències en 29 variants. Primera citació: 1900.

Secret de tres, del diable és

7 fonts, 1926.
Es diu per censurar aquells qui es posen a parlar en veu baixa davant altra gent.
Sinònim: Secret de dos, és sospitós | Secret de tres, no val res | Secret de tres, no és bo per res | Secret de tres, descobert és | Secrets davant de la gent, senyal de poc enteniment.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Secret Refr». Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Secret», p. 150. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 609», p. 904. Columna Edicions.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES… SECRETS», p. 24. L'Avui / El Punt Avui.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 411. Edicions 62.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «S», p. 306. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. S», p. 171. Edicions Víctor.

Secret de tres, descobert és

7 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Descobrir Refr». Editorial Moll.
Es diu per censurar aquells qui es posen a parlar en veu baixa davant altra gent.
Sinònim: Secret de dos, és sospitós | Secret de tres, no val res | Secret de tres, no és bo per res | Secret de tres, del diable és | Secret de tres, descobert és | Secrets davant de la gent, senyal de poc enteniment.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Secret Refr». Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Secret», p. 150. Edicions Tres i Quatre.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.
Equivalent en francès: Secret de trois personnes est découvert.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 56. Robert Morel Editeur.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 35. Ajuntament de Banyoles.
Entre tres, un o s'altre falla.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 211. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Equivalent en francès: Secret à trois, ce n'est plus un secret.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Moralitat», p. 49. Autoedició.

Secret de tres, el diable hi és

4 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diable». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència», p. 75. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència». Web.

Secret de tres, no val res

4 fonts, 1926.
Es diu per censurar aquells qui es posen a parlar en veu baixa davant altra gent.
Sinònim: Secret de dos, és sospitós | Secret de tres, no és bo per res | Secret de tres, del diable és | Secret de tres, descobert és | Secrets davant de la gent, senyal de poc enteniment.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Secret Refr». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1928): Arxiu de tradicions populars, V «Una endevineta proverbial», p. 265. José J. de Olañeta, Editor.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. Parlar, callar i mentir», p. 32. Garsineu Edicions.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «S», p. 306. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Secret d'un és secret, secret de dos és dificultós i secret de tres descobert és

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1133. Editorial Selecta-Catalonia.
De: Amades i Gelats, Joan.
Font: Justícia popular (1935).
Amades, Joan, ACJA (2023): «https://twitter.com/amades_acja/status/1664391378493919232». Twitter.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 411. Edicions 62.

Secret de tres no és bo per res

3 fonts, 1993.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Les coses compartides s'acaben sabent per sospita, per deducció o per indiscreció.
Sinònim: Similar: Si no vols que una cosa se sàpia, no la faces | La veritat i l'oli sempre suren.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 510. Web.
Es diu per censurar aquells que es posen a parlar en veu baixa davant la gent. (D.). Vegi's n. 746 i 747.
Equivalent en castellà: Secreto de tres, secreto no es.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2558 Secret», p. 345. Institut Menorquí d'Estudis.

Secret de tres del diable és

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1183. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Benidoleig (Marina).
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Frases cèlebres dels deniers», p. 108. Ajuntament de Dénia.

Secret de tres, del diable es

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 251. Editorial Arte y Letras.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.

Secret de tres, no val per a res

2 fonts, 2012.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 13. Refranys sobre consells». Llibres de l'Index, S.A.
Un secret deixa d'esser-ho quan ha sortit d'una persona.
Sinònim: Secret d'u, secret segur; secret de dos és perillós; secret de tres, no és secret ni res.
Equivalent en castellà: Secreto de tres, secreto no es, Secreto de uno, de ninguno; de dos, sábelo Dios; de tres, secreto no es.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «secret». Editorial Barcanova.

A dos és dificultós, a très descovèrt és

1 font, 1916.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1916): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XII. Manresa, janer-març de 1916, núm. 66», p. 152. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Ço que saben tres, ho sap tota res

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Aforismes castellans», p. 155. Seuba Edicions.

Çò que saben tres, ho sap tota res

1 font, 1900.
Font: D'origen castellà, segons A. Bulbena.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Aforismes castellans», p. 112. Tarascó, Viladot & Cuesta.

El que saben tres, sap tota res

1 font, 1992.
Sinònim: Secret d'u, / secret segur; / secret de dos / és perillós; / secret de tres / no és secret ni és res | Quan ho sap u, / no ho sap ningú, / quan ho saben dos, / és perillós.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 50», p. 765. Columna Edicions.

Secret d'ú és segur, secret de dos és dubtós, secret de tres no val res

1 font, 2010.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Secret d'u, secret segur

1 font, 1992.
Sinònim: Secret d'u, secret segur; secret de dos és perillós; secret de tres no és secret ni és res.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 611», p. 904. Columna Edicions.

Secret d'u, secret segur; secret de dos és perillós; secret de tres no és secret ni és res

1 font, 1992.
Sinònim: El secret de n'Ametller, que només el sap un de cada carrer | Quan ho sap u, no ho sap ningú; quan ho saben dos, és perillós.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 612», p. 905. Columna Edicions.

Secret d'un, secret és; secret de dos, poca cosa és; secret de tres, no val res

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. S», p. 39. Amics de Tous.

Secret de tres no val res

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «S», p. 46. Manuscrit.

Secret de tres, / descobert és

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Descobrir», p. 72. Edicions Polígrafa.

Secret de tres, / no es bo per rès

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IX.- Consèis, Experiencia», p. 291. Institut Menorquí d'Estudis.

Secret de tres, del Diable es

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «S», p. 50. Real Academia de Historia.

Secret de tres, el sap tota res

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 305. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Secret de tres, no és bo per res

1 font, 1926.
Es diu per censurar aquells qui es posen a parlar en veu baixa davant altra gent.
Sinònim: Secret de dos, és sospitós | Secret de tres, no val res | Secret de tres, del diable és | Secret de tres, descobert és | Secrets davant de la gent, senyal de poc enteniment.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Secret Refr». Editorial Moll.

Secret de tres, no és secret ni és res

1 font, 1992.
Sinònim: Secret d'u, secret segur; secret de dos és perillós; secret de tres no és secret ni és res.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 610», p. 904. Columna Edicions.

Secret entre dos, és perillós, entre tres no val res

1 font, 2006.
No s'ha de divulgar un secret.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 58. Curbet CG Edicions.

Secret entre dosés perillós, secret entre tres no val ja res

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 93. Seuba Edicions.

Secret que en fas de tres, no val res

1 font, 2007.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «S», p. 47. Autoedició.

Secreto de dos, sábelo Dios, secret de tres, tota res

1 font, 1996.
(…) Pero en pasando a tres, el tercero lo dize a otro, con aquella misma carga, y assí va por la ciudad el secreto, de uno en uno, hasta que lo saben todos. Y assí se dize, 'tota res', que es catalán o valenciano, «toda cosa», que está todo en la calle.
Equivalent en castellà: Entre dos, consérvase bien el secreto.
Font: Filosofía vulgar (1568), de Juan de Mal Lara (Vilanova, 1958-59: IV:289).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 286. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
No diu que sigui forma catalana, encara que nosaltres ho considerem codificació catalana.
Equivalent en castellà: Lo que saben tres, sabe tota res.
Font: Hernán Núñez (1555:p.70v).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 286. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
No diu que sigui forma catalana, encara que nosaltres ho considerem codificació catalana.
Sinònim: Secreto de dos, sábelo Dios, secreto de tres, tota res.
Font: Hernán Núñez (1555:p.117v).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 286. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Secreto de dos, sábelo Dios; secreto de tres, tota res

1 font, 1996.
En aquest proverbi considerem que la segona clàusula és catalana, per les raons que adduïm al capítol següent, en l'estudi qdel recull d'Hernán Núñez.
Equivalent en castellà: Secreto de dos, sábelo Dios; secreto de tres, tota res.
Font: P. Vallés (1549), 'Libro de refranes…', n.3924. Recollit també per H. Núñez (1555:117v).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Proverbis catalans recollits per Pedro Vallès», p. 258. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.