Paremiologia catalana comparada digital

Si vols mal a un gos, digues que és rabiós

62 recurrències en 40 variants. Primera citació: 1883.

Si vols mal a un gos, digues que és rabiós

12 fonts, 1922.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gos, gossa», p. 130. Editorial Millà.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.
Sinònim: Allà on no arriba la maldat, hi arriba la calúmnia | La llengua del mal veí pica més que l'escorpí | L'un ho diu, i l'altre ja ho escriu | La llengua no té ossos, però en trenca de ben grossos | La mà fereix el cos, la llengua arriba a l'os.
Equivalent en castellà: Difama, que algo queda | Tener lengua de víbora.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «593», p. 175. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 26. Autoedició.
Equivalent en esperanto: Por hundon dronigi, oni nomas ĝin rabia.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Animals salvatges i domèstics | Sovaĝaj kaj hejmaj bestoj», p. 31. Associació Catalana d'Esperanto.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 190. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: Veg. tb. 149 | Quien a su perro quiera matar, rabia le ha de levantar.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Gos», p. 69. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.
Diu l'adagi: «Si vols mal d'un gos, digues que és rabiós».
Serra i Boldú, Valeri (1922): Aplec de rondalles «El lletsó del campanar d'Andratx i un plet…», p. 129. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Referències del mal i de totes les coses malament», p. 74. Autoedició.

Si vols mal a un gos, / digues que és rabiós

3 fonts, 1969.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. S», p. 104. Ajuntament de l'Escala.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 19. Autoedició.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gos», p. 157. Edicions Polígrafa.

Si vols mal a algun gos, digues que es rabiòs

2 fonts, 1951.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
De Bobes Soler, Eulàlia (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramàtic Pere Torra Olim, p. 7. Manuscrit.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Manich Illa, Francesc d'A. (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramatic Pere Torras Olim, p. 7. Manuscrit.

Si vols mal a un gos digues que és rabiós

2 fonts, 1999.
Badia i Pujol, Jordi (2021): «https://twitter.com/jbadia16/status/1440426196517351425?s=08». Twitter.
Així el sacrificaran.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Gossos i gats», p. 470. Edicions 62.

Si vols mal a un gos, digues que està rabiós

2 fonts, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «S», p. 319. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Retreu el flagell deixat pels falsos testimonis.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 370. Ajuntament d'Amposta.

Si vols mal a un gos, dis-li que està rabiós

2 fonts, 1992.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 314. Autoedició.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 126. Servei Local de Català de Tortosa.

Voleu mal a un gos? Digau que és rabiós

2 fonts, 1976.
Significa que en voler perjudicar algú, no hi ha com calumniar-lo atribuint-li el defecte més gran que pugui tenir.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1976): «Dites sobre el gos», p. 106. Almanac Català del Rosselló.

Voleu mal a un gos? Digueu que és rabiós

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
A vegades s'adquireix mala fama de manera fortuïta o per malevolença d'algú.
Sinònim: Similar: Una oroneta no fa primavera.
Equivalent en castellà: Por un perro que maté, mataperros me llamaron.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 65. Web.

Malament quan es comença a dir que el gos és rabiós

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gos», p. 117. Garsineu Edicions.

Qui vulgui mal a un gos, només cal que digui que és rabiós

1 font, 2002.
Lloc: Amposta (Montsià).
Salvadó Arrufat, Joan (2002): Diccionari de paraules en desús de les Terres de l'Ebre «Apèndix fraseològic», p. 465. Ajuntament d'Amposta.

Qui vulgui mal a un gos, només li cal dir que és rabiós

1 font, 2003.
De: Josep Mauri.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 381. Ajuntament d'Amposta.

Si vol mal a un gos / digue-li que és rabiós

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Visió del món», p. 82. Autoedició.

Si vol mal a un gos, digas que's rabiós

1 font, 1915.
Vol dir que quan es comença a dir mal d'una persona, tothom hi afegeix la seva. De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0075 «Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435140304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Si voleu mal a un gos, dieu-li que és rabiós

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 569», p. 746. Columna Edicions.

Si voleu mal a un gos, digueu-li que és rabiós

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gos», p. 118. Garsineu Edicions.

Si vòls mal a un goç, digues d'ell qu'es rabiós

1 font, 1900.
Equivalent en alemany: Wenn der Hund sterben soll, / So sagt man, er ist toll (Lang.).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVI. Diversos mals», p. 396. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en anglès: Givea dog an ill name, aud he will soon be hanged (Trad.: Digues una mala paraula d'un goç, y prompte'l penjarán).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVI. Diversos mals», p. 396. Centre Excursionista de Catalunya.

Si vols mal a un gos / digas que es rabios

1 font, 1910.
Equival a dir que qui vol perdre a algú no té més que calumniarlo.
Equivalent en francès: Quand on veut noyer un chien, on dit qu'il a la rage.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 135. L'Avenç.
Equival a dir que qui vol perdre a algú no té més que calumniarlo.
Equivalent en francès: Qui son chien veut tuer, la rage lui met sus.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 135. L'Avenç.

Si vols mal a un gos / digues que és rabiós

1 font, 1970.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Rabiós», p. 36. Edicions Polígrafa.

Si vols mal a un gos digues qués rabiós

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/65/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Si vols mal a un gos diguis que és rabiós

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els gossos i els gats», p. 165. Pagès Editors.

Si vols mal a un gos, diga-li que és rabiós

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 53 (1 de juliol de 1928) «Refraner. XXXIX. Bons consells», p. 243. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Si vòls mal a un gos, digali qu'es rabiós

1 font, 1910.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1910): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VI. Manresa, agost-setembre de 1910, núm. 44», p. 71. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Si vòls mal a un gos, dígali que es rabiós

1 font, 1909.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1909): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any V. Manresa, desembre de 1909, núm. 37», p. 266. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Si vols mal a un gos, digue-li que és rabiós

1 font, 1951.
Refranys de mètrica hexasil·làbica.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 110. Editorial Selecta-Catalonia.

Si vòls mal a un gos, digues qu'está rabiós

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 274. Editorial Arte y Letras.

Si vols mal a un gos, digues que es rabiós

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 25. Web.

Si vols mal a un gos, digues que és rabiós (cont.)

1 font, 2007.
Sinònim: Si vols mentir, digues el que sents a dir | Tenir mala saliva | Ser una llengua d'escurçó.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «593», p. 175. Garsineu Edicions.

Si vols mal a un gos, digues-li que és rabiós

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 122. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Si vols mal a un gos, digues-li rabiós

1 font, 2013.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «T. Calaix del sastre Mec», p. 79. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Si vols mal á un gos, disli que's rabiòs

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 300, p. 3 «Refrané comarcá», p. 1. Diario Libertad.

Si vols mal un gos, digues que és rabiós

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Maldat», p. 179. Edicions Tres i Quatre.

Si vols mat a un gos, dis-li que està rabida

1 font, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 322. Autoedició.

Si vols matar el teu gos / digues que és rabiós

1 font, 1986.
Celui-ci pourrait bien d'ailleurs les faire condamner en l'accusant à tort.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1986): Terra Nostra, 59 - Elements de folklore «El ca (o el gos) dins el nostre folklore», p. 35. Terra Nostra.

Si vols matar el teu gos / digues que és rabiós!

1 font, 2020.
Celui-ci pourrait bien d'ailleurs le faire condamner en l'accusant à tort.
Correu / Vera Grau, Idali (2020).

Voleu mal a un gos? / Digueu que és rabiós

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Voulez-vous du mal à un chien? / Dites qu'il est enragé.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El gos, el ca / Le chien», p. 458. Robert Morel Editeur.

Voleu mal a un gos? Digueu que està rabiós

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 34. Editorial l'Esquer.

Vols mal á un gos dígasli rabiós

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 27. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Vols mal a un gos, digues-li rabiós

1 font, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 21 (1 de març de 1927) «Refraner. XVI. El gos», p. 375. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Vols mal a un gos? / Dígali que es rabiós

1 font, 1917.
Ciencia popular. Adagis catalans.
L'Avi Toni (1917): En Patufet, Any 14, núm. 0684 (17 febr. 1917), p128 «Ciencia popular. Adagis catalans», p. 128. Revista En Patufet.

Vols mal a un gos? Digues que és rabiós

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 169. Museu de Vilafranca.