Sinònim: v. Omplir el pap.
Equivalent en castellà: Sacar la tripa (o el vientre) de mal año.
Treure el ventre de pena
70 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1915.
Treure el ventre de pena
41 fonts, 1931.
Menjar molt.
Equivalent en castellà: Sacar las tripas de mal año.
Menjar molt un dia fent les paus del que no s'havia menjat durant dies.
Del blat de moro se'n pot fer farina, que bullida o fregida es converteix en farro, unes farinetes que van treure molts ventres de pena després de la guerra. Associat a èpoques de poca abundància, avui el farro s'ha recuperat per les seves propietats al costat d'altres cereals de moda, com la quinoa o el bulgur.
Lloc: Empordà.
—Vaja, petits! Vaja, que ja podreu treure·l ventre de pena! Ja tenim pa! Ja no·ns faltarà vi!
Han tret el ventre de pena de marisc i estan fent les copes, les cigarretes i la conversa torrencial.
Satisfer (sadollar) la fam.
Aprofitar-se d'un bon àpat després de dies de menjar poc, assaciar la fam.
Aquell dia tothom va poder treure el ventre de pena.
Sinònim: Treure el ventre de mal any.
Atipar-se.
50 maneres de dir «menjar» en català: Jalar, endrapar, manducar, ingerir, engolir, atipar-se, alimentar-se, afartar-se, tragar, sampar, cruspir-se, papar, devorar, embocar, encollar, consumir, picar, cascar-se, desdejunar-se, rosegar, empassar-se, encanyonar, nodrir-se, empatxar-se.
Saciar la fam.
Si es pot quedar de mosso en aquella masia, podrà treure el ventre de pena perquè menjarà molt bé.
Sinònim: Treure el ventre de mal any, treure el ventre de guerxesa, treure el ventre de lloc, eixir de mal any.
Font: R-M.
Antigament, es deia que una persona treia el ventre de pena quan menjava de manera abundant, després de passar-se dies en dejú o menjant poc, generalment per la falta d'aliments o de diners per aconseguir-los.
Menjar molt (un dia), fent així la pau del que no s'havia menjat durant temps o els dies anteriors.
Has vist com menjava? -Es que deu haver tret el ventre de pena, perquè a casa seva crec que la passen bastant magra.
[…] i, coi, per un dia que sopava a casa, que tragués el ventre de pena, pobre home!
Lloc: El Vendrell.
Atipar-se.
Menjar molt (un dia), fent així la pau del que no s'havia menjat durant temps o els dies anteriors.
Expressió fina, talment com dir «anar de ventre», per dir que hem de fer caca (com se'ls diu, sense tants preàmbuls, als nens i nenes petits).
Amb el significat de «atipar-se bé».
Tenien molta gana i van treure el ventre de pena fent un bon entrepà.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Aprofitar-se d'un bon àpat després de dies de menjar poc.
Lloc: Cambrils.
Equivalent en castellà: Sacar las tripas de mal año.
Poder fer un gran tiberi després d'un temps de passar gana.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Lloc: Terres de l'Ebre.
Saciar la fam, especialment després de dies sense menjar.
Durant aquelles colònies vam menjar poc i malament. Arribar a casa i treure el ventre de pena va ser immediat.
Sinònim: Treure el ventre de mal any.
Equivalent en castellà: Sacar la tripa (o el vientre) de mal año.
Lloc: Arbúcies (Selva).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Osona.
Menjar bé qui no hi és acostumat.
Atipar-se fins a la sacietat de menjar, de beure, de divertir-se, de copular, etc.
Lloc: Marina Baixa.
Atipar-se.
Sinònim: Veg. Omplir el pap.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
S'ha de tindre molt estómac per fotre's en segons quins carrerons, però cal tindre en compte que l'ètica i la noblesa no servixen per treure el ventre de pena.
Lloc: Garrigues.
[…] potser perquè era una oportunitat immillorable per treure el ventre de pena i de franc, el pavelló Francesc Macià de les Borges Blanques, a poques hores de la clausura de la Fira de l'Oli Verge Extra, era ple com un ou.
Lloc: Garrigues.
Sadollar-se.
Contada per Mercè Teixidor, de la Granja d'Escarp.
I per això mateix es va acontentar amb menjar-se el pa que duia a l'alforja i va arribar a l'hora de dinar que és quan va treure el ventre de pena… i que no es podien enfadar ningú dels dos de maner.
Menjar molt (un dia), fent així la pau del que no s'havia menjat durant temps o els dies anteriors.
Treure el ventre de penes
5 fonts, 1995.
El cas és que això dels cops de porta s'està posant de moda amb tal desfici que fins i tot hi ha qui ho aprofita per treure el ventre de penes.
Menjar molt.
Després del dejuni, vam treure el ventre de penes.
Menjar molt un dia fent les paus del que no s'havia menjat durant dies.
Lloc: Cambrils.
Atipar-se de menjar.
Ja que a través dels fons reservats molts polítics i funcionaris entregats a una croada tan generosa van treure el ventre de penes.
Traure el ventre de pena
3 fonts, 1993.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Alcanar.
Lloc: País Valencià.
Afartar-se, atipar-se.
Lloc: País Valencià.
Treure el ventre de perill
3 fonts, 1922.
Lloc: Terres de l'Ebre.
S'entaularen, van treure el ventre de perill, després feren un paquet cada una, i a casa falta gent.
I així de cada plat se'n menjà un trosset o altre, traient el ventre de perill.
Menjar molt.
Lloc: Urgell.
Treu el ventre de pena
2 fonts, 2002.
Què fa la gent de vida? De: Beltran, Toni.
Font: Ensenya'm la llengua (Ed. Gregal).
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Treure el ventre de guerxesa
2 fonts, 1997.
Menjar abundantment i de manera desacostumada / sadollar la fam.
Avui, al dinar de casament traurem el ventre de guerxesa.
Sinònim: Treure el ventre de pena, treure el ventre de mal any, eixir de mal any, treure el ventre de lloc.
Sadollar-se.
Treure el ventre de pena (o de mal any)
2 fonts, 2007.
Vol dir menjar abundantment i de manera desacostumada.
Sinònim: Afartar-se com un lladre.
Lloc: Terres de Ponent.
Sinònim: Afartar-se com un lladre.
Treure la panxa de perill
2 fonts, 1915.
Lloc: Artesa de Lleida.
Atiparse. De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Treure el ventre d'estepa
1 font, 1985.
Menjar abundantment, d'una manera desacostumada, espec. el qui va endarrerit d'àpats. Origen: Treure d'estepa un vaixell de vela, equival a donar-li fusa.
Punyal, Calau! Traieu ben bé es ventre d'estepa, avui! Cont fea que no us havíeu ataconat aixís?
Font: Dos segles…, p. 140.
Treure el ventre de pena (o de mal any, o de guerxesa)
1 font, 2000.
Sadollar la fam.
Equivalent en castellà: Sacar la tripa (o el vientre) de mal año.
Treurers el ventre de pena
1 font, 1919.
Es diu a un quant s'atipa molt. Usat vulgarment. De: Ribas Bertran, Joan Batista.
Lloc: Mataró.