Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Treure el ventre de pena

65 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1915.

Treure el ventre de pena

42 fonts, 1931.
Sinònim: v. Omplir el pap.
Equivalent en castellà: Sacar la tripa (o el vientre) de mal año.
Menjar molt.
Equivalent en castellà: Sacar las tripas de mal año.
Menjar molt un dia fent les paus del que no s'havia menjat durant dies.
Del blat de moro se'n pot fer farina, que bullida o fregida es converteix en farro, unes farinetes que van treure molts ventres de pena després de la guerra. Associat a èpoques de poca abundància, avui el farro s'ha recuperat per les seves propietats al costat d'altres cereals de moda, com la quinoa o el bulgur.
Lloc: Empordà.
—Vaja, petits! Vaja, que ja podreu treure·l ventre de pena! Ja tenim pa! Ja no·ns faltarà vi!
Han tret el ventre de pena de marisc i estan fent les copes, les cigarretes i la conversa torrencial.
Satisfer (sadollar) la fam.
Atipar-se.
50 maneres de dir «menjar» en català: Jalar, endrapar, manducar, ingerir, engolir, atipar-se, alimentar-se, afartar-se, tragar, sampar, cruspir-se, papar, devorar, embocar, encollar, consumir, picar, cascar-se, desdejunar-se, rosegar, empassar-se, encanyonar, nodrir-se, empatxar-se.
Saciar la fam.
Si es pot quedar de mosso en aquella masia, podrà treure el ventre de pena perquè menjarà molt bé.
Sinònim: Treure el ventre de mal any, treure el ventre de guerxesa, treure el ventre de lloc, eixir de mal any.
Font: R-M.
Antigament, es deia que una persona treia el ventre de pena quan menjava de manera abundant, després de passar-se dies en dejú o menjant poc, generalment per la falta d'aliments o de diners per aconseguir-los.
Menjar molt (un dia), fent així la pau del que no s'havia menjat durant temps o els dies anteriors.
Has vist com menjava? -Es que deu haver tret el ventre de pena, perquè a casa seva crec que la passen bastant magra.
[...] i, coi, per un dia que sopava a casa, que tragués el ventre de pena, pobre home!
Lloc: El Vendrell.
Atipar-se.
Menjar molt (un dia), fent així la pau del que no s'havia menjat durant temps o els dies anteriors.
Expressió fina, talment com dir «anar de ventre», per dir que hem de fer caca (com se'ls diu, sense tants preàmbuls, als nens i nenes petits).
Amb el significat de «atipar-se bé».
Tenien molta gana i van treure el ventre de pena fent un bon entrepà.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Aprofitar-se d'un bon àpat després de dies de menjar poc.
Lloc: Cambrils.
Equivalent en castellà: Sacar las tripas de mal año.
Poder fer un gran tiberi després d'un temps de passar gana.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Saciar la fam, especialment després de dies sense menjar.
Durant aquelles colònies vam menjar poc i malament. Arribar a casa i treure el ventre de pena va ser immediat.
Sinònim: Treure el ventre de mal any.
Equivalent en castellà: Sacar la tripa (o el vientre) de mal año.
Lloc: Arbúcies (Selva).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Osona.
Menjar bé qui no hi és acostumat.
Atipar-se fins a la sacietat de menjar, de beure, de divertir-se, de copular, etc.
Lloc: Marina Baixa.
Atipar-se.
Sinònim: Veg. Omplir el pap.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
S'ha de tindre molt estómac per fotre's en segons quins carrerons, però cal tindre en compte que l'ètica i la noblesa no servixen per treure el ventre de pena.
Lloc: Garrigues.
[...] potser perquè era una oportunitat immillorable per treure el ventre de pena i de franc, el pavelló Francesc Macià de les Borges Blanques, a poques hores de la clausura de la Fira de l'Oli Verge Extra, era ple com un ou.
Lloc: Garrigues.
Sadollar-se.
Contada per Mercè Teixidor, de la Granja d'Escarp.
I per això mateix es va acontentar amb menjar-se el pa que duia a l'alforja i va arribar a l'hora de dinar que és quan va treure el ventre de pena... i que no es podien enfadar ningú dels dos de maner.
Menjar molt (un dia), fent així la pau del que no s'havia menjat durant temps o els dies anteriors.

Treure el ventre de penes

4 fonts, 1995.
El cas és que això dels cops de porta s'està posant de moda amb tal desfici que fins i tot hi ha qui ho aprofita per treure el ventre de penes.
Menjar molt.
Després del dejuni, vam treure el ventre de penes.
Atipar-se de menjar.
Ja que a través dels fons reservats molts polítics i funcionaris entregats a una croada tan generosa van treure el ventre de penes.

Treure el ventre de perill

4 fonts, 1922.
Lloc: Terres de l'Ebre.
S'entaularen, van treure el ventre de perill, després feren un paquet cada una, i a casa falta gent.
I així de cada plat se'n menjà un trosset o altre, traient el ventre de perill.
Menjar molt.
Lloc: Urgell.

Traure el ventre de pena

3 fonts, 1993.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: País Valencià.
Afartar-se, atipar-se.
Lloc: País Valencià.

Treure el ventre de guerxesa

2 fonts, 1997.
Menjar abundantment i de manera desacostumada / sadollar la fam.
Avui, al dinar de casament traurem el ventre de guerxesa.
Sinònim: Treure el ventre de pena, treure el ventre de mal any, eixir de mal any, treure el ventre de lloc.
Sadollar-se.

Treure el ventre de pena (o de mal any)

2 fonts, 2007.
Vol dir menjar abundantment i de manera desacostumada.
Sinònim: Afartar-se com un lladre.
Lloc: Terres de Ponent.
Sinònim: Afartar-se com un lladre.

Treure la panxa de perill

2 fonts, 1915.
Lloc: Artesa de Lleida.
Atiparse. De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.

Treu el ventre de pena

1 font, 2019.
Què fa la gent de vida? De: Beltran, Toni.
Font: Ensenya'm la llengua (Ed. Gregal).

Treure el ventre d'estepa

1 font, 1985.
Menjar abundantment, d'una manera desacostumada, espec. el qui va endarrerit d'àpats. Origen: Treure d'estepa un vaixell de vela, equival a donar-li fusa.
Punyal, Calau! Traieu ben bé es ventre d'estepa, avui! Cont fea que no us havíeu ataconat aixís?
Font: Dos segles..., p. 140.

Treure el ventre de pena (o de mal any, o de guerxesa)

1 font, 2000.
Sadollar la fam.
Equivalent en castellà: Sacar la tripa (o el vientre) de mal año.

Treurers el ventre de pena

1 font, 1919.
Es diu a un quant s'atipa molt. Usat vulgarment. De: Ribas Bertran, Joan Batista.
Lloc: Mataró.