Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.
Xiular-li les orelles
44 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1803.
Xiular les orelles
16 fonts, 1920.
Es diu, humorísticament, que quan sentim aquest xiulet, és senyal que algú parla de nosaltres en absència nostra.
Lloc: Illes Balears.
Sinònim: Qui del llop parla, a prop li ix | Sentir xiular el fred per les orelles.
De: Lledós, Domingo.
Lloc: Agramunt.
Tenir alguns indicis imprecisos, semblar.
Tenir indicis vagues.
Tindre indicis vagues.
No sé per què però quan la meua germana ha de vindre de València, a mi el dia d'abans em xiulen les orelles.
Lloc: Comarques de Castelló.
Sentir soroll a l'òrgan del sentit.
Lloc: Cat.
Sentir soroll a l'orella; és creença que quan les orelles xiulen algú parla d'ell.
Lloc: Palamós.
Si sospites que algú malparla de tu quan no hi ets, et xiulen les orelles. L'origen d'aquesta expressió s'atribueix a les sessions del senat romà. Es veu que allà hi havia molta cridòria i que tothom criticava aquells que no hi eren, així que quan els criticats se n'assabentaven només els arribava aquella remor, aquell xiuxiueig fi i inintel·ligible. I per això deien que els xiulaven les orelles!
Alguns diuen que, si et xiula l'orella dreta, és perquè la crítica és bona. Però que, en canvi, si et xiula l'orella esquerra, és perquè t'estan deixant verd.
Recordem que a Vic es diu «oreies». El pare diu que si et xiulen les oreies, algú parla de tu; si és la dreta, en parlen bé; si és l'esquerra, en parlen mal. «A en Pep, li devien xiular les oreies, perquè, just després d'haver-ne parlat, m'ha fet una telefonada».
Quan apareix algú de qui es parlava, se li diu: «que et xiulaven les oreies?».
Lloc: Vic (Osona).
Es deia quan algú parlava -sobretot- malament de tu.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Tenir indices vagues. També per la persona de la que altres han parlat.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Lloc: Marina Baixa.
Tenir indicis vagues.
Sinònim: Semblar.
Assabentar-se de les crítiques.
Xiular-li a algú les orelles
3 fonts, 1989.
Les orelles o els sords.
Lloc: Alcoi.
En sentit figurat, sospitar que els altres diuen mal d'ell en absència seva.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Xiular-li les orelles
3 fonts, 1969.
I a l'hora de garlar, vigilem i fem-ho sense safareig ni murmuracions, si no volem que als nostres amics i saludats els comencin a xiular les orelles.
Si a una persona, una sola, li xiulen les orelles de sentir parlar català, pot trucar-li.
Li xiulaven les orelles.
Xiular las aurellas
2 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Zumbar, zurrir los oidos.
Equivalent en llatí: Tinnire aures.
F. sentir xiulets dins las orellas.
Equivalent en castellà: Retiñir las orejas.
F. sentir xiulets dins las orellas.
Equivalent en castellà: Zurrir, zumbar los oidos.
F. sentir xiulets dins las orellas.
Equivalent en llatí: Susurrare, bombilare aures.
Fr. Sentir xiulets dins de èllas.
Equivalent en castellà: Zumbar, zurrir los oidos.
Fr. Sentir xiulets dins de èllas.
Equivalent en francès: Bruire, bourdonner les oreilles.
Fr. Sentir xiulets dins de èllas.
Equivalent en italià: Bommoreggiare gli orecchi.
Fr. Sentir xiulets dins de èllas.
Equivalent en llatí: Bombitare, tinnire aures.
Xiular les orelles a algú
2 fonts, 1997.
Perquè altres estan parlant d'ell. Aquesta dita, molt freqüent entre nosaltres, sembla molt antiga, car Plini ja la cita acom a rebuda de la tradició. De: Plini.
Equivalent en llatí: Ansentestinnitu aurium praesentire sermones de se, receptum est.
Font: Història natural 28.5.24.
Arribar-li la notícia del que diuen d'un en sa absència.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Xiular-li les orelles a algú
2 fonts, 1996.
Tenir indicis vagues d'alguna cosa.
Equivalent en castellà: Zumbarle los oídos a alguien, silbarle los oídos a alguien.
Siular-li ses oreies
1 font, 1984.
Pensar que rallen d'ell.
Lloc: Menorca.
Xiular a algú les orelles
1 font, 2020.
Origen: 1607. La idea que es piquen o es cremen les orelles d'algú de qui un altre parla s'esmenta en la «Història natural» de Plini el Vell (77 dC; vol. 28, cap. 5): «Quin et absentes tinnitu aurium præsentire sermones de se receptum est»; en anglès: "Those absent are warned by a ringing of the ears when they are being talked about" ('Els absents són avisats per una xiulada de les orelles quan algú altre parla d'ells').
Ahir a la nit parlàvem de tu; no et xiulaven les orelles? = We were talking about you last night; weren't your ears burning?
Equivalent en anglès: Someone's ears burn.
Xiular les aurelles
1 font, 2017.
Frase que es diu quan algú dissimula per una cosa que no vol escoltar.
Lloc: Cerdanya.
Xiular les orelles (a algú)
1 font, 1994.
Quan es creu que algú està parlant malament de nosaltres.
Xiular les orelles [a algú]
1 font, 2008.
Arribar-li notícia del que diuen d'ell en absència seua.
Xiular-li les orelles (a algú)
1 font, 2004.
Tenir indicis vagues / (algú) sospitar que els altres diuen mal d'ell en absència seva / arribar-li la notícia del que diuen d'ell en absència seva.
No sé per què, però em xiulen les orelles que demà arribaran tots els visitants i ens vindrà la feina.
Font: R-M.
Xiular-li ses orelles
1 font, 2008.
Es diu quan qualcú xerra d'un altre, sense esser-hi present.
Xiular-li, a algú, les orelles
1 font, 2018.
Expressem que algunes persones parlen d'aquesta persona (bé o malament) en absència seva. Hi ha tradicions que creuen que si xiula l'orella dreta vol dir que es parla bé, mentre que si es tracta de l'esquerra són murmuracions i aspectes negatius.