Xiular-li les orelles

21 recurrències en 10 variants.

1. Xiular les aurelles (2017, 1 font)

Frase que es diu quan algú dissimula per una cosa que no vol escoltar.

Lloc: Cerdanya.

Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Frases fetes», p. 191. Salvat, S.A. de Ediciones.

2. Xiular les orelles (1992, 9 fonts)

Sinònim: Qui del llop parla, a prop li ix | Sentir xiular el fred per les orelles.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 446», p. 615. Columna Edicions.

Tenir alguns indicis imprecisos, semblar.

Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 61. L'Avui / El Punt Avui.

Tenir indicis vagues.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.

Tindre indicis vagues.

No sé per què però quan la meua germana ha de vindre de València, a mi el dia d'abans em xiulen les orelles.

Lloc: Comarques de Castelló.

González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 125. Diputació de Castelló.

Recordem que a Vic es diu «oreies». El pare diu que si et xiulen les oreies, algú parla de tu; si és la dreta, en parlen bé; si és l'esquerra, en parlen mal. «A en Pep, li devien xiular les oreies, perquè, just després d'haver-ne parlat, m'ha fet una telefonada».

Quan apareix algú de qui es parlava, se li diu: «que et xiulaven les oreies?».

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 351. Llibres de l'Index, S.A..

Es deia quan algú parlava -sobretot- malament de tu.

Lloc: Gandesa (Terra Alta).

Meix, Carme (2010): «Llistat per correu electrònic». Correu electrònic.

Tenir indices vagues. També per la persona de la que altres han parlat.

Lloc: Sant Feliu de Guíxols.

Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

Tenir indicis vagues.

Sinònim: Semblar.

Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «X», p. 397. Edicions 62.

Assabentar-se de les crítiques.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Mals tractes: rebre'ls», p. 99. Edicions 62.

3. Xiular les orelles (a algú) (1 font)

Quan es creu que algú està parlant malament de nosaltres.

Oral / Nadal, Josep. Font oral.

4. Xiular les orelles [a algú] (2008, 1 font)

Arribar-li notícia del que diuen d'ell en absència seua.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

5. Xiular les orelles a algú (1997, 2 fonts)

Perquè altres estan parlant d'ell. Aquesta dita, molt freqüent entre nosaltres, sembla molt antiga, car Plini ja la cita acom a rebuda de la tradició. De: Plini.

Equivalent en llatí: Ansentestinnitu aurium praesentire sermones de se, receptum est.

Font: Història natural 28.5.24.

Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 286», p. 106. Edicions 62.

Arribar-li la notícia del que diuen d'un en sa absència.

Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «O», p. 109. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

7. Xiular-li les orelles (1969, 2 fonts)

Si a una persona, una sola, li xiulen les orelles de sentir parlar català, pot trucar-li.

Grau, Anna: Avui «"Passos perduts". "Indefensió dels pobles"», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.

Li xiulaven les orelles.

Highsmith, Patricia (1969): El tremolor de l'engany «VI», p. 62. L'Avui / El Punt Avui.

8. Xiular-li les orelles (a algú) (2004, 1 font)

Tenir indicis vagues / (algú) sospitar que els altres diuen mal d'ell en absència seva / arribar-li la notícia del que diuen d'ell en absència seva.

No sé per què, però em xiulen les orelles que demà arribaran tots els visitants i ens vindrà la feina.

Font: R-M.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Sospitar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.