Paremiologia catalana comparada digital

A quants manté la farina! I ella, fina que fina!

59 recurrències en 48 variants. Primera citació: 1910.

Tot ho governa la farina

4 fonts, 1992.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «9. Els diners». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 200», p. 289. Columna Edicions.
Critica els qui es beneficien del treball d'altres.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 344. Web.

Molts en governa la farina

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1056. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 323. Edicions 62.

Quants en manté la farina, i ella fina que fina

3 fonts, 1989.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 97. Ajuntament d'Alzira.
Lloc: Algemesí (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 275. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A quants manté la farina i ella fina que fina

2 fonts, 2010.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «A», p. 22. Autoedició.
Lloc: El Palmar (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Molts ne governa la farina

2 fonts, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «M», p. 41. Real Academia de Historia.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. M», p. 153. Edicions Víctor.

Quants en manté la farina, i ella fina que fina!

2 fonts, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Canterella refranyera», p. 145. J. Huguet Pascual, editor.
Vol dir que la terra dóna pa a tot el món, fins i tot als que no s'ho mereixen.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

Tants que en cria la farina i ella fina que fina

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
(2008): L'Estel «Dites i refranys», p. 29. Revista L'Estel.

A quants els manté la farina, i ella fina que fina

1 font, 2002.
Semblant a l'expressió "sucar-hi", chupar del bote.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 86.

A quants en manté la farina ¡i ella fina que fina!

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 27. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

A quants manté la farina, i ella fina que fina!

1 font, 1997.
Motéjase a uno de algo, conceptuándolo indigno de comer pan.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «F», p. 69. Comercial Denes, SL.

A quants manté la farina, i ella, fina que fina!

1 font, 2011.
Es diu en al·lusió a una persona poc recomanable pel que és o pel que fa.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.1. Homes i dones», p. 211. Eixam Edicions.

A quants manté la farina, i ella, la puta fina que fina

1 font, 2010.
Lloc: Horta Sud.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

A quants manté la farina!

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1764. Publicacions de la Universitat de València.

A quants manté la farina! I ella, fina que fina!

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La fam, el menjar i el beure i el que se'n segueix», p. 68. Editorial l'Esquer.

A quants ne manté la farina

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 270. Editorial Antinea.

A quants ne manté la farina!

1 font, 1932.
Referint-se als tontos.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno III (Mayo-Junio de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 260. Societat Castellonenca de Cultura.

A tants que en cria la farina, i ella, fina que fina

1 font, 2010.
Lloc: Entre Ribera Alta i Safor.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Cuants ne mantí la farina!…

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Molts engoverna la farina

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Quans en cria el oli i la farina, i ella blanca que blanca

1 font, 2010.
Lloc: Xixona (Alacantí).
Rosa Maria (2010): El meu poble «Els refranys i frases fetes, I». Web.

Quant en cria la farina; i ella blanca que blanca

1 font, 2024.
Indica una persona malfaenera o també que la terra dona menjar a tothom, fins i tot a qui no s'ho mereix.
Sinònim: Quant en cria la farina; i ella fina que fina.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Farina», p. 204. Llibres de l'Index, S.A.

Quant en cria la farina; i ella fina que fina

1 font, 2024.
Indica una persona malfaenera o també que la terra dona menjar a tothom, fins i tot a qui no s'ho mereix.
Sinònim: Quant en cria la farina; i ella blanca que blanca.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Farina», p. 204. Llibres de l'Index, S.A.

Quants cucs alimente la farina i ella fina que fina

1 font, 1995.
Font: CR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «menjar i beure», p. 39. Instituto de Estudios Turolenses.

Quants en cria la farina, i ella, fina que fina!

1 font, 2010.
Lloc: Tavernes de la Valldigna (La Safor).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Quants en governa la farina, i ella blanca que blanca

1 font, 2010.
Correu / Ministral Boada, Montse (2010). Correu electrònic.

Quants en governa la farina, i ella blanca que blanca i fina que fina

1 font, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Frases populars». Web.

Quants en governa la farina!

1 font, 2010.
Lloc: Pedreguer (Marina Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Quants en manté la farina (i ella fina que fina)

1 font, 2011.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 344. Web.

Quants en manté la farina i ella fina que fina!

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 164. Edicions Víctor.

Quants en manté la farina, i ella fína que fína

1 font, 2011.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.

Quants en manté la farina, i ella, fina que fina

1 font, 2010.
Lloc: Burjassot (l'Horta de València).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Quants ne governa la farina que haurien de passar per l'ordi!

1 font, 1992.
La farina destaca com l'element bàsic de l'alimentació humana.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «Després de la batuda. Farina», p. 91. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

Quants ne governa la farina! i ella, blanca que blanca..

1 font, 1992.
Comentari de sorpresa.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Expressions populars», p. 174. Servei Local de Català de Tortosa.

Quants ne governa la farina…, i ella blanca que blanca, i ella fina que fina

1 font, 2010.
És sobre el mal govern, malgastar els diners de casa, o els diners públics.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Correu / Martí Accensi, Ester (2010). Correu electrònic.

Quants ne manté la farina i ella fina que fina

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «9. Els diners». Web.

Quants ne manté la farina i ella fina que fina!

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 43. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Quants ne manté la farina y ella fina que fina

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Quants ne manté la farina, i ella, per això, blanca que blanca!

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 196», p. 287. Columna Edicions.

Quants ne manté la farina, y ella fina que fina

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 226. Editorial Arte y Letras.

Quants ne manté sa farina, i ella fina que fina

1 font, 2008.
Per dir que la terra dóna pa a tothom, fins i tot a aquells que no es mereixen viure.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Refranys», p. 371. Editorial Moll.

Quants ne mantí la farina!

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «9. Els diners». Web.

Quants que en cria la farina i ella fina que fina

1 font, 2010.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Tants que en governa la farina; i ella, blanca que blanca

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Farina», p. 46. Edicions Polígrafa.

Tants que en manté la farina i ella fina que fina!

1 font, 1992.
La farina destaca com l'element bàsic de l'alimentació humana.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «Després de la batuda. Farina», p. 91. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

Tants que manté la farina i ella fina que fina

1 font, 2010.
Lloc: València (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Tants que'n governa la farina, ella blanca que blanca

1 font, 1912.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1912): Libertad, Año V, Núm. 247, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Tants que'n manté la farina, i ella blanca que blanca, i fina que fina

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. T», p. 167. Impremta Querol, Tortosa.

Tot ú goberna la farina

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.