Paremiologia catalana comparada digital

Cara pigada, cara estimada

104 recurrències en 40 variants. Primera citació: 1910.

Cara pigada, cara estimada

35 fonts, 1910.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 222. Manuscrit.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «1. El cos humà - 1.3. Bellesa corporal». Web.
A vegades la piga ha estat de moda.
Lloc: Tortosa.
Barceló i Àlvarez, Àngel (1992): Dites, cobles i rondalles. «Tradició oral de la comarca de Tortosa» «Dites d'informació», p. 265. Servei Local de Català de Tortosa.
Sinònim: Cara pigada és la més estimada; si passa de tres, no val res.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «I. El cos humà. La bellesa corporal», p. 17. Pagès Editors.
Carnicero, López, Mònica (2018): «https://twitter.com/mcarnicero05/status/1049332206303371264». Twitter.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El cos humà. Bellesa corporal», p. 59. Edicions Tres i Quatre.
Per indicar que les cares pigades es consideren boniques. Es pot replicar amb la seqüència: «si passa de tres, (ja) no val res», per matisar que un excés de pigues no és afavoridor.
A mi tenir pigues no m'agradava gaire, quan era petita, però la mama sempre deia «Cara pigada, cara estimada», i al final li vaig acabar donant la raó.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «7. Dites», p. 256. Autoedició.
Està tot dit (2019): «¿Sabéis algún dicho/refrán/frase hecha en catalán que no tenga equivalente en castellano? - https://twitter.com/estatotdit/status/1080923147585630210». Twitter.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «C», p. 69. Institut d'Estudis Eivissencs.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 991», p. 683. Columna Edicions.
Faves comptades (2015): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/01_FsWqGPE/». Instagram.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Gausachs, Núria (2020): «https://twitter.com/GausachsNuria/status/1223955125078806530». Twitter.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Font: Exposició «Les feines del bosc», a Sant Feliu de Codines, 1984.
Gimeno Vidal, Antoni (1984): Correu. Autoedició.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Gimeno, Antoni (1984): «Les feines al bosc» «Refranys». Ajuntament de Sant Feliu de Codines.
L'originalitat i raresa de les pigues de rossor en el rostre desperta generalment curiositat, simpatia o atracció. Quan es combinen amb el cabell pèl-roig, els sentiments poden ser contradictoris: de passió o de rebuig.
Sinònim: Similar: Dona nana i petarrella, als cent anys sembla donzella || Contrari: La que no és bonica als quinze anys, que no espere ser-ho mai.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 432. Web.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 3. Autoedició.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey». Twitter.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/540590155196014594». Twitter.
Maynou, Xavier (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la parella. Ambdós». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 211. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 30 - Dites i Refranys a la vora del foc (II) - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-vora-del-foc-maria-del-carme-mestre-c1076». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «II». Web.
Nin, Virgínia (2018): «https://twitter.com/NinVirginia/status/1049201590064832513». Twitter.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Sarrià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Sinònim: Veg. tb. 391.
Equivalent en castellà: La mujer lunarosa, de suyo es hermosa.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Pigada», p. 103. Edicions 62.
Les pigues donen certa gràcia a la cara.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 214. Edicions 62.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Pepagon (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu???». Twitter.
Certa gràcia a la cara d'una dona.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Cara, careta, carota», p. 27. Editorial Millà.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb la parella. Ambdós», p. 8. Revista L'Estel.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: L'amistat i l'amor», p. 44. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: L'amistat i l'amor», p. 45. Servei Local de Català de Tortosa.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. I El cos humà. Bellesa», p. 74. Revue Catalane.

Cara pigada, cara estimada. Si passa de tres, diu que no val res

6 fonts, 1988.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la cara». Web.
E. V. Equip (1996): Revista Caprabo «REFRANYS CATALANS. DE L'AMOR, LA DONA… (2)», p. 65. Caprabo.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
El refrany està format per dues sentències oposades. La interpretació de l'antítesi, però, és evident: es prefereix la dona amb el cutis sense pigues.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Les dones i els amics», p. 104. Editorial de Vecchi.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 23. Editorial Millà.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Dones, matrimoni i amor», p. 99. Museu Arxiu de Sentmenat.

Cara pigada, cara estimada; si passa de tres, digueu que no val res

5 fonts, 1994.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA DONA I L'HOME. LA BELLESA I EL SEXE», p. 18. L'Avui / El Punt Avui.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 62. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.6. Patologia dermatològica. Pigues», p. 245. Universitat Miguel Hernández.

Cara pigada, cara estimada, qui en té més de tres no val res

4 fonts, 1998.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Dona jove i home vell, criatures a garbell.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb la parella. Ambdós», p. 8. Revista L'Estel.
Zabaleta i Llauger, Pau (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la parella. Ambdós». Web.

Cara pigada, cara estimada; si passa de tres, ja no val res

4 fonts, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1194. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 55. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «El físic», p. 37. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Cara pigada, cara envejada

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1176. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 214. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 179. Universitat Miguel Hernández.

Cara pigada, cara estimada; si passa de tres, diu que no val res

3 fonts, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «5. Qui tira pedretes, tira amoretes», p. 57. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Sinònim: Cara pigada, cara estimada. Si passa de tres, diu que no val res | Veg. tb. 831.
Equivalent en castellà: La mujer lunarosa, de suyo es hermosa.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Estimada», p. 57. Edicions 62.
Equivalent en francès: Figure marquée (de taches de rousseur) figure appréciée; si elle a plus de trois (marques), il dit qu'elle ne vaut rien.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors… homes i dones», p. 95. Sport-Entraide-Amitié.

Dona pigada, dona estimada

3 fonts, 1993.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 197. Edicions 62.
Suposa que la dona amb pigues és objecte d'amor. Fila-Or recollí a Menorca una variant d'una cançoneta castellana que hi fa referència.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2213a Pigada», p. 303. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.6. Patologia dermatològica. Pigues», p. 245. Universitat Miguel Hernández.

Cara pigada cara estimada

2 fonts, 2010.
Correu / Cases, Maria Antònia (2010). Correu electrònic.
Lloc: Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vic (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Cara pigada, / cara estimada

2 fonts, 1967.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 46. Autoedició.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara», p. 207. Edicions Polígrafa.

Cara pigosa, cara formosa

2 fonts, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. C», p. 35. Ajuntament de l'Escala.
Lloc: Barcelona, Olot (Garrotxa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Cara pigada cara estimada. Si passen de tres, ja no vals res

1 font, 2010.
Lloc: Terra Alta (de Corbera d'Ebre, Bot i Gandesa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Cara pigada és la més estimada; si passa de tres, no val res

1 font, 2003.
Sinònim: Cara pigada, cara estimada.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «I. El cos humà. La bellesa corporal», p. 17. Pagès Editors.

Cara pigada, cara estimada i quan passa de tres no val res

1 font, 2010.
Lloc: Vic i Manlleu (Osona).
Correu / Texidó Font, M. Cinta (2010). Correu electrònic.

Cara pigada, cara estimada però més de tres no val res i més de quatre torna a valdre

1 font, 2010.
Lloc: Osona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Cara pigada, cara estimada, … i si passa de tres, no val res

1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Vida familiar. L'amor i el matrimoni», p. 174. Institut Francesc Ribalta.

Cara pigada, cara estimada, i si hi ha una berruga també agrada

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1176. Editorial Selecta-Catalonia.

Cara pigada, cara estimada, i si passa de tres, / diuen que no val res

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Amor i casament», p. 91. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Cara pigada, cara estimada, passant de tres, ja no val res

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Cara pigada, cara estimada, però si n'hi ha més de tres ja no val res

1 font, 1989.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Cara pigada, cara estimada, però si passe de tres no val res

1 font, 1992.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Balaguer 1920.
Violant i Simorra, Ramon (1992): El cicle individual i familiar al Pallars. Garsineu Edicions.

Cara pigada, cara estimada, però si passen de tres, / es diu que ja no val res

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Parts del cos (humà i d'animal)», p. 118. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Cara pigada, cara estimada, quan passa de tres no val res

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 164. Museu de Vilafranca.

Cara pigada, cara estimada; / si passa de tres, ja no val res

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Visage à grains de beauté, visage aimé; / s'il en porte plus de trois, il ne vaut rien.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La beutat / la beauté», p. 260. Robert Morel Editeur.

Cara pigada, cara estimada; més de tres, no val res; més de quatre, torna a valdre

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Cara pigada, cara estimada; però si arriba a tres ja no val res

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1176. Editorial Selecta-Catalonia.

Cara pigada, cara estimada; però si passa de tres, ja no val res

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «II. Les jornades de la vida. La noia», p. 54. Garsineu Edicions.

Cara pigada, cara estimada; però si passen de tres, ja no val res

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Cara pigada, cara estimada; però, si arriben a tres, ja no val res

1 font, 1994.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1994): Anem al mercat. Col·lecció «Folklore, 5», p. 13. Editorial Miguel A. Salvatella.

Cara pigada, cara estimada; si passa de tre, digueu (o diu) que no val res

1 font, 1999.
Les pigues donen certa gràcia a la cara.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 214. Edicions 62.

Cara pigada, cara estimada; si passa de tres, digueu (o diu) que no val res

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 179. Universitat Miguel Hernández.

Cara pigada, cara estimada; si passa de tres, no val res

1 font, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 75. Editorial Selecta-Catalonia.

Cara pigada, cara estimada; si passen de tres, diguem que no val per res

1 font, 2008.
Nosaltres diríem que les pigues donen cert aire d'atracció a la cara de la persona que les té.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 318. Editorial Moll.

Cara pigada, cara estimada. / En passar de tres, ja no val res

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. C», p. 35. Ajuntament de l'Escala.

Cara pigada, cara estimada. Cara llantiosa, cara «hermosa»

1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «II. Constatacions i sentències», p. 17. Autoedició.

Cara pigada, cara estimada… però si en té més de tres no val res

1 font, 1993.
Suposa que la dona amb pigues és objecte d'amor. Fila-Or recollí a Menorca una variant d'una cançoneta castellana que hi fa referència.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2213 Pigada», p. 302. Institut Menorquí d'Estudis.

Cara pigada, la més estimada

1 font, 1987.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 18. Editorial Virgili & Pages.

Cara pigada, persona estimada

1 font, 2000.
Lloc: Campredó (Tortosa).
Forés i Codorniu, Faustino (2000): «Refraner» «Refranys d'àmbit local», p. 343. Autoedició.

Cara pigada…, cara estimada

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Xica pigada, xica estimada

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.