Paremiologia catalana comparada digital

Costums (o tractes) rompen lleis

47 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1883.

Tractes rompen lleis

13 fonts, 1917.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 295. Editorial Arte y Letras.
Indica que si s'ha fet un tracte en determinades condicions, no s'ha de desfer perquè hi hagi disposicions legals que s'hi oposin.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tracte Refr. c)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1133. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «T», p. 116. Ajuntament d'Alzira.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. La justícia i les lleis», p. 131. Pagès Editors.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1917): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XIII. Manresa, gener-juny de 1917, núm. 70», p. 232. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 1071», p. 460. Columna Edicions.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tracte», p. 137. Edicions Polígrafa.
Confiem en els pactes particulars —«Tractes rompen lleis»— més que en la legislació general —«Feta la llei, feta la trampa»—.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «II. Com han estat. 14. Mariners i mercaders», p. 169. Editorial Pòrtic.
Sinònim: Tractes trenquen lleis.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 247. Llibres de l'Index, S.A.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 412. Edicions 62.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «T», p. 330. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Costums rompen lleis

8 fonts, 1918.
Vol dir que els costums arrelats solen prevaler damunt la legislació sobrevinguda.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Costum Refr. c)». Editorial Moll.
Els costums solen esser més forts que les lleis que els volen substituir.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.4. Costum. Refranys», p. 430. Editorial Moll.
Sa costum, amb el pas del temps, es coverteixen en lleis.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1996): S'Unió de S'Arenal, 111 «Espigolant dins l'antigor (XI). Refranys», p. 33. S'Unió de S'Arenal.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1135. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XV.- Dret (Lleis, política…)», p. 298. Institut Menorquí d'Estudis.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 393. Edicions 62.
Vol dir que els costums arrelats solen prevaler damunt la legislació sobrevenguda (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «785 Costums», p. 113. Institut Menorquí d'Estudis.

Pactes rompen lleis

6 fonts, 1919.
Significa que en matèria contractual allò que s'ha pactat ha de prevaler damunt la llei o disposicions preestablertes.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pacte Refr. b)». Editorial Moll.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «17. El poder instituït - 17.2. Justícia i lleis». Web.
Sinònim: Tractes rompen lleis.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI, p. 751. Columna Edicions.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «P», p. 45. Real Academia de Historia.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. P», p. 159. Edicions Víctor.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 22 (Any I, 30-maig-1936) «Aforismes i proverbis», p. 8. Revista Curiositats de Catalunya.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 31 (Any I, 29-agost-1936) «Aforismes i proverbis», p. 156. Revista Curiositats de Catalunya.

Pactes trenquen lleis

4 fonts, 1979.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Justícia». Web.
Significa que per als que han fet un pacte de comú acord és més sagrat allò acordat que el que puguen dir les lleis.
Sinònim: Similar: La paraula és l'home.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 328. Web.
Ajust pactat és més fort que la llei.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «trencar, trencar-se», p. 138. Editorial Millà.

Pactes rompen lleys

3 fonts, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «10. Aforismes indeterminats», p. 44. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «P», p. 72. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Costums, rompen lleis

2 fonts, 1984.
Antiparemia de la anterior: Es costum, fa llei. De: Alzamora, Jaume.
Lloc: Mallorca.
Font: Espigolant dins l'antigor.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 2. Los mallorquines y demás baleares. b) Espigolant 2) Costum», p. 41. Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Illes Balears.
Sa força d'es costum és més forta que sa llei.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dret», p. 199. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Costums trenquen lleis

1 font, 2014.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «089 - Costums trenquen lleis», p. 089. Blogger.

Els tractes rompen lleis

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 139. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Els tractes rompen lleys

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 90. Editorial Arte y Letras.

Els tractes, rompen lleis

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 23. Anubar Ediciones.

Pactes trencan lleys

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 93. Editorial Rourich.

Tractes desfan lleis

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/83/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tractes fan lleis

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. T», p. 105. Ajuntament de l'Escala.

Tractes trenquen lleis

1 font, 1926.
Vol dir que es poden fer pactes no conformes amb les prescripcions legals, mentres els contractants estiguin d'acord.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Llei Refr. d)». Editorial Moll.

Tracto romp llei

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XV.- Dret (Lleis, política…)», p. 299. Institut Menorquí d'Estudis.

Tracto romp lleis

1 font, 1984.
Lo pactat, preval damunt sa llei.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dret», p. 200. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.