Paremiologia catalana comparada digital

Del mal, el menys

30 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1490.

Del mal el menys

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1079. Editorial Selecta-Catalonia.
Dita tan popular com antiga. Ja la trobem en Ciceró. Segurament ha contribuït a la seva difusió la frase, amb la mateixa idea, de la 'Imitació de Crist', obra atribuïda a Tomàs de Kempis. De: Ciceró.
Sinònim: Del mal sempre es deu prendre el menor.
Equivalent en llatí: De duobus malis minus est semper eligendum.
Font: cfr.II.174.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 59», p. 87. Edicions 62.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Menys», p. 153. Edicions Polígrafa.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 207. Editorial Millà.
Interès / Desinterès.
Font: [P: VI, 522].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 183. Web.
Mal menor.
Font: [P: VI, 522].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 183. Web.

Del mal lo menos

3 fonts, 1875.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 31. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Y en sentit contrari vos diu un dia qu' estéu entre penas y treballs.
P. K. (1875): La Campana de Gràcia, Any 6, núm. 254 (7 de març, 1875): p2 «Refrans», p. 2. Revista La Campana de Gràcia.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «M», p. 33. Manuscrit.

Del mal el menos

2 fonts, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/19/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «D», p. 30. Real Academia de Historia.

Del mal lo ménos

2 fonts, 1805.
M. adv.
Equivalent en castellà: Del mal el ménos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mal», p. 66.
M. adv.
Equivalent en llatí: Ex malo minimum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mal», p. 66.
Expr. fam. que aconsella que de dòs mals se elegesca lo mès pètit.
Equivalent en castellà: Del mal el menos.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mal», p. 165. Impremta de Josep Torner.
Expr. fam. que aconsella que de dòs mals se elegesca lo mès pètit.
Equivalent en francès: De deux maux il faut éviter le pire.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mal», p. 165. Impremta de Josep Torner.
Expr. fam. que aconsella que de dòs mals se elegesca lo mès pètit.
Equivalent en italià: Fra due mali il minore.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mal», p. 165. Impremta de Josep Torner.
Expr. fam. que aconsella que de dòs mals se elegesca lo mès pètit.
Equivalent en llatí: Ex malo minimum.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mal», p. 165. Impremta de Josep Torner.
Expr. fam. que aconsella que de dòs mals se elegesca lo mès pètit.
Equivalent en llatí: Minima de malis.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mal», p. 165. Impremta de Josep Torner.

Del mal, el menys

2 fonts, 1961.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 263», p. 661. Columna Edicions.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «D», p. 14. Autoedició.

De mal el menos

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. D», p. 126. Edicions Víctor.

De mal el menys

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 284. Edicions 62.

Del mal al menos (cast.)

1 font, 1989.
Sinònim: Encara bé, encara encara, encara sort.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 78. Editorial Claret.

Del mal lo menys

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 33. Editorial Rourich.

Del mal n'hem de pendre 'l menos

1 font, 1875.
¿Y donchs si es aixís, perque del mal n'hem de pendre 'l menos?
P. K. (1875): La Campana de Gràcia, Any 6, núm. 254 (7 de març, 1875): p2 «Refrans», p. 2. Revista La Campana de Gràcia.

Del mal se devia elegir lo menys

1 font, 1490.
Martorell, Joanot (1490): Tirant lo blanc «Capítol CXLI. narrador», p. 465. Editorial Ariel.

Del mal, el «menos»

1 font, 2011.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 439. Web.

Del mal, el menos

1 font, 1911.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1911): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VII. Manresa, setembre-octubre de 1911, núm. 51», p. 184. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Del mal, el mènys

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 446. Centre Excursionista de Catalunya.

Del mal, el menys, i de lo bo, lo millor

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «D», p. 46. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).