Paremiologia catalana comparada digital

Els dits de la mà no són tots iguals

39 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1752.

Els dits de la mà no són tots iguals

12 fonts, 1968.
Es diu per significar que en tot hi ha desigualtats i diferències.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Dit», p. 50. Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La roda de la fortuna. Desequilibri», p. 227. Edicions Tres i Quatre.
Sinònim: No tots els ulls ploren el mateix dia.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «N», p. 83. Edicions de 1984.
Sinònim: No tot és flors i violes.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «408», p. 121. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La condició humana», p. 16. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dit», p. 193. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Les doigts de la main ne sont pas tous égaux.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 318. Robert Morel Editeur.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 184. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 216. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Dit», p. 193. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Mà», p. 200. Universitat Miguel Hernández.
Dedo.
Equivalent en castellà: Cinco dedos tenemos en cada mano, y no hay dos que resulten iguales.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 28». Autoedició.

Els dits de la mà no són iguals

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1373», p. 786. Columna Edicions.
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «diferent». Web.

Es dits de ses mans, tots són desiguals

2 fonts, 1947.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1947): Ibiza, núm. 24, març-setembre 1947 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 415. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Cadascú és com és, malgrat les semblances aparents.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 43. Institut d'Estudis Eivissencs.

Los dits de la ma no son iguals

2 fonts, 1803.
Un nom en nominatiu demana sempre un verb, y tot verb del modo finit suposa sempre un nominatiu exprés ó sobrentés, concertant ab ell en número y en persona.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «De nominatiu ab verb», p. 111. Web.
Equivalent en castellà: Los dedos de la mano no son iguales.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dit», p. 271.
Equivalent en llatí: Nec pares digiti, nec pares ingenio & virtute fratres.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dit», p. 271.
Sinònim: V. Dit.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Igual», p. 9.

Los dits de les mans no son iguals

2 fonts, 1951.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
De Bobes Soler, Eulàlia (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramàtic Pere Torra Olim, p. 2. Manuscrit.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Manich Illa, Francesc d'A. (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramatic Pere Torras Olim, p. 2. Manuscrit.

Tots els dits de la mà no són iguals

2 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «T», p. 116. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.

Tots los dits de la má no son iguals

2 fonts, 1919.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «T», p. 51. Real Academia de Historia.

Els dits de la mà, no són tots iguals

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.

Els germans i els dits de les mans no són iguals

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. Els parents», p. 56. Pagès Editors.

Es dits de sa mà no són tots iguals

1 font, 2008.
Partint de la mateixa família, grup o col·lectiu, resulta que no tots els membres són iguals.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 319. Editorial Moll.

Es dits de sa mà, no són tots iguals

1 font, 1984.
En tot hi ha desigualdat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parts d'es cos», p. 254. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Los dits de la ma no sòn iguals

1 font, 1839.
Fr. ab que se dòna á enténdrer que hi ha diferencia en los estads y classes.
Equivalent en castellà: Los dedos de la mano no son iguales.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dit», p. 747. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se dòna á enténdrer que hi ha diferencia en los estads y classes.
Equivalent en francès: Les cinc doigts de la main ne se ressemblent point.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dit», p. 747. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se dòna á enténdrer que hi ha diferencia en los estads y classes.
Equivalent en italià: Le dita delle mani non sono uguali.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dit», p. 747. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se dòna á enténdrer que hi ha diferencia en los estads y classes.
Equivalent en llatí: Nec pares digiti.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dit», p. 747. Impremta de Josep Torner.

Los dits de las mans no son iguals

1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Servus servo praestat, et Dominus Domino.
Burguera, Fra Miquel (1752): Preceptes, elegancias, calendas y frases que se enseñan en las escolas de gramatiga de la provincia de S. Francesch de Mallorca «Phrases perutiles, et adagia venusta. Sub littera L», p. 27. Casa de Miquel Cerdá.

Los dits de las mans son iguals

1 font, 1919.
Equivalent en castellà: Dame donde me asiente que yo haré donde me acueste.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «D», p. 21. Manuscrit.

Tots els dits de la má, no son iguals

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 294. Editorial Arte y Letras.

Tots los dits de la mà no són iguals

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. T», p. 176. Edicions Víctor.