Fer parlar a algú.
Lloc: Illes Balears.
Ficar-li els dits a la boca
48 recurrències en 24 variants. Primera citació: 1767.
Ficar els dits a la boca
11 fonts, 1910.
Fer parlar, provocar.
Fer parlar.
Equivalent en castellà: Poner el plato, meter los dedos (á alguno).
Ho diu el pare, quan sent a dir d'algú que és tonto o curtet.
Tonto, aquest? Fica-li el dit a la boca, que ja ho trobaràs, si és tonto! | Sí! Fica-li els dits a la boca, i ho veuràs, si és tonto!
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Marina Baixa.
Lloc: Marina Baixa.
Fer parlar arterament.
Sinònim: Veg. Obrir la boca (a al'gu).
Provocar.
Sinònim: Incitar, agullonar, desafiar, picar, atiar, esperonar.
Provocar algú.
Fer parlar, provocar, desafiar.
Li posaren els dits a la boca i ho va xerrar tot.
Ficar-li els dits a la boca
3 fonts, 2007.
Els dits (1a part).
Mira, noia, no em fiquis els dits a la boca, que rebràs.
Sinònim: Buidar el pap (o el sac).
Provocar-lo, portar-lo amb habilitat, a dir alguna cosa.
No volia dir què li havia passat, però li he ficat els dits a la boca i ho ha xerrat tot.
Sinònim: Buscar-li les pessigolles (o les puces).
Equivalent en castellà: Buscarle las pulgas.
Carda-li els dits a la boca
2 fonts, 2019.
Fícali 'l dit á la bòca
2 fonts, 1803.
Loc. ab que s'indica que te suficient conexemènt aquell de qui s' parla.
Equivalent en llatí: Infer ori eius digitum.
Loc. ab que s'indica que te suficient conexemènt aquell de qui s' parla.
Equivalent en castellà: Métele el dedo en la boca.
Sinònim: V. Bôca.
Posar els dits a la boca
2 fonts, 1968.
Induir algú a parlar, suggerint-li l'assumpte de conversa que li interessi.
Lloc: Pineda.
[...] fer parlar és posar els dits a la boca.
Sinònim: Fer parlar.
Posar èls dits á la bòca á algú
2 fonts, 1803.
Equivalent en llatí: Incitare, irritare, provocare ad loquendum.
Equivalent en castellà: Poner á alguno en el disparador.
F. met. ab que s' vol expressar que algú no es tan tònto com se presum.
Equivalent en castellà: Meter el dedo en la boca.
F. met. ab que s' vol expressar que algú no es tan tònto com se presum.
Equivalent en llatí: Quem credis Davum Aedipus est.
Posar-li el dit a la boca
2 fonts, 2009.
Lloc: Calella.
Lloc: Calella.
Fica-li (o fiqui-li, etc.) el dit (o els dits) a la boca
1 font, 1997.
Frase per assegurar que algú no es tan babau com es presumeix.
Fícali 'l dit a la boca y veurás si es tonto
1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fícali 'ls dits á la bòca
1 font, 1803.
Loc. ab que s'exprèssa que no es tonto algú que demostra serho.
Equivalent en llatí: Illum si urgeas non adeo stipitem experieris.
Loc. ab que s'exprèssa que no es tonto algú que demostra serho.
Equivalent en castellà: Métele los dedos en la boca.
Ficar (a algú) els dits a la boca
1 font, 1997.
Incitar-lo perquè digui una cosa que no vol dir.
Inquirir, sostreure-li amb astúcia tot el que sap d'una determinada qüestió.
Ficar (o posar) els dits a la boca (a algú)
1 font, 2000.
Provocar-lo, portar-lo amb habilitat a parlar, a dir allò que no voldria.
Equivalent en castellà: Meterle a alguien los dedos en la boca.
Ficar (o posar) els dits en la boca [a algú]
1 font, 2008.
Provocar-lo, portar-lo amb habilitat a parlar, a dir allò que no voldria dir.
Ficar a algú los dits a la boca
1 font, 2003.
Es diu referint-se a algú que és considerat innocent, sense ser-ho.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Ficar èls dits á la bòca
1 font, 1803.
F. met. induir, provocar á algú á que parle.
Equivalent en llatí: Aliquem importunius urgere, ut secretum evomat.
F. met. induir, provocar á algú á que parle.
Equivalent en castellà: Meter los dedos.
Ficar-li (a algú) els dits a la boca
1 font, 1968.
Provocar-lo a dir alguna cosa.
Ficar-li a u el dit en la boca
1 font, 2008.
Es diu per a provar que u no esta bovo.
Ficar-li el dit en la boca
1 font, 2003.
De: Galiana, Lluís.
La bona de la Gica (que no li ficaria ningú el dit en la boca, y era viva com lo pensament) bé coneixia per aon anava l'aygua al molí, y del peu que coixejava el mesquinot de son pare:.
Font: Rondalla de Rondalles, 1768, 26-27.
Ficar-li els dits a la boca (a algú)
1 font, 2004.
Provocar algú, portar-lo amb habilitat a parlar, a dir allò que no voldria dir.
Si no li fiquen els dits a la boca, ell no té pas la intenció de dir-ho / No provis de ficar-li els dits a la boca amb els teus retrets perquè és capaç de perjudicar-te molt / Era un secret, però li han posat els dits a la boca i ho ha confessat.
Sinònim: Obrir-li la boca (a algú); fer cantar (algú); escurar-li la cassola (a algú); treure els cucs del nas (a algú); treure-li (alguna cosa) del pap (a algú); posar-li el dit a la boca (a algú), a veure si mossega.
Font: R-M / R-M / *
Ficar, a algú, els dits a la boca
1 font, 1979.
Provocar-lo a dir quelcom.
Ficarli a ú el dit en la boca
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
No ficar-li ningú el dit a la boca
1 font, 1767.
La bòna de la Gica (que no li ficaria ningú el dit en la boca, y era viva com lo pensament) be coneixia per aon anaba laygua al Molí, y del pèu que coixejaba el mesquinòt de són Pare.
Posar èls dits á la bòca
1 font, 1805.
F. met. provocar á algú ab trassa á que diga lo que calla, y s' preten saber.
Equivalent en castellà: Meter los dedos.
F. met. provocar á algú ab trassa á que diga lo que calla, y s' preten saber.
Equivalent en llatí: Secretiore animi sensa callide extorquere.
Posar els dits a la boca (a qualcú)
1 font, 2000.
Provocar-lo astutament a parlar, a dir allò que no voldria dir.
Lloc: Illes Balears.