Paremiologia catalana comparada digital

Gallina que per casa va, si no ha picat, ja picarà

48 recurrències en 24 variants. Primera citació: 1736.

Gallina que per casa va, si no pica, picarà

10 fonts, 1984.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. L'aviram», p. 164. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «Els animals. Aus», p. 71. Graó Editorial.
Cadascú és l'amo a casa seva.
Sinònim: El gall en son galliner, és on canta bé.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els animals», p. 239. Editorial de Vecchi.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Aviram», p. 128. Editorial Millà.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 134. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Galls i gallines», p. 466. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 22. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «G», p. 161. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Gallineta que per casa vas, si no piques, picaràs

5 fonts, 2001.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Març», p. 24. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Març», p. 27. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 19 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Encara que siguen com de la família, els animals tenen a vegades reaccions imprevistes.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 42. Web.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Gallineta que per casa va, si no pica, picarà

3 fonts, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Galls, gallines i capons», p. 115. Garsineu Edicions.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 42. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. G», p. 139. Edicions Víctor.

Gallina que per casa va, / si no ha picat, ja picarà

2 fonts, 1907.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gallina», p. 32. Edicions Polígrafa.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 58. L'Avenç.

Gallina que per casa va, / si no ha picat, picarà

2 fonts, 1910.
Se sol dir com a sinònim que la ocasió fa'l lladre.
Sinònim: La ocasió fa'l lladre.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol III. Aus casolanes. Gall. Aforismes», p. 264. L'Avenç.
Il ne faut pas pour autant quitter le droit chemin, surtout si on vous place dans des circonstances favorables, l'occasion faisant alors le voleur.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1974): Terra Nostra, 17 - Elements de folklore «Lo que diu la gent», p. 38. Terra Nostra.

Gallina que per casa va, si no ha picat, ja picarà

2 fonts, 1992.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals. Dites sobre galls i gallines». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 96», p. 661. Columna Edicions.

Gallineta que per casa vá, sino pica, picará

2 fonts, 1919.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «G», p. 35. Real Academia de Historia.

La gallina que per casa va, si no pica, picarà

2 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 90. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Refrans relatius als animals.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Prolec de Mariví Ferrandis i Olmos», p. 12. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aviram», p. 113. J. Huguet Pascual, editor.

La gallineta que per casa va, si no pica, picarà

2 fonts, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 119. Editorial l'Esquer.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.5. Simptomatologia cutània. Picor», p. 243. Universitat Miguel Hernández.

Gallina que a casa s'està, sempre pica i picarà

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XI. Els animals. Galls i gallines», p. 257. Llibres de l'Index, S.A.

Gallina que per casa và / sino pica picarà

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gallina que per casa vá, / si no ha picat, ja picará

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Sisé ramellet. Flors del casament», p. 115. Imprempta de Carlos Latrobe.

Gallina que per casa va, si no ha picat ja picarà

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gallina», p. 118. Editorial Millà.

Gallina que per casa va, si no pica picarà

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Gallina que per casa va, si no pica, picará

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «G», p. 125. Editorial Arte y Letras.

Gallina que per casa va, si no pica, picarà!

1 font, 1980.
Cavall Fort (1980): Cavall Fort, núm. 435 (setembre 1980) «El que diuen els refranys sobre… El gall i la gallina». Cavall Fort.

Gallina que per casa va, si no pica, picarà…

1 font, 1987.
Equivalent en francès: La poule qui court dans la maison, si elle ne picore pas, picorera…
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Matxos… gats i gossos», p. 85. Sport-Entraide-Amitié.

Gallina que per casa ve, si no pique picarà

1 font, 1995.
Font: FX.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «La naturalesa de la natura», p. 28. Instituto de Estudios Turolenses.

Gallina que per sa casa va, si no pica picarà

1 font, 1990.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 16. Ajuntament de Banyoles.

Gallina qui per casa va, si no ha picat, ja picarà

1 font, 1915.
Font: Pep.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Matrimoni», p. 28. Impremta Catalònia.

Gallineta que per casa va si no pica picarà

1 font, 1933.
Quan la dona fa la desgança en taula, no cal apurar-se, per que «gallineta que per casa va…», etc.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XXX, Cuaderno I (Enero-Marzo de 1954) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). G», p. 86. Societat Castellonenca de Cultura.

Gallineta que per casa va, si no pica picarà

1 font, 2009.
Mots de patxanga.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Alietes el del Corralot (2009): El Penjoll «Mots de patxanga (V): Sentències». Web.

Gallineta que per casa va, si no pica… picarà

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Vol dir que la dona que va per dins la casa no deixa d'aprofitar les ocasions per a omplir-se la panxa.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Gallineta que per casa va, sinó pica, picarà

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 57. Librerías París-Valencia.