Paremiologia catalana comparada digital

Gran cura el metge té del malalt que paga bé

24 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1736.

Gran cura el metge té del malalt que paga bé

4 fonts, 1914.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. Els metges i els apotecaris», p. 42. Pagès Editors.
Així el metge com tothom, quan hi ha diners pel mig ens esforcem una miqueta més.
Sinònim: Similar: Amb diners, torronets.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 276. Web.
Equivalent en castellà: Sírvete no por quien eres, sino por lo que tienes.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. G», p. 805. Antoni López, Editor.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.4. Els oficis i les professions. Doctor, metge», p. 233. Eixam Edicions.

Gran cura el metge té, del malalt que paga bé

3 fonts, 1989.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els malalts». Web.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 16. Ajuntament de Banyoles.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «G», p. 164. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Bon (gran) cuidado 'l metje té, del malalt que paga be

1 font, 1900.
Sinònim: Diners tornen als malalts sans: / moros, jueus y cristians / dexen Deu y tots los Sants, / diners adoren (Fra Ansèlm).
Equivalent en francès: Argent comptant, porte médecine.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «I. Professions mèdiques», p. 92. Centre Excursionista de Catalunya.

Bon cuidado'l metge té, del malalt que paga bé

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.10. Professions sanitàries i institucions. Metges», p. 262. Universitat Miguel Hernández.

Bon cuydado'l metge te del malalt que'l paga be

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 19. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Gran «cuidado» el metge te, del malalt que paga be

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «G», p. 79. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Gran compte el metge té del malalt que paga bé

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.

Gran cuidado el metge té / quan el malalt paga bé

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Metge», p. 168. Edicions Polígrafa.

Gran cuidado el metge té del malalt que paga bé

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3909», p. 406. Columna Edicions.

Gran cuidado el metge té del malalt qui paga bé

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1794. Publicacions de la Universitat de València.

Gran cuidado el metge té, del malalt que paga bé

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Oficis», p. 79. Garsineu Edicions.

Gran cuidado el metja té, del malalt que paga bé

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/21/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gran cuidado el Metje té, del malalt que paga bé

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 57. Librerías París-Valencia.

Gran cuidao el mege té, del malalt que paga bé

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «G», p. 126. Editorial Arte y Letras.

Gran cuidao el metge té del malalt que paga bé

1 font, 1983.
Lloc: País Valencià.
Garcia Llopis, Josep (1983): Revoltim. Recull de refranys, exageracions, sentències, dirs, contalles, desgavells, màximes, exclamacions de molla, caldo i substància i altres coses i cosetes més, escoltats a la Nostra Terra, p. 16. Autoedició.

Gran cuydado l' Metge tè / del malalt que paga bè

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 45. Joan Jolis, Estamper.

Gran cuydado lo metge te / del malalt que paga be

1 font, 1796.
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 28. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.

Gran cuydado'l metge té, del malalt que paga bé

1 font, 1912.
Malalt.
Equivalent en italià: Chi ben paga è ben servito.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 206. Web.