Paremiologia catalana comparada digital

Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut

118 recurrències en 46 variants. Primera citació: 1915.

Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut

13 fonts, 1994.
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Lluna», p. 69. Editorial Moll.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «EL SOL I LA LLUNA», p. 8. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Llunacions», p. 647. Web.
Les fases lunars regeixen les marees i els desplaçaments de la fauna marina. Per això el refrany es refereix a com la lluna regeix la tasca dels mariners.
Jo menjo peix (2021): «Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut». Instagram.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 37. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 40. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.
És un refrany mariner molt antic i ningú no sap donar-ne raó que l'expliqui. De totes les possibles aproximacions recollides i que hom pot fer, n'aventurem una: Hi ha la creença que amb els canvis de fase de la Lluna es produeixen també importants canvis de temps meteorològics, (…).
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. La volta del cel. Lluna», p. 61. Editorial Noray.

Lluna ajaguda, mariner dret

12 fonts, 1917.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1959): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Lluna», p. 261. Edicions Tres i Quatre.
Ses nits sense lluna són bones per anar a pescar.
Lloc: Cadaqués (Empordà).
Contos, Montserrat (2010): Ditxos a Cadaqués, p. 22. Ajuntament de Cadaqués.
Significa que les nits de lluna són bones per anar a pescar. De: Contos, Montserrat.
Lloc: Cadaqués.
Font: Ditxos a Cadaqués (Cadaqués, 2011).
D. B. (2011): «A Cadaqués, oli i peix - https://www.diaridegirona.cat/cultura/2011/01/06/cadaques-oli-i-peix-49481136.html». Diari de Girona.
Significa que les nits de lluna són bones per anar a pescar. De: Contos Faixo, Montserrat.
Lloc: Cadaqués (Empordà).
Font: Ditxos de Cadaqués.
D. B. (2011): «A Cadaqués, oli i peix - https://www.diaridegirona.cat/cultura/2011/01/06/cadaques-oli-i-peix-49481136.html». Diari de Girona.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 837», p. 580. Columna Edicions.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Font: La Vanguardia, 1890.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0201/0010 «Fórmules, refranys, endevinalles, etc. - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329076». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Parlen de les matinades de la gent de mar.
Lloc: Maó (Menorca).
Font: Llabrés 1997:46.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.1. El sol, la lluna i els estels», p. 46. Edicions del Bullent.
Ha de vigilar, perquè farà vent i fins anomenen la lluna amb banyes.
Lloc: Premià de Mar (Maresme).
Manent i Segimon, Albert (1996): Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme «Núvols i boires del Maresme. Rotllo», p. 52. Oikos-Tau, Ediciones.
La lluna ajaguda es relaciona amb el possible increment d'ones o de mala mar, etc., per això el mariner està dret, és a dir, vigilant.
Lloc: Mallorca.
Perelló Bosch, Rafel (2021): «https://twitter.com/rperellob/status/1361745006864826368». Twitter.
Quan la lluna sembla ajaguda es fa auguri de mar esvalotada, per això el mariner està dret: perquè vigila la possible mala mar.
Lloc: Mallorca.
Perelló Bosch, Rafel (2022): «https://twitter.com/rperellob/status/1517742774061305856». Twitter.
Mal temps.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Sobre sa lluna», p. 273. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Indica que farà mal temps i per tant el mariner s'ha de despertar i estar pendent del perill que això comporta. Lluna ajaguda és quan no està en posició vertical al cel sinó horitzontal.
Sinònim: Lluna ajaguda, mariner en peu.
Lloc: Cambrils (Baix Camp).
Savall Rom, Josep Lluís (1991): El vocabulari dels pescadors de Cambrils «13. Paremiologia», p. 121. Associació d'Estudis Reusencs.

Lluna dreta, mariner ajagut; lluna ajaguda, mariner dret

9 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 939. Editorial Selecta-Catalonia.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la lluna». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Sobre mariners». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre la lluna». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Quan la lluna està dreta (quart ixent, tall a la dreta) vol dir bon temps a la vista, quan el mariner pot estar confiat.
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Font: Garcia, Vida marinera, 287.
Marrugat Cuyàs, Ramon (2014): Centre d'Estudis Sinibald de Mas: Recull de treballs, 15 «El parlar del Penedès i Torredembarra. 5. Característiques del Parlar Penedesenc. c) El Lèxic. Altre vocabulari de referència. Mar i pesca», p. 328. Institut d'Estudis Penedesencs.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 38. Edicions 62.
(2001): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 13. Revista L'Estel.
(2002): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 31. Revista L'Estel.
(1999): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna (II)», p. 7. Revista L'Estel.

Si sa lluna jeu, mariner en peu

9 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 939. Editorial Selecta-Catalonia.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la lluna». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Sobre mariners». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els peus». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Jeure = estar tombada.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Efectes lunars», p. 652. Web.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 30. Revista L'Estel.
(1999): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna (V)», p. 11. Revista L'Estel.

Lluna ajaguda, mariner de peu

8 fonts, 1999.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La lluna», p. 157. Pagès Editors.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la lluna». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Sobre mariners». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mar». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Llunacions», p. 647. Web.
(2001): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 21. Revista L'Estel.
(2002): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 21. Revista L'Estel.
(1999): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna (II)», p. 7. Revista L'Estel.

Lluna dreta, mariner ajagut

8 fonts, 1984.
Senyal de bon temps a la mar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.1. Astronomia. 3.1.2. Lluna», p. 89. Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Lluna», p. 261. Edicions Tres i Quatre.
Ses nits amb lluna no són bones per anar a pescar.
Lloc: Cadaqués (Empordà).
Contos, Montserrat (2010): Ditxos a Cadaqués, p. 42. Ajuntament de Cadaqués.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «QUAN ES PARLA DEL TEMPS», p. 23. Editorial Joventut.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «L», p. 129. Institut d'Estudis Eivissencs.
Es diu que la lluna està dreta quan es veu alta.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 38. Edicions 62.
Bon temps. Significa que quan la lluna minvant o creixent es presenta dreta sol fer bon temps; i quan es presenta horitzontal la mar està moguda i el mariner ha de vetlar. Vegi's n. 1655.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1658 Lluna», p. 230. Institut Menorquí d'Estudis.
Bon temps.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Sobre sa lluna», p. 273. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Lluna aixecada, mariner ajagut

5 fonts, 1999.
Cèlia (2009): Transparència «En Pàmies ha arribat als 300.000». Web.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (1999): Revista Bellpuig, 609 «Refranyer popular», p. 35. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. LL», p. 42. Consell de Mallorca.
Quan la lluna està alta, el mariner la pot veure des de qualsevol punt.
Nota meva: jo crec que no és aquest el sentit, sinó que indica quan s'ha de llevar o se n'ha d'anar a dormir el mariner.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 37. Edicions 62.
Sàlvia (2009): Poesia infantil i juvenil «Dites populars i refranys de la lluna». Web.

Lluna gitada, mariner dret

3 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «LL», p. 160. Editorial Arte y Letras.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 201. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol I: El cel i la terra. 1.4 L'oratge. 1.4.2. L'oratge segons el sol, la lluna i les estreles», p. 26. Eixam Edicions.

A la lluna gitada, mariner en peu

2 fonts, 1980.
Refranys mariners relatius a la meteorologia.
Lloc: Peníscola.
Ayza i Roca, Alfred (1980): ««Refranys mariners»», p. 58. Revista Peñíscola.
Els mariners matinen molt. Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. Relatius a la meteorologia».

A lluna gitada, mariner en peus

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Efectes lunars», p. 652. Web.

Lluna ajeguda, mariner dret

2 fonts, 1915.
De: Farnés, Sebastià (1923).
Lloc: Canet de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/191/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Mal temps. Vegi's n. 1658.
Equivalent en castellà: Luna tendida, marinero en pie… más por vientos que por aguas.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1655 Lluna», p. 229. Institut Menorquí d'Estudis.

Lluna ajeguda, mariner dret; / lluna dreta, mariner ajegut

2 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 60. La Neotípia.
Equivalent en francès: Lune couchée, marin droit; / lune doite, marin couché.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El mar i els mariners / La mer et les marins», p. 620. Robert Morel Editeur.

Lluna dreta, mariner ajegut

2 fonts, 1915.
De: Farnés, Sebastià (1923).
Lloc: Canet de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/191/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Aquest indica que la lluna dreta s'acompanya de mal temps, qu'obliga al pescador a restar a casa.
Lloc: Cadaqués.
Rahola, Frederic (1918): Catalana «Refrans y ditxos de gent de mar», p. 35. Revista Catalana.

Lluna en peu, mariner gitat

2 fonts, 2019.
Font: Giner 1990:85 | Llorca Ibi 1998:887 | Simó 1999:58 | Martorell 2001:169.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.1. El sol, la lluna i els estels», p. 46. Edicions del Bullent.
Cuando sale la luna en las primeras horas de la noche el marinero se acuesta. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «12. Refranes meteorológicos según las fases lunares. 12.2. Descripción por observaciones visuales de la luna», p. 581. Universitat de les Illes Balears.

A la lluna girada, mariner en peu

1 font, 2019.
Parlen de les matinades de la gent de mar.
Font: Ayza 1981:130.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.1. El sol, la lluna i els estels», p. 46. Edicions del Bullent.

A la lluna gitada, mariner en peus

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 269. Editorial Antinea.

A lluna gitada, / mariner en peus

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. Meteorologia de la lluna», p. 219. Edebe. Edicions Don Bosco.

Lluna ageguda, mariner de peu

1 font, 1990.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 28. Ajuntament de Banyoles.

Lluna ajaguda mariner en peu

1 font, 1970.
Lloc: Llucmajor.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Temps», p. 61. Edicions Polígrafa.

Lluna ajaguda, mariner despert

1 font, 2021.
Els mariners es guien per la lluna per saber si han d'anar a pescar o no i, quan no hi ha lluna o és molt baixa, és un bon indicatiu Aquest refrany apareix als 'Refranes marineros'
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CT - Calendari i temps», p. 78. Institut d'Estudis Eivissencs.

Lluna ajaguda, mariner dret (o de peu)

1 font, 1999.
Quan la lluna es troba prop de l'horitzó el mariner ha d'alçar-se per poder-la veure. Nota meva: jo crec que no és aquest el sentit, sinó que indica quan s'ha de llevar o se n'ha d'anar a dormir el mariner.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 37. Edicions 62.

Lluna ajaguda, mariner dret, lluna dreta, mariner ajagut

1 font, 2019.
Hace mención que al irse la luna, a últimas horas de la madrugada el pescador madruga para salir al mar. La posición de la luna en el cielo, aconseja la actividad del marinero. De: Bonafé.
Lloc: Cat., Mallorca.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «12. Refranes meteorológicos según las fases lunares. 12.2. Descripción por observaciones visuales de la luna», p. 581. Universitat de les Illes Balears.

Lluna ajaguda, mariner dret; / lluna dreta, mariner ajagut

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. Meteorologia de la lluna», p. 219. Edebe. Edicions Don Bosco.

Lluna ajaguda, mariner en peu

1 font, 1991.
Indica que farà mal temps i per tant el mariner s'ha de despertar i estar pendent del perill que això comporta. Lluna ajaguda és quan no està en posició vertical al cel sinó horitzontal.
Sinònim: Lluna ajaguda, mariner dret.
Lloc: Cambrils (Baix Camp).
Savall Rom, Josep Lluís (1991): El vocabulari dels pescadors de Cambrils «13. Paremiologia», p. 121. Associació d'Estudis Reusencs.

Lluna ajaguda, marinet dret; lluna dreta, mariner ajagut

1 font, 2023.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.

Lluna ajeguda, / mariner dret

1 font, 1918.
Lloc: Cadaqués.
Rahola, Frederic (1918): Catalana «Refrans y ditxos de gent de mar», p. 35. Revista Catalana.

Lluna ajeguda, mariner de peu

1 font, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de meteorologia popular. La lluna», p. 145. Editorial Millà.

Lluna ajeguda, mariner despert

1 font, 1947.
Lloc: Eivissa.
(1947): Ibiza, núm. 23, gener-febrer 1947 «Refranes marineros», p. 399. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Lluna drèta mariner ajegut

1 font, 1918.
Bon temps.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXV.- Marina», p. 309. Institut Menorquí d'Estudis.

Lluna dreta, / mariner ajagut

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lluna», p. 242. Edicions Polígrafa.

Lluna dreta, / mariner ajagut; / lluna ajaguda, / mariner dret

1 font, 1930.
Amb bona lluna el temps sempre és bo i, per tant, el mariner pot estar refiat, mentre que si la lluna s'ajeu, el temps és variable, i el mariner ha d'estar amatent als canvis que puguin presentar-se.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Lluna», p. 81. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Lluna dreta, / Mariner ajegut; / Lluna ajeguda, / Mariner dret

1 font, 1915.
Gent de mar. Bon temps i mal temps, vigilancia. De: Romaní i Guerra, Amador (1919).
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0082 «Paremiologia - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435570304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Lluna dreta, mariné ajegut

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de la isla de Menorca». Blogger.

Lluna dreta, mariner a la quinzeneta (o guitzoneta)

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 939. Editorial Selecta-Catalonia.

Lluna dreta, mariner ajegut, / y lluna ajeguda, mariner dret

1 font, 1917.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Font: La Renaxensa 1892.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0201/0010 «Fórmules, refranys, endevinalles, etc. - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329076». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Lluna dreta, mariner ajegut, lluna ajeguda mariner dret

1 font, 1915.
De: Romaní i Guerra, Amador (1919).
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0082 «Paremiologia - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435570304201/53/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Lluna enroglá, mariner dret

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «LL», p. 160. Editorial Arte y Letras.

Lluna gità, mariner en peu

1 font, 2019.
La lluna està a quart creixent quan està com un galló.
Font: Cabrera 1997:55.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.1. El sol, la lluna i els estels», p. 46. Edicions del Bullent.

Lluna gità, mariner en terra

1 font, 2019.
Cabrera ens explica el comportament de la lluna i frases que han creat aquest motiu, com aquesta, que assenyala bon temps; en dir mariner en terra és com dir que es lleve per a eixir a la mar. Per contra. 'lluna alçada' és presagi de mal temps.
Font: Cabrera 1997:41.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.1. El sol, la lluna i els estels», p. 46. Edicions del Bullent.

Lluna gità, mariner en terra, lluna gità, mariner en peu

1 font, 2019.
Hi ha un canvi de temps. Si està gitada, és presagi de bon temps. Quan està gitada és en el creixent.
Font: Cabrera 1997:55.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.1. El sol, la lluna i els estels», p. 46. Edicions del Bullent.

Lluna gitada mariner en peu

1 font, 2019.
Font: Giner 1990:85 | Llorca Ibi 1998:887 | Simó 1999:58 | Martorell 2001:169.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.1. El sol, la lluna i els estels», p. 46. Edicions del Bullent.

Lluna gitada, mariner en peu

1 font, 2019.
Hace mención que al irse la luna, a últimas horas de la madrugada el pescador madruga para salir al mar. La posición de la luna en el cielo, aconseja la actividad del marinero. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «12. Refranes meteorológicos según las fases lunares. 12.2. Descripción por observaciones visuales de la luna», p. 581. Universitat de les Illes Balears.

Lluna gitada, mariner en peu; Lluna alçada, mariner gitat

1 font, 2005.
Lloc: Les Cases d'Alcanar i Sant Carles de la Ràpita.
Marcos Matamoros, Raül (2005): El cel i el temps en la cultura popular. Dites, noms i expressions a les Terres de l'Ebre «7.2.3.2. Dites i expressions referides a elements estel·lars: La Lluna», p. 110. Edicions El Mèdol.

Lluna gitada, marinera aixecada

1 font, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Millan i Roca, Lluís (1996): La Ràpita en el temps «Dites, refranys mariners. El sol i la lluna», p. 336. Autoedició.

Lluna jaguda mariner dret

1 font, 1969.
Dita de la gent de mar com a presagi de mal temps.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lluna 7», p. 237. Edicions Polígrafa.

Si sa lluna jeu, / mariner, en peu

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 60. La Neotípia.