Paremiologia catalana comparada digital

Lluna lluent, sequedat o vent

50 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1883.

Lluna lluent, sequedat o vent

26 fonts, 1917.
Lloc: Terra Alta.
Alanyà i Roig, Josep (2003): Etnografia de la Terra Alta «35.5.7. Vents», p. 488. Consell Comarcal de la Terra Alta.
Lloc: Terra Alta.
Alanyà i Roig, Josep (2003): Etnografia de la Terra Alta «35.5.9. Lluna», p. 489. Consell Comarcal de la Terra Alta.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «LL», p. 160. Editorial Arte y Letras.
És un de tants refranys que sobre la lluna hi ha al nostre refranyer.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.1. Astronomia. 3.1.2. Lluna», p. 90. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 939. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 41 (1 de gener de 1928) «Refraner. XXX. Els vents», p. 15. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la lluna». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 845», p. 583. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Gili i Serret, Ventura (1993): Lo Floc, 131 «Coses de l'idioma - La lluna - https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/306132/396033», p. 10. Lo Floc.
S'explica tot sol.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Efectes lunars», p. 653. Web.
Tres interpretacions complementàries del pleniluni.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Llunacions», p. 648. Web.
Equivalent en francès: Lune brillante, sécheresse ou vent.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Terra, aigua, foc, sol, estels, lluna / Terre, eau, feu, soleil, étoiles, lune», p. 524. Robert Morel Editeur.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Les llunes», p. 173. Cossetània Edicions.
Ciencia popular. Adagis catalans.
L'Avi Toni (1917): En Patufet, Any 14, núm. 0684 (17 febr. 1917), p128 «Ciencia popular. Adagis catalans», p. 128. Revista En Patufet.
Lloc: Batea (Terra Alta).
La Vila Closa (1996): La Vila Closa, vol. III. Núm. 39 (març 1996) «Refranys climatològics», p. 32. La Vila Closa.
Font: Llorca Baus 1985:356.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.1. El sol, la lluna i els estels», p. 47. Edicions del Bullent.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 103. Editorial l'Esquer.
Es relacionen els canvis atmosfèrics amb l'observació de la lluna.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 38. Edicions 62.
Equivalent en francès: Lune luisante, sécheresse ou vent.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. El temps, la lluna i el sol», p. 82. Autoedició.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 201. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Sinònim: Lluna lluent, fred o vent.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol I: El cel i la terra. 1.4 L'oratge. 1.4.2. L'oratge segons el sol, la lluna i les estreles», p. 26. Eixam Edicions.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «La lluna», p. 42. J. Huguet Pascual, editor.
La luz reluciente de la luna, es señal de tiempo frío o seco. Tal situación visual es propia de capas de aire frías y de poca humedad. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «12. Refranes meteorológicos según las fases lunares. 12.2. Descripción por observaciones visuales de la luna», p. 582. Universitat de les Illes Balears.
Un cel clar i net, amb la Lluna plena per exemple, el podrem veure fàcilment si tenim una situació de fort vent en alçada, o una absència total de núvols. D'aquesta manera, la llum ens arribarà sense interferències.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. La volta del cel. Lluna», p. 63. Editorial Noray.
(2001): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 13. Revista L'Estel.
(2002): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 31. Revista L'Estel.
(1999): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna (III)», p. 7. Revista L'Estel.

Lluna lluent, / sequedat o vent

3 fonts, 1884.
Així mateix, existeixen diversos proverbis, de caient meteorològic, relacionats amb l'observació de la lluna.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Lluna», p. 81. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Hi ha una aforística relativa al vent, sense que sigui de caire meteorològic.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Vent», p. 144. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. Meteorologia de la lluna», p. 219. Edebe. Edicions Don Bosco.
La Lluna segons lo poble, no sols senyala'l temps que ha de fer inmediatament.
Gomis i Mestre, Cels (1884): La lluna segons lo poble «La Lluna. III. La seua influencia», p. 31. Editorial Altafulla.

Lluna lluent / sequedat o vent

2 fonts, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lluna», p. 241. Edicions Polígrafa.
Lloc: Pineda.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vent», p. 232. Edicions Polígrafa.

Lluna lluent, sequera o vent

2 fonts, 2006.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «El temps», p. 41. Editorial Sargantana.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre la lluna». Web.

Lluna lluen sacadad o vent

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/41/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Lluna lluent / secada o vent

1 font, 1969.
Lloc: Maldà.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lluent», p. 229. Edicions Polígrafa.
Lloc: Guimerà.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Temps», p. 63. Edicions Polígrafa.
Lloc: Maldà.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vent», p. 232. Edicions Polígrafa.

Lluna lluent / sequetat o vent

1 font, 1970.
Lloc: Girona.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sequetat», p. 99. Edicions Polígrafa.

Lluna lluent, secada o vent

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La lluna», p. 157. Pagès Editors.

Lluna lluent, sequedad ó vent

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 77. Editorial Rourich.

Lluna lluhent / sequedat ó vent

1 font, 1888.
Los provensals deduheixen una pila de pronostichs dels diferents aspectes de la lluna.
Equivalent en provençal: Louno roujo, / lou vent se boujo.
Lloc: Catalunya.
Font: Armana provençau per 1878.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «II. Lo vent», p. 69. Associació d'Excursions Catalana.
Los provensals deduheixen una pila de pronostichs dels diferents aspectes de la lluna.
Equivalent en provençal: Luno blanco / journado franco.
Lloc: Catalunya.
Font: Armana provençau per 1878.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «II. Lo vent», p. 69. Associació d'Excursions Catalana.
Los provensals deduheixen una pila de pronostichs dels diferents aspectes de la lluna. «Luno mecrouso» es la que fá'l 28 de Agost.
Equivalent en provençal: Luno mecrouso, / femo renouso / e auro que sort de la bruno, / dins cènt an n'i aurié trop d'uno!
Lloc: Catalunya.
Font: Armana provençau per 1878.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «II. Lo vent», p. 69. Associació d'Excursions Catalana.

Lluna lluhent, sequedat ó vent

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 23. Llibreria d'Alvar Verdaguer.