Paremiologia catalana comparada digital

No hi ha home sense home

28 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1864.

No hi ha home sense home

13 fonts, 1919.
Vol dir que ningú pot presumir de pujar o fer carrera sense auxili ni cooperació d'altres.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Home Refr. g)». Editorial Moll.
Vol dir que ningú no pot presumir de pujar o fer carrera sense auxili ni cooperació d'altres.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Home», p. 64. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 611», p. 172. Columna Edicions.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 15. Anubar Ediciones.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 29. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «N», p. 38. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Sense l'ajut dels altres ningú arriba a fer res de valor.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 46. Institut d'Estudis Eivissencs.
Ningú no fa carrera sense l'ajut d'altres.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 211. Edicions 62.
Vol dir que ningú pot presumir de pujar o fer carrera sense auxili ni cooperació d'altres (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1515 Home», p. 207. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 289. Editorial Antinea.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «N», p. 238. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «H», p. 30. Manuscrit.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Home», p. 897. Editorial Selecta-Catalonia.

No hi ha home sens home

3 fonts, 1883.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 35 (1 d'octubre de 1927) «Refraner. XXVI. II. L'home», p. 295. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
La protecció d'un bon amic mos ajuda a vencer dificultats.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1922): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 26 (Junio de 1922) «Fraseología valenciana», p. 199. Societat Castellonenca de Cultura.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 32. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

No hi ha home sense dona

2 fonts, 1985.
Un és complement de l'altre.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.7. Homes i dones. Refranys», p. 441. Editorial Moll.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «N», p. 38. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

No hi ha homo sense homo

2 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXI.- Homos», p. 307. Institut Menorquí d'Estudis.
Llei de sa naturalesa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Homos», p. 225. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

No hi ha home / sens homes

1 font, 1915.
En quant avui dia ningú --- en la seva manera, sens ---. De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

No hi ha home sèns home

1 font, 1864.
Ref. Denota que es mòlt difícil fér fortuna sense ningun protector.
Equivalent en castellà: No hayhombre sin hombre; aquellos son ricos que tienen muchos amigos.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Home», p. 845. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. Denota que es mòlt difícil fér fortuna sense ningun protector.
Equivalent en llatí: Praesidio nullo sortem tentabis iniquam; ille opibus dives, qui non est pauper amicis.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Home», p. 845. Hermanos Espasa, Editores.

No hi ha home sens home, / y sempre home vòl home

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Segon ramellet. Flors del mon», p. 33. Imprempta de Carlos Latrobe.

No hi ha home sens un altre

1 font, 1903.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 156. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

No hi ha hòme sense hòme

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «N», p. 185. Editorial Arte y Letras.

No hi ha home, sens home

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 88. Editorial Rourich.

No hi ha home, sense home

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «N», p. 108. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).