Sinònim: v. Enfilar-se com una carbassera.
Equivalent en castellà: Perder los estribos.
Perdre els estreps
54 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1803.
Perdre els estreps
30 fonts, 1968.
Perdre els nervis.
Expressions d'origen religiós.
De seguida vaig veure que perdia els estreps. Es va tornar vermella i va començar a abocar ira per la boca.
Equivalent en castellà: Perder los estribos.
Fam. Perdre els nervis, no controlar les pròpies reaccions.
Quan veig l'habitació tan desendreçada, perdo els estreps.
"Quan estàs en el terreny de joc, de vegades no ets conscient de les coses que fas, perquè en una altra situació jo no hauria ficat la cama com la vaig ficar. Vaig perdre els estreps i ja està"
Equivalent en castellà: Perder los estribos.
El senyor Gironès va perdre els estreps.
Equivalent en castellà: Perder los estribos.
Perdre la contenció, la paciència, el control de si mateix.
No té gaire paciència: perd els estreps amb facilitat.
Equivalent en castellà: Perder los estribos.
Treure, el genet, involuntàriament els peus dels estreps i no poder-los-hi tornar a ficar.
Equivalent en castellà: Perder los estribos.
Anar-se'n el genet involuntàriament els peus dels estreps / treure, el genet, involuntàriament els peus dels estreps i no poder-los-hi tornar a ficar.
Quan va començar a galopar el genet va perdre els estreps.
Perdre la contenció, la paciència, el control de si mateix.
Va perdre els estreps a causa de la beguda i va començar a renegar contra tothom de la festa.
Sinònim: Perdre el cap, perdre el seny, perdre el timó, perdre el món de vista, perdre el bel, perdre l'oremus, perdre el compàs, perdre la paciència, anar-se'n de la llengua.
Perdre la contenció, no saber retenir-se.
De l'alegria que tenia va perdre els estreps i va començar a cridar al mig del carrer.
Sinònim: Perdre els papers, perdre l'oremus, perdre el bel, perdre els nervis, enfilar-se per les parets, sortir de mare, sortir de polleguera, sortir de to, regirar-se-li la bilis (a algú), bullir-li la sang (a algú).
Sinònim: Treure foc pels queixals.
Equivalent en castellà: Perder los estribos (o el tino).
No perdis els estreps, dona, que a la Dos no hi ha cap partit!
Perdre la paciència o el control de si mateix.
Perdre la serenitat.
Lloc: Palamós.
Origen: 1832. Literalment, 'volar del mànec'. L'expressió al·ludeix al cap d'una destral que es desprèn volant del mànec. Com és el cas del català, en anglès hi ha moltíssimes expressions que indiquen enuig: 'blow a fuse' (lit.: 'fondre's els ploms'), 'foam at the mouth' (lit.: 'treure escuma per la boca') i 'be beside oneself' (lit.: 'ser al costat d'un mateix').
L'has de tractar amb molt de tacte, ja que sovint perd els estreps = You have to handle him with kid gloves because he often flies off the handle.
Equivalent en anglès: Fly off the handle.
[…] llavors perd els estreps i l'oremus.
Quan li explicaven que els contrincants remuntaven les situacions de crisi millor que no pas els nostres, perdia els estreps i es posava a cridar.
Sinònim: Fer perdre els estreps.
Lloc: Vic (Osona).
La xerrameca enfarfollada, a sobre de no solucionar res, augmentava l'exasperació de la dona, a punt de perdre els estreps.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Aquell cop va perdre els estreps.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Perdre la paciència.
La veïna, amb els seus crits, em fa perdre els estreps. Quina veu de refilet tan insuportable!
Sinònim: Enfilar-se com una carbassera.
Equivalent en castellà: Perder los estribos (o el tino).
Perdre la serenitat.
Irritar-se fortament.
(a algú)perdre la paciència, bullir la sang (a algú), posar-se fet una fúria, enfilar-se per les parets, prendre el cel amb les dents, pujar la sang al cap (a algú), sortir de fogó, sortir de mare, treure foc pels queixals, sortir de to.
Sinònim: Exasperar-se, esclatar, descordar-se, descompondre's, alterar-se, descompassar-se, encolerir-se, aïrar-se, encrespar-se, enfurir-se, arravatar-se, enfutismar-se, enfutimar-se, irèixer-se, encendre's, enfurrunyar-se, emmorronar-se, regirar-se la bilis.
Autocontrol: perdre'l.
Temia que si el llibre que acabava de comprar la dona era la infame novel·la d'en Miquel Àngel Abat perdria els estreps.
Molts dels modismes que utilitzen aquests i els altres autors del segle XVIII (GUillem Roca i Segura) són vius encara actualment.
Les quatre es barallaven abans, durant i després de l'esmorzar, Henry perdia els estreps, s'emprenyava amb elles i Eva es trobava defensant-les tot i tenir la certesa que ella tenia raó.
-Jo només perdria els estreps i em posaria nerviosa -va dir- i tu ets tan bona per organitzar coses.
Va explicar que la seva dona havia perdut els estreps en veure'l immòbil i blanc, i que havia oblidat tots els deures i la cortesia obligada.
Jo no m'enfado. Torno a dir-li que se n'ha d'anar. No t'has d'enfadar. No has de perdre els estreps. Si perds els estreps, és terrible. Si perds els estreps, passen males coses.
Lloc: Camprodon, Vallespir.
El tarannà noble del danès al camp, em sembla més atribuïble a la seva poca sang jugant que no pas a una ferma convicció en la camaderia, ja que, de tant en tant, el noi perdia els estreps amb àrbitre.
Equivalent en castellà: Perder los estribos.
Equivalent en castellà: perder los estribos.
Lloc: País Valencià.
Perdre ets estreps
2 fonts, 1984.
Lloc: S'Arenal.
Es control.
Lloc: Menorca.
Em fa perdre els estreps!
1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Fan perdre els estribos
1 font, 1915.
La paciencia.
Fer perdre els estreps
1 font, 2012.
Sinònim: Veg. Treure de polleguera.
Ha perdut els estreps
1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Has perdut els estreps
1 font, 2024.
50 maneres de dir-te «boig» en català.
No perdre els estreps
1 font, 1990.
En Jesús, aleshores, ens agafà un braç a cadascú, i ens demanà, amb veu ferma, que no perdéssim els estreps, que recuperéssim la serenitat.
Pedre (pèrdrer) los estreps
1 font, 2017.
Perdre els estreps (cont.)
1 font, 1996.
Sinònim: Sortir de polleguera, estar que bufa, pujar a corró, escalfar-se el cap, enfellonir-se, tallar claus, tirar llamps i pestes, perdre el bel, estar fora de to, encendre's la sang | Veg. tb. Pujar al nas.
Perdre els estribos
1 font, 2003.
Perdre la paciència o el control de si mateix.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Pérdrer èls èstrèbs
1 font, 1803.
F. met. impacientarse mòlt.
Equivalent en castellà: Perder los estribos, ó los estribos de la paciencia.
F. met. impacientarse mòlt.
Equivalent en llatí: Impatienter agere.
Pérdrer èls estrèbs
1 font, 1805.
F. met.
Equivalent en castellà: Perder los estribos, ó los estribos de la paciencia.
F. met.
Equivalent en llatí: Perder los estribos, ó los estribos de la paciencia [ES] | Impatienter agere [LL].
Pérdrer los estrèbs
1 font, 1839.
Fr. met. Impacientarse mòlt.
Equivalent en castellà: perder los estribos, ó los estribos de la paciencia.
Fr. met. Impacientarse mòlt.
Equivalent en francès: S'emporter.
Fr. met. Impacientarse mòlt.
Equivalent en italià: Montar in collera.
Fr. met. Impacientarse mòlt.
Equivalent en llatí: Impacienter agere.