Paremiologia catalana comparada digital

Qui es fa ovella, el llop se la menja

38 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1805.

Qui es fa ovella, el llop se'l menja

8 fonts, 1951.
Qui va per la vida de covard, sempre serà un no ning.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.19. Ovella / Anyell, Llana. Refranys», p. 50. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1034. Editorial Selecta-Catalonia.
Indica que el qui obra amb massa bondat sol esser víctima dels dolents.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Ovella», p. 86. Editorial Moll.
Càndid, confiat, incaut. Que, el qui és massa bo, se'l fa objecte de malifetes. Que, massa bo, vol dir ruc.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. La ramaderia del bestiar de llana. De les ovelles», p. 57. Universitat Politècnica de Catalunya.
Sinònim: Qui es met en compte d'ós, roen-lo cans | Qui es mescla amb segó, mengen-lo porcs | Massa bo, massa bo, vol dir ase.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 629», p. 670. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Qui se fait brevis, le loup le mange.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El llop i la guilla (guineu) / Le loup et le renard», p. 492. Robert Morel Editeur.
Equivalent en esperanto: Se vi faros vin ŝafo, la lupoj vin manĝos.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Animals salvatges i domèstics | Sovaĝaj kaj hejmaj bestoj», p. 30. Associació Catalana d'Esperanto.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1992): Una guineu tranquil·la. Col·lecció «Folklore, 8», p. 25. Editorial Miguel A. Salvatella.

A qui es fa ovella, el llop se'l menja

4 fonts, 1993.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La bondat», p. 102. Pagès Editors.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Por i covardia», p. 174. Edicions Tres i Quatre.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 7. Refranys de flora, fauna i natura». Llibres de l'Index, S.A..
De la persona massa bona sovint n'abusen.
Sinònim: Massa bo, massa bo, vol dir ase (o bobo).
Equivalent en castellà: Haceos de miel y os comerán las moscas; Hazte cordero y te comerán los lobos.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «ovella». Editorial Barcanova.

Si ets ovella, els llops se't menjaran

4 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 24. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.

Qui es fa ovella el llop se'l menja

2 fonts, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 49 i 50 (1 de maig de 1928) «Refraner. XXXVI. Del bestiar de llana», p. 194. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui es fa ovella, el llop se la menja

2 fonts, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Ovelles, cabres i cabrits», p. 114. Garsineu Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 464. Edicions 62.

Si ets ovella els llops se't menjaran

2 fonts, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de bèsties i d'altres», p. 62. Seuba Edicions.
No ésser massa fiat.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Diversos», p. 65. Curbet CG Edicions.

A qui és ovella el llop se'l menja

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Al qui es fa ovella, el llop se'l menja

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 62. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que es fa ovella, el llop se'l menja

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans, p. 18. Edicions Tres i Quatre.

Qui es fa ovelha, el llop se'l menja

1 font, 1986.
Gheorghe, Gabriel (1986): Proverbele româneşti şi proverbele lumii romanice, p. 149.

Qui es fa ovella, el llop se'l menja (Indica que el qui obra amb massa bondat sol ser víctima dels dolents)

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Qui s' fa òvella èl llòp se la mènja

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Haceos miel paparos han moscas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Òvella», p. 137.
Equivalent en llatí: Qui se nimium praestat facilem, praestat se continuo cuivis obnoxium contumeliae.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Òvella», p. 137.

Qui s' fa ovella l' llob se la menja

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Haceos miel papáros han moscas.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 661. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Qui s' fa ovella l' llop se la menja

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Haceos miel y papanos han moscas.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «435», p. 100. Imprenta de Saurí y Compañía.

Qui-s fa ovella, menuga- l lo llop

1 font, 1900.
(Jud. Franc. Ital.).
Sinònim: Qui-s met en compte d'os, menuguen-lo cans | Qui-s mescla ab segó, menuguen-lo porchs (Germ.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «O», p. 71. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui's fa ovella el llop se la menja

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui's fa ovella, lo llop se la menja

1 font, 1910.
Vol dir que de qui es massa bò'ls dolents ne fan lo que volen.
Equivalent en castellà: A quien se hace de miel, las moscas se lo comen.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo moltó. Aforismes», p. 148. L'Avenç.
Vol dir que de qui es massa bò'ls dolents ne fan lo que volen.
Equivalent en italià: Chi pecora si fa, il lupo se lo mangia.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo moltó. Aforismes», p. 148. L'Avenç.
Vol dir que de qui es massa bò'ls dolents ne fan lo que volen.
Equivalent en francès: Qui se fait brevis le loup le mange.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo moltó. Aforismes», p. 148. L'Avenç.

Qui's fa ovella'l llop se'l menja

1 font, 1912.
Ovella.
Equivalent en italià: Chi pecora si fa il lupo se la mangia.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 209. Web.

Quis fa ovella lo llop sel menja

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «O», p. 41. Manuscrit.